Ahir dijous 22 de maig es va iniciar la 33a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) que segueix la línia dels darrers anys i s’organitza en dos moments diferents: el Vol. I, el que ara comença, i el Vol. II, que tindrà lloc durant la tardor. Enguany la Mostra s’enuncia “En companyia d’estranyes: revisions col·lectives de passats, presents i futurs”.
La 33a MIFDB ens ha anat descobrint, durant aquests anys moltíssimes produccions produïdes per dones que utilitzen un imaginari molt diferent de l’habitual cinema comercial. Segons les organitzadores “veu en el cinema un llenguatge des del qual explicar el món més enllà de l’abisme”. Ens expliquen, que la Mostra ha seleccionat pel·lícules que “En temps hostils, defensen imatges que no subratllin la por sinó el desig. Imatges que enfoquin els joncs que neixen dels pantans, que espremin les llimones i les converteixin en dolços. Contra imatges de la individualitat solitària, que mobilitzin els relats des del suport en les altres.”
Aquesta primera part es portarà a terme a la Filmoteca de Catalunya entre el 22 de maig i el 18 de juliol, s’exhibiran un total de 55 pel·lícules -21 llargmetratges i 34 curtmetratges-. La programació acull set seccions: Persistències fílmiques, Retrospectiva de Sarah Maldoror i Sessions familiars a la Filmoteca de Catalunya, Cinema fora de lloc a diferents places de Barcelona, Sessions especials al Candy Darling, La Bonne, Zumzeig Cine cooperativa i Santa Mònica, Activitats educatives i la MIFDB a Filmin.
La secció Persistències fílmiques s’endinsa en l’esperit original de la MIFDB i “propicia diàlegs entre pel·lícules contemporànies i peces de recuperació, respon a la voluntat continuada de les cineastes de sacsejar els models fílmics i inventar nous llenguatges narratius” segons les organitzadores. Les sessions compten amb l’acompanyament de cineastes pioneres, directores novelles i realitzadores consagrades que compartiran la seva mirada sobre la creació cinematogràfica com: Narges Kalhor directora del film Shahid (2024), multipremiat a la Berlinale.
Les programadores destaquen que “Després de més de setanta anys de l’ocupació a Palestina i en el context actual de genocidi, aquesta pel·lícula destaca com a especialment urgent”. La projecció comptarà amb la presència de la directora, la primera dona àrab a presentar una pel·lícula en el Festival de Cannes, en la seva primera visita a l’Estat espanyol.
Destaquen altres films com Valentina and the MUOsters, dirigida per Francesca Scalisi i (Revolución cumple tu promesa) “Amor rojo” de Dora Garcia. El primer film planteja una nova forma de documentar la lluita ecològica i pels drets de la terra alhora que ofereix una mirada càlida i empàtica cap a la tendresa i el conflicte en les relacions familiars. La pel·lícula de Dora Garcia, una artista multidisciplinària, gira entorn de la figura de l’escriptora i revolucionària soviètica, Alexandra Kollontai, i la vigència del seu pensament en els transfeminismes llatinoamericans actuals.
Aquesta 33a edició de la MIFDB dedica la seva retrospectiva a Sarah Maldoror, una cineasta clau del moviment de la negritud i una de les primeres dones a dirigir un llargmetratge a l’Àfrica. El seu ampli llegat serà present en aquest programa amb una vintena de curts i set llargmetratges. Les projeccions comptaran amb la participació de veus fonamentals del pensament decolonial actual, com l’antropòloga Aida Bueno, la poeta Mafe Moscoso i la filla de la cineasta, Annouchka de Andrade.
Les Sessions familiars, dirigides al públic més petit i les seves famílies, proposen pel·lícules que estimulen la sensibilitat estètica, l’educació emocional i la transmissió de valors socials i culturals. Aquestes sessions, que sempre compten amb acompanyament, estan compromeses amb la diversitat cultural i estètica i posen en valor la contemplació i la comprensió per fugir de la violència estètica i narrativa que domina la majoria de pantalles comercials, sense renunciar al gaudi, el plaer i la diversió.
Des dels seus inicis la Mostra ha tingut un paper reivindicatiu, les pel·lícules que s’exhibeixen així ens ho mostren, i de visibilitat. En aquest context fa uns anys que la MIFDB surt dels cinemes a les places -així com a la plataforma audiovisual Filmin- i porta a terme activitats paral·leles obertes a la ciutat amb formats alternatius i públics diferents. La Mostra és el referent del feminisme a la pantalla que “convida a tothom a submergir-se en aquesta proposta cinèfila, feta de tendresa i irreverència, de reflexió i ímpetu. A practicar una cinefília de sala fosca i mirades de simpatia entre estranyes, una cinefília d’històries viscudes en col·lectiu”.
