Catalana d’origen bengalí, Sanja Rahim, va néixer al Raval. Politòloga especialitzada en Migració, treballa com a tècnica d’acollida de la Fundació Migra Studium.
Com sorgeix la Fundació i quins objectius té?
L’any 2003 a Catalunya, arran d’una de les entrades més nombroses de persones migrades i, davant les necessitats que sorgeixen, la Companyia de Jesús va decidir que la seva comunitat situada al Gòtic iniciés una entitat social, la Fundació Migra Studium.
La Fundació té un doble objectiu. D’una banda treballa a favor de la dignitat i els drets de les persones migrades. I d’altra banda, treballa pel fet de sensibilitzar la nostra societat sobre l’existència de la diversitat cultural i religiosa.
Les arrels de la Fundació són cristianes, com s’interactua amb altres religions?
La convivència amb les altres religions es fonamenta en el respecte, la tolerància, el reconeixement i el diàleg. Som una entitat que té arrels cristianes, i és cert que a nivell de calendari seguim les celebracions marcades. No obstant, tenim espais de trobada amb altres religions on celebrem les festivitats importants. Per exemple, amb el Grup Interreligiós del Raval on participem activament, promou diferents celebracions d’altres religions al llarg de l’any.
D’altra banda, també interactuem mitjançant la nostra proposta educativa. L’espai Interreligiós, que fomenta l’apropament a la diversitat i treballa perquè les relacions basades en la interculturalitat siguin una realitat en el nostre entorn. El projecte sobretot fa èmfasi en el fet religiós i la diversitat cultural de creences que conviuen a la nostra ciutat.
Quin treball realitzes en aquesta Fundació?
Sóc tècnica d’acollida i acompanyament, en el meu dia a dia, a més a més de gestionar activitats, acompanyo a persones en situació irregular en el procés i moment vital en el que estan. Intentant ser un punt d’escolta activa per tal de donar una resposta concreta. Algunes d’aquestes respostes impliquen una intervenció, coordinació i derivació amb altres ens públics i privats.
Intentem vetllar i ser facilitadors perquè el procés migratori de la persona sigui el més amable possible.
Quines dificultats afegides us trobeu en aquest nou context marcat per la pandèmia?
Les persones que atenem a la Fundació majoritàriament estan en situació irregular, i fins que poden regularitzar la seva situació són invisibles ja que el procés d’arrelament social obliga a demostrar (entre altres requisits), 3 anys d’empadronament continu en el territori espanyol abans de començar el tràmit i obtenir un permís de residència o treball.
Durant aquest temps les persones han de viure en l’economia submergida ja que no poden tenir un contracte laboral. Amb la pandèmia, moltes han perdut les seves feines i per tant, la seva situació socioeconòmica ha empitjorat.
També ens trobem que les persones tenen dificultats per accedir a l’administració pública. La digitalització de molts tràmits suposa un obstacle per a les persones nouvingudes, ja que no són coneixedors de la llengua i del funcionament.
Catalana d’origen bengalí com veu el país pel que fa al racisme? És un mite allò que sempre ens hem repetit de que som un poble d’acollida? En què hauríem de millorar?
Crec que encara ens queda un llarg camí a recórrer. És necessari sensibilitzar la població que no existeix un “ells versus nosaltres”. Per això, cal promoure i visibilitzar la diversitat existent, donar més veus i més oportunitats a les persones d’origen divers.
També cal trencar amb l’imaginari i els estereotips que comporta la paraula “migrant”, i recordar que ser migrant és temporal. Sovint relacionem la paraula migrant amb aquella persona que ens pot prendre la feina, qui ha de fer les feines precàries, etc.
Ens trobem amb un augment de discursos xenòfobs i racistes? Que cal fer per combatre’ls?
En els darrers temps estem sent testimonis com partits polítics que alimenten el discurs d’odi en espais públics i que calen a la població.
La intolerància ens porta la ignorància. Per començar a combatre el racisme cal començar per desconstruir-se i educar-se un mateix. Ser conscients del privilegi propi i preguntar-nos si nosaltres de forma inconscient participem amb actituds, prejudicis o promovem discursos d’odi a les nostres xarxes. Hem de generar consciència, amplificant les veus d’aquells qui pateixen discriminació i racisme directament
A nivell institucional també calen polítiques més inclusives obrint la porta a la participació com, per exemple, que les persones d’origen divers puguin exercir el dret de vot o presentar-se a la funció pública.
També és necessari derogar una llei d’estrangeria que fomenta el racisme sistèmic i institucional, així com tancar els Centres d’Internament d’Estrangers entre moltes altres coses.
