OPINIÓ
Un altre cop, el 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències cap a les dones i novament, hem de manifestar que estem fartes de tantes violències que s’exerceixen contra nosaltres.
Fartes que ens assassinen per ser dones. Des de començament d’any han estat assassinades, segons la web feminicidio.net, 69 dones i nenes fins al 07/11/2021. Dones assassinades per feminicidis, íntims o no, pel fet de ser dones. I després ens intenten vendre que el fet de ser dona només és un sentiment. Ho serà per a les chupiguais, però no per a les més de mil cent dones (1.118 a data d’avui) assassinades per ser dones des que es van començar a comptar aquest tupi d’assassinats (que no morts) el 2003.
Fartes per no comprendre que més de mil cent dones que van quedar sense veu i sense vida per haver nascut dones i haver-se entropessat a les seves vides amb assassins malparits que les van creure de la seva propietat i, per això, amb el dret d’assassinar-les.
Fartes per saber que cada quatre minuts es viola a l’Estat Espanyol una dona segons el mateix Ministeri de l’Interior i que se segueix sense implementar l’educació afectiu sexual a les aules i als currículums dels centres educatius, fins i tot d’infantil.
Fartes que la pornografia en obert sigui on la nostra joventut s’està educant sense que els ministeris afectats (consum, educació, igualtat, drets socials, etc.) intervinguin i prohibeixin aquest tipus de publicacions en obert. Publicacions a què accedeixen els nostres joves, cada cop més joves i copien tota la violència que s’exerceix contra les dones en les seves primeres relacions. I elles sense alternativa per, precisament, manca de referents per manca d’educació afectiva sexual i emocional.
Fartes de comprovar com les violacions en grup van augmentant sense que es prenguin mesures per frenar-les i que, a més, les sentències patriarcals siguin relativament lleugeres respecte del dolor causat a les víctimes.
Fartes de no poder anar a prendre una copa amb tranquil•litat per por de ser drogades per tal de ser violades posteriorment per submissió química i que, a més, els propietaris d’alguns locals siguin còmplices.
Fartes de saber que només a l’Estat Espanyol entre 300.000 i 500.000 dones són prostituïdes cada dia sent la matèria primera perquè els proxenetes tinguin molts beneficis sent violades/penetrades per puters moltes vegades al dia sense ser desitjats, únicament per una qüestió de poder (jo pague/jo mane).
Fartes de saber que aquestes dones, en la seva immensa majoria, no tenen futur, ja que els han pres tant la seva autoestima com la seva dignitat i, quan ja “no serveixen” en termes mercantils, són abandonades a la seva sort sense cap alternativa.
Fartes de comprovar com no s’implementen mesures per a la prevenció d’aquestes i altres violències per part de les administracions, principalment dels ministeris implicats, mentre els esforços i els recursos existents es deriven a un altre tipus de polítiques neoliberals i insolidàries que pretenen acabar amb la categoria dona per a passar a ser gènere no binari, per exemple i depenent del dia, oblidant així, que les dones som subjecte polític específic amb necessitats específiques, precisament per ser dones i no una altra cosa.
Fartes de comprovar com fins i tot es fa negoci amb les campanyes del Black Friday amb la compravenda de criatures per ventres de lloguer i no s’actua legalment.
Fartes de comprovar el continu qüestionament del feminisme radical (d’arrel) per part dels que pretenen aniquilar-lo des de les màximes institucions, perquè diem les coses pel seu nom i fins i tot ens manifestem per donar a conèixer que l’agenda feminista no és present a les actuals decisions del Govern de l’Estat (i segons sembla, ni se l’espera), sent titllades de transfobes, transodiadores, etc. por part alguns alts dirigents institucionals.
Fartes de ser venudes al capital per qui diu defensar els nostres drets, quan en realitat, els estan negant i rendint-se als interessos de multinacionals mèdiques i farmacèutiques, sense atendre en absolut el que passa a països més avançats i que ja estan comprovant com, lo de les transicions, pot ser un risc greu per a la salut d’aquestes persones.
En definitiva, ens acostem a un 25N, no només FARTES, sinó més aviat MOLT FARTES de veure qüestionats els nostres drets per qui els hauria d’estar protegint. MOLT FARTES de veure com ens violen i assassinen sense que gairebé no passi res, excepte les reaccions feministes que, a més, són titllades d’exagerades, com a mínim.
Però si alguna cosa tinc clara, és que no ens callaran ni pararan en la nostra reivindicació d’incloure l’agenda feminista en les polítiques transversals que es vagen dissenyant per part dels diferents governs. O s’hi inclouen o ens tindran davant i unides.
Estem fartes, però som coherents amb el nostre discurs. I aquí seguirem.
