Desarticular segles de dominació colonial és un gran desafiament, que passa fins i tot per enfrontar posicions.
Posicions com la negació de l’existència del racisme, van coincidir acadèmics i especialistes participants al I Taller Internacional Diversitat afroamericana: estratègies educatives, culturals i comunicacionals per a la lluita anticolonial. L’intercanvi, convocat i desenvolupat per la Casa de les Amèriques entre el 9 i l’11 de novembre, va advocar entre altres temes, per la necessitat de promoure en les persones consciència etno-cultural; és a dir, de les seves arrels, orígens i herència cultural i història, a més de consciència política i social per generar alternatives i no reproduir prejudicis i estereotips colonials. A l’espai, que va posar a dialogar estudiosos, líders comunitaris i activistes de Costa Rica, Espanya, Colòmbia i Cuba, van tenir cabuda temàtiques tan diverses com les aportacions del feminisme en la lluita anticolonial; les interrelacions de l’acció política, la solidaritat i l’art; els efectes de l’esclavatge, la colonització i l’opressió racial vistos des del marxisme, i la lectura etno-crítica de textos.
Als fòrums establerts, tallers i debats en format virtual es va reflexionar sobre la necessitat de construir aliances estratègiques entre els qui pateixen opressió, per poder fer front al poder; també la urgència d’incorporar les eines teòriques, les quals són el resultat de la producció acadèmica, a les lluites dels moviments socials ia favor de l’emancipació.
A l’esquerra, Zuleica Romay, directora del Programa d’Estudis sobre Afroamèrica, i Amanda Guzmán Soto, especialista del programa a la Casa de les Amèriques.
Zuleica Romay, directora del Programa d’Estudis sobre Afroamèrica a Casa de las Américas, va remarcar en un dels fòrums que les aliances estratègiques han de transcendir colors, sexe, identitat de gènere i orientació sexual. “L’essencialisme té caràcter estratègic i, quan ho postules, estàs assumint que combatràs des del bastió que representen determinades identitats, però l’aspiració és ser part de l’espècie humana”, va afegir.
Enfortir aquests llaços per poder canviar realitats no vol dir renunciar a la identitat pròpia, o permetre que altres ens robin la veu, va considerar. “No podem cedir-li el nostre discurs, la nostra representació, la nostra capacitat de lluita als altres, però que altres parlin de nosaltres a favor nostre, s’identifiquin amb les nostres causes, és part de les aliances que hem de construir i que ens ajudaran a sortir endavant”, va emfatitzar.
Participants en l’intercanvi van assenyalar que una de les formes més comunes d’estereotipar el negre actualment prové del consum cultural i van posar com un exemple les representacions que mostren els serials de televisió, on gairebé sempre se’ls associa amb la delinqüència.
El moviment de Black LivesMatter (Les vides dels negres expliquen) ha portat al centre dels mitjans de comunicació la problemàtica racial, es va exemplificar en el debat. Tot i això, Hollywood i les corporacions televisives han creat, immediatament, tot un sistema per ocultar la manera com el racisme s’està infiltrant a la societat, a partir de crear falses realitats històriques.
Diverses persones van coincidir que és comú que s’ubiqui personatges negres enmig de la reialesa britànica, un assumpte que no ajuda gens a crear consciència sobre la gran ferida que és l’esclavatge.
Segons Silvia Solano, de Costa Rica, la lectura etno-crítica contribueix, justament, a desemmascarar els diferents sistemes de dominació neocolonials que estan representats en manifestacions culturals i artístiques. “La lectura etno-crítica ens permet establir un diàleg amb el text i aportar les eines per identificar diferents representacions socials”, va acotar. Mentrestant, el seu compatriota Jorge Ramírez va referir que facilita la comprensió i la interacció amb els fenòmens etno-culturals de les nostres societats.
Va comentar, a més, l’experiència que van tenir amb l’aplicació d’aquestes anàlisis de les representacions de les etnicitats als llibres de textos, en un taller amb il·lustradors i dissenyadors de diagrames, per tal que entenguessin molts dels estereotips que reforçaven amb la seva feina, sense ser-ne conscients.
“El racisme és un resultat històric del capitalisme, que va dividir la força de treball en categories racials per continuar explotant les persones”, va sostenir Juan Vicente, d’Espanya, en intervenir al fòrum “Pensament crític contra la colonització del saber”, un dels espais d’intercanvi que va propiciar el taller.
Les aportacions del feminisme a la lluita anticolonial i les interrelacions de l’acció política, la solidaritat i l’art van ser les temàtiques abordades al taller.
Les aportacions del feminisme a la lluita anticolonial i les interrelacions de l’acció política, la solidaritat i l’art van ser les temàtiques abordades al taller.
Pablo Gilolmo, també de la nació ibèrica, va apuntar que els marcadors de raça han servit històricament per definir quin subjectes poden ser híper-explotats i va dir que cal despullar aquests entramats perquè tots els oprimits puguin situar-se a la mateixa trinxera de lluita, en lloc d’excloure’s o discutir els uns amb els altres.
El repte, segons Luis Canal, de Colòmbia, és escurçar la distància que hi ha entre els moviments socials i la producció de coneixement a l’acadèmia, ja que persisteix el criteri que aquesta té un pensament euro-cèntric i “blanqueja” els afrodescendents que hi passen.
En lloc de guanyar emancipació i pensament alliberador, aquests graduats aporten molt poc a trencar amb el racisme i altres formes de dominació, va considerar Canal.
Sobre el particular, Elvira Edward, de Cuba, va fer una crida per agilitar, activar i dinamitzar tot el procés acadèmic amb noves maneres de construir els objectes d’estudi i en general les pràctiques teòriques.
Crear i consolidar eines epistemològiques des de l’afroepistemologia, és a dir, des de la veu dels sectors dels negres, dels oprimits, és ben complex, ja que de vegades s’edulcora tant la veu de l’oprimit que no es capta realment quin és el problema, quins són els processos hegemònics que estan colpejant les realitats de la vida d’aquestes persones, i s’allunyen d’aquesta realitat amb una construcció teòrica que no parteix de la base”, argumentava.
“L’acadèmia s’ha de preguntar constantment, ha d’ésser critica i qüestionar-se quines finestres noves obre per a l’activisme social, per canviar la societat”, va afegir.
És un moment que demana integració profunda de sabers i accions per desmantellar no només el racisme, sinó també tot allò que generi desigualtat i exclusió, va afirmar Diarenis Calderón, educadora popular de Cuba.
En aquest camí, Milena Annecchiarico, doctora en Ciències de la Universitat de Buenos Aires, Argentina, va insistir en la rellevància de compartir les millors experiències de lluita.
Silvia Solano, de Costa Rica, va exemplificar que el seu país és un d’aquells llocs on costa molt parlar del racisme, perquè no es considera un tema de rellevància, mentre hi ha grups que el pateixen i són invisibilitzats; una realitat que es repeteix en altres nacions.
“El que està al cap de les persones no es pot canviar només amb activisme i estudis, es necessiten molts anys d’actuació”, va subratllar Deyni Terry, de Cuba, i va fer al·lusions a la realitat cubana, on el racisme persisteix solapat, malgrat les múltiples accions que es realitzen.
El costa-riqueny Jorge Ramírez va fer una crida a eliminar arquetips mitjançant la intervenció de l’art i la religió, que són expressions que connecten amb els sentiments de les persones i, per tant, poden tenir un impacte més gran.
