Divendres 08 novembre 2024

Divendres 08 novembre 2024

Compartir

L’estat del racisme a Catalunya 2013

 

Alba Cuevas, Alicia Rodriguez i Mercedes Fuenzalida

El passat 21 de març es va commemorar la Diada Internacional de l’Eradicació del Racisme i la Xenofòbia, l’entitat Sos Racisme Catalunya va presentar l’Informe Anual 2013.

La seva directora Alba Cuevas i la responsable del Servei d’Atenció i Denúncia per a les víctimes del Racisme i Xenofòbia (SAID), Alícia Rodríguez,  van  ser les encarregades de la presentació de l’informe de l’any passat,  que analitza i denúncia les diverses causes, manifestacions i situacions  d’aquest tipus al nostre país,  i com una eina més per demostrar, amb dades, que el racisme existeix.

També han mostrat un video-denúncia “fals” però amb  testimoni verdader de Yussif, amb una entrevista on explica la vulneració dels seus drets i la discriminació que ha patit per part de les autoritats a Catalunya.

En el marc del Col·legi de Periodistes i amb el recolzament de la Comissió de Periodisme Solidari, aquesta 5a edició de l’informe ha estat elaborat amb els objectius de fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries i de racisme i comptar amb un material de sensibilització social que permet a la ciutadania informar-se per defensar la igualtat de drets i oportunitats envers el racisme. I per altra part, que serveixi a les administracions públiques per a planificar polítiques per lluitar contra aquesta lacra.

El diagnòstic de l’Estat del racisme és possible amb les denúncies i testimonis que s’han recollit al llarg de l’any 2013 al Said i que es poden llegir a l’informe: Racisme Institucional; Desigualtat en l’accés a drets; Racisme social; Extrema Dreta; Lluita Antiracista; annexes. Entre algunes conclusions, l’entitat, assenyala que el 51% del total de les situacions de racisme no s’han denunciat, només la resta.

Les raons són la por, la desconfiança en el sistema i el context de crisi (prioritzant altres problemes). El pitjor, es que a vegades, la quotidianitat d’aquestes discriminacions (institucionals, socials…) generen un efecte pervers en acceptar-se amb normalitat.

Destaca també que al 2013 la primera tipologia en nombre de casos (40%), és en la que intervenen membres de cossos de seguretat pública. Segueixen, en número, les de drets socials, entre particulars i accés a serveis privats.

Després de la mort, el 2013, del gran lluitador per les llibertats, Nelson Mandela, resten per sempre les seves paraules: “Ningú neix odiant a cap altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen o la seva religió”. Per això aquests informes són una eina imprescindible i necessaris per la societat i per les consciencies.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

tere moll

Sobre el dret a decidir

OPINIÓ Dijous passat el poble escocès va votar en referèndum si volien la seva...

De la democràcia representativa a la participativa

La promoció de la participació ciutadana és una aposta clara i un dels principals...

Què en pensa… Sònia Ruiz. CDC

Què en pensa… Sònia Ruiz. CDC Hi ha molts sectors que opinen que la implicació...