Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Avortament i Biotecnologia

 

 
Verena Stolcke. Foto:mlvcosas.blogspot

La defensa d’un avortament lliure i gratuït, i l’exposició de la biotecnologia reproductiva des d’un punt de vista social, van ser alguns dels temes que van centrar la conferència impartida per l’antropòloga alemanya Verena Stolcke sota el títol Cos i drets en femení. Camps de batalla de la biotecnologia de l’avortament a la UPNA.

L’antropòloga i catedràtica emèrita del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, va comentar la situació actual dels drets sexuals i reproductius de la dona a l’Estat espanyol. Enmig de la polèmica causada per l’avantprojecte de llei de l’avortament de Gallardón, va considerar que “ara, les dones hem de tornar a actuar, com en els anys 70, perquè el poder i l’autoritat surtin dels nostres cossos”.

Així mateix, Stolcke va explicar la “paradoxa entre l’evolució de les biotecnologies relacionades amb la reproducció, davant l’avantprojecte de llei del PP”. “Resulta més fàcil canviar la biologia que la societat. És extraordinàriament difícil, i aquí hi ha l’avantprojecte de Gallardón, canviar els valors socials i culturals d’una societat que, en aquest cas, ja va tenir una llei que va resultar positiva” , va apuntar l’antropòloga.

 

“Cuidem-nos de qui diu protegir-nos, de vegades això és igual a controlar”
“Hi ha interessos públics i privats respecte al cos sexuat de la dona “.

D’altra banda, i en relació a la reforma, Stolcke va comentar que ” hi ha interessos públics i privats respecte al cos sexuat de la dona”, i, així mateix, va fer referència als “tres poders fàctics” principals: la ciència “que decideix cridar avortament en lloc d’interrupció voluntària de l’embaràs, denominació que porta implícita en el seu significat el poder de decidir”, l’Església i la política, “que mostra com es vinculen els dos poders anteriors”. 
En relació al poder polític va fer referència al Govern del PP i al seu avantprojecte de llei. “Ni la secretària del partit, ni Soraya Sáez de Santamaría s’han pronunciat respecte a aquest assumpte, el que ens porta a pensar què és el que hi ha realment en joc en aquesta reforma”,va qüestionar l’antropòloga, i va afegir que, ara, “el que ens toca a les dones és vigilar quines reformes volen introduir. Cuidem-nos de qui diu que vol protegir perquè, de vegades, això significa controlar”.

 

La Concepció Social

L’exposició de la biotecnologia reproductiva des d’un punt de vista social també va ser un altre dels temes abordats per l’antropòloga, a través de diversos exemples. Concretament, es va centrar en com la biotecnologia o la pròpia medicina incorporen i reflecteixen ” les representacions socials simbòliques associades a la dona o l’home”. ” La medicina ens mostra l’òvul de la dona com un element passiu, esperant a ser conquerit en la carrera, per un dels espermatozoides”,va comentar fent referència a un text d’Emily Martin, antropòloga nord-americana que compta amb diversos anàlisis sobre la qüestió social.

Entre els avenços que la biotecnologia ha realitzat, Stolcke va destacar-ne un en concret, el de la clonació de l’ovella Dolly. “Es van donar dues importants passes. Per començar, un procés biotecnològic ha funcionat. I, la segona, s’ha produït el que jo he volgut denominar com la Immaculada Concepció”, va explicar i va indicar que va triar aquest nom perquè, “encara que no ha estat un aspecte molt comentat, cal destacar que l’ovella Dolly va ser clonada a través de la càrrega genètica de dos òvuls, sense necessitat de l’esperma d’un mascle “. “S’ha demostrat el poder de reprogramar perquè es produeixi un embaràs sense participació de cap home. Entra en perill el paper de la paternitat que, com s’ha referenciat anteriorment, també és fruit d’una concepció social”, va comentar.

La concepció per part de l’ètica de l’embrió humà també va ser un punt tractat. “S’ha plantejat una qüestió tant científica com ètica. La ciència diu que els òvuls contenen la vida i fecundats són embrions, que són vida. Hem de plantejar-nos com de la biologia molecular, se’n deriva una qüestió ètica”, va conclure.

 

*Conferència impartida per l’antropòloga Verena Stolcke a la UPNA. Publicat a Notícies de Navarra, escrit per Patricia Alfaro, Fotoperiodista

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La periodista Lydia Cacho rebrà el Premi Olof Palme pel seu “gran valor”

Comparteix el premi amb el també periodista Roberto Saviano. La Fundació sueca destaca la seva...

Políticas de TIC y retos por los derechos de las mujeres en el GenderIT.org

El sitio GenderIT.org http://www.genderit.org surgió en 2006 de la tarea militante en tecnologías de la...

Persones no humanes

    OPINIÓ L’any 2015 l’orangutana Sandra es va convertir en el primer exemplar d’una...