Rosa María Arrazola
Rosa Maria Arrazola, ha aconseguit el Premi de Poesia l’Estabanell energía de poesía que convoca anualment Omnium Cultural del Vallès oriental. I si les fessim a la brasa? Jo no vinc de cap costella.
L’acta del jurat del premi va ser categòric en premiar el recull de poemes de Rosa Maria Arrazola: “ Un llibre de poemes poderosos que ens retorna la vivència de dones de tot el planeta, dones que viuen sense el dret a l’educació, sense dret a una vida plena, propia feliç, a una vida…..”
Arrazola (Barcelona 1969) no és una nou vinguda al món poètic català. Ni al de l’art. Perquè a més de poeta és artista plàstica. Ensenya llengua i literatura i les hores que li deixa lliure l’ensenyament els dedica al món de l’art que és la gran passió de la seva vida. Segons ens explica ella mateixa “unir les dues arts ha fet nèixer la quadresia” on els versos s’acompanyen del color.
Té tot un enfilall de premis darrera seu dels quals, el darrer aquest que avui comentem. Però ja el 2012 va començar un seguit de reconeixements literaris amb la consecució del premi de la Vinya i el Vi per En BRUT, el Francesc Candel el mateix any per Marona el Miquel Àngel Riera de Ciutat de Manacor el 2014 per Rai… i un llarg etcétera que culmina aquest 2016 amb el d’Omnium Cultural i abans i també aquest 2016 la Flor Natural dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta per Concert en E major.
També hem d’afegir a aquesta llarga llista d’èxits literàris la publicació dels llibres Els silencis escrits (Grafein, 2009), LLibre dels xiscles (Paralelo Sur, 2013), Rai (Món de Llibres, 2014) i Nero, nero nas (Quòrum Llibres,2016), entre d’altres.
Rosa Maria Arrazola forma part actualmente del col.lectiu de dones creadores del barri de Gràcia que participen en el projecte Minerva.
