Rosa Miró, Yayo Herrero i Miriam Nobre
Resistències i sinergies feministes, ecofeministes i ecologistes a Barcelona
Estem en un procés de ‘enchungamiento del mundo’ i tenim dos riscos evidents: el de distracció, per enfrontament i lluites entre els pobres i el sorgiment d’un nou feixisme, que ja ha aparegut a Grècia. Per tant, hem de ‘contaminar les Agendes’, com ja ha fet el feminisme amb l’ecologisme.
I, sobretot, cal que ‘ens articulalem i desobeim’ perquè aquesta crisi estructural no acabi en col·lapse. ‘Transcendir l’esquema de l’Estat-nació i establir un model de món nou, amb alternatives de transició’. Aquest podria ser el resum del primer debat de les Jornades Internacionals ‘Per una vida vivible en un món limitat’, celebrades a finals d’octubre a Barcelona. Les ponents van ser Yayo Herrero i Miriam Nobre.
La primera taula rodona, Sostenibilitat de la Vida, la va moderar Rosa Miró i va tenir dos ponents. La primera, Yayo Herrero, coordinadora d’ Ecologistas en Acción, professora i antropòloga, va recordar que som éssers ‘ecodepenents i interdependents, amb vida finita dins un món limitat’. Però que el ‘metabolisme econòmic’ del capitalisme, amb la seva ‘economia caníbal’ no contempla els límits dels recursos materials (renovables o no) ni el valor de la vida humana. Per al sistema només existeixen els diners i el ‘treball remunerat’ –la producció de béns i serveis– protegit, per ara, amb drets socials minvants. Naomi Klein, autora del llibre La Doctrina del xoc afirma que el que es vol és ‘trencar l’espinada dels drets amb l’excusa de la crisi’. Però si el sistema funciona, de moment, és per l’existència del treball invisible i no remunerat, el de la reproducció social -cura de la infantesa, de la gent gran i amb discapacitats- que, històricament, el patriarcat ha adjudicat a les dones. És l’expoli i la utilització d’altres territoris i cossos’.
La economista Cristina Carrasco, que no va poder assistir, ho anomena ‘la metàfora de l’iceberg‘: a la part superior es situa la producció: l’explotació laboral clàssica de la plusvàlua i l’expoli dels recursos no renovables i en la part inferior, la reproducció social amb l’explotació per hores de treball invisible i no remunerat a les llars.
Crisi estructural, social i ecològica
Ara ja estem, segons Yayo Herrero, en una ‘crisi estructural, social i ecològica’, primer, energètica: ja no hi ha substitut del cru que s’extreu (hem arribat ja al pic del petroli). I, a més, ‘ens mengem petroli amb els aliments’ que vénen de tot el món, gastant combustible fòssil. Segon, assistim a un canvi climàtic que ha canviat els ritmes i intensitat de les pluges i els huracans: ‘hem canviat la dinàmica i l’organització de la vida i forcem als organismes que viuen amb nosaltres’. I, per acabr-ho d’adobar, generem una crisi social, perquè necessitem molts planetes perquè els països emergents puguin arribar al model que hi ha al Nord. Si s’adoptés l’estil de vida de Noruega precisaríam 3 planetes, 4 si fos el model de la península ibèrica i 7 mons si l’objectiu és l’estàndard de vida nord-americana.
‘Estem en un xoc econòmic massa ràpid’ en paraules de Yayo Herrero i la clau està en el repartiment dels recursos: hem de col·locar la vida al centre i saber que l’economia té límits o arribarà l’ecofaixisme. En el debat es van afinar aquests punts: ‘cal discutir els drets de propietat i debatre l’Estat per transcendir l’esquema de l’Estat-nació i establir un model de món nou, amb alternatives de transició’. Aquí podrien haber-hi les ‘cooperatives d’autogestió’ i l ‘auditoria dels deutes importants’. I, sobretot, cal articular-se amb els sindicats ‘com vam fer ho amb les feministes, perquè ‘el moviment ecologista ha après molt’ d’elles.
Herrero va afirmar que hi ha bases de partida per al debat social en recordar que hi ha un ampli estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) sobre el Canvi global Espanya 2020/50 Energia, Economia i Societat.http://www.ucm.
En cas contrari, va finalitzar, tenim dos riscos evidents: ‘el de distracció’, per enfrontament i lluites entre els pobres -locals i globals- pels recursos, i el sorgiment d’un nou feixisme, que ja ha aparegut a Grècia. Per això, cal que ‘ens articular i desobeim’, perquè aquesta crisi estructural no acabi en col·lapse.
‘Contaminar’ les Agendes
L’exemple de la ‘contaminació de les Agendes’, també ho va plantejar la Coordinadora General de la Marxa Mundial de Dones (MMM) del Brasil, Miriam Nobre, en recordar que va ser molt útil per al seu moviment que, en el Fòrum Social Mundial de Dakar (FSM-2011), s’identifiquessin ‘4 prioritats en la lluita global contra el sistema patriarcal: la militarització, les empreses transnacionals, la sobirania alimantaria i la Violència contra les Dones’, perquè és la manera com es controla a la societat. Nobre, que és també integrant del Secretariat Internacional de MMM va informar que l’important Moviment camperol dels Sense Terra (MST) al seu país ja té organitzat un ‘protocol de sortida’ dels homes de les comunitats, si exerceixen qualsevol tipus de violència contra les dones. El moviment de dones MMM té acords amb Amics de la Terra, Jubileo Sur, Via Campesina i altres organitzacions indígenes i sindicals.
Miriam Nobre va canviar la seva presentació prèvia per diagnosticar, sobre la marxa i atès el que s’havia dit anteriorment, i va parlar del ‘procés de medicalització de la societat’ amb tranquil·litzants, excitants … com una altra forma de control de les dones. I en concret, respecte del Brasil, va indicar que hi ha una ofensiva per ‘mercantilitzar el cos de les dones’. Les cures s’haurien d’enfocar com una ‘crisi de relacions socials’ i es resolen ‘comprant persones i relacions’, amb diners. Quant a la prostitució, que ella considera que ‘és un tema tabú a Europa’, s’hauria d’entendre com la ‘materialitat dels cossos lliures’, amb llibertat sexual, cosa que és molt diferent al Brasil.
La coordinadora de la MMM va apuntar com alternatives ‘concretar propostes comunitàries en cures i economia solidària, avançar en els processos de sobirania alimentària; plantejar economies polítiques de resistència allà on falla l’Estat, sobretot a les zones rurals, organitzar jornades autònomes de resistència i fomentar mirades no eurocèntriques ‘. Nobre va ser qui va parlar del ‘enchungamiento del món’.
Montse Benito de l’organització Entrepobles -una de les principals entitats organitzadores de la trobada- va presentar aquesta taula recordant la ponència d’Amaia Orozco de la qual les sessions van prendre part del títol (sobre ‘Vides vivibles i producció imposible‘, que està recollit en el llibre que es va regalar a les Jornades: No deixis el futur en les seves mans ‘. Allà també apareixen articles de Yayo Herrero i altres autores de diferents organitzacions ecologistes i feministes. A la web de les Jornades es recomanen algunes lectures per aprofundir els diversos temes, a més de l’àudio de totes
les Jornades.
