La Cort Suprema de Justícia de la Nació (CSJ) va donar a conèixer el passat dimarts 13 de març una sentència que sosté que totes les dones víctimes d’una violació a Argentina tenen dret a interrompre el seu embaràs.
Amb aquesta decisió es deixa de banda la interessada interpretació, sempre restrictiva, en què només una dona amb discapacitat mental pot accedir a aquest dret. Una interpretació que és una eina de la qual es valen alguns sectors per iniciar la judicialització dels casos de dones violades que volen interrompre la seva gestació.
La decisió presa, com a cas testimoni, la vivència d’AG que data de 2010. A. G. era en aquells dies una adolescent de 15 anys de la meridional província de Chubut que va demanar interrompre el seu embaràs, producte de la violació perpetrada pel seu padrastre.
A. G. i la seva mare van peregrinar pels passadissos de la Justícia, fins que, el març de 2010, una sentència de la Cort Suprema d’aquesta província va considerar que el cas s’emmarcava en l’apartat 2 de l’article 86 de la llei penal argentina, per la qual cosa obligava a un centre de salut a practicar la interrupció de l’embaràs.
En aquells dies A.G. “Presentava símptomes depressius” (…) “idees suïcides persistents”, “l’embaràs era viscut com un esdeveniment estrany, invasiu” (…) “en el seu món intern era impossible, incompatible i intolerable qualificar com a fill a qui seria fill del pare de seus germans, fill del marit de la mare … “, relaten els informes de la Justícia.
En aquell moment es va estimar que “la continuïtat d’aquest embaràs contra la voluntat de la nena implicava greu risc per a la seva integritat psicofísica, inclòs risc de vida”, recorda la recent decisió del suprem tribunal de l’Argentina.
Quan la Justícia es va expedir i A.G. finalment va accedir a aquest dret, ja transcorria per la setmana número 20 de gestació. El seu peregrinar s’havia iniciat molt temps abans.
Quan va poder accedir a l’avortament, un defensor de menors de la província de Chubut va elevar el cas a la Cort Suprema de Justícia de la Nació, basat en el dret de l’infant per néixer. Però aquesta va entendre que es tractava d’una oportunitat per aplanar les diferents interpretacions que es fan de l’article 86.
L’apartat 2 de l’esmentat article diu que l’avortament no és punible “si l’embaràs prové d’una violació o d’un atemptat al pudor comès sobre una dona idiota o dement”. D’aquest article ve la interpretació que moltes vegades la Justícia fa, considerant que només una dona amb discapacitat mental pot accedir a la interrupció d’un embaràs.
I d’aquest punt emana la judicialització innecessària que es realitza en cada cas de dona violada. A més, és sabut que, en aquest procés judicial, actuen els interessos de grups antidrets que posen en acció diversos mecanismes de pressió per impedir l’avortament.
la recent decisió de la Cort Suprema de Justícia manifesta que “la judicialització d’aquesta qüestió, que per la seva reiteració constitueix una veritable pràctica institucional, a més de ser innecessària i il·legal, és qüestionable perquè obliga a la víctima del delicte a exposar públicament la seva vida privada , i és també contraproduent perquè la demora que comporta en la seva realització posa en risc tant el dret a la salut de la sol·licitant com el seu dret a l’accés a la interrupció de l’embaràs en condicions segures “.
El recent decisió és una conquesta basada en l’essència mateixa de la llei, però, això no impediria que segueixin existint les mateixes barreres anti drets i que es busquin diferents estratègies per impedir-los.
Mabel Bianco, presidenta de Fundación para el Estudio y la Investigación de la Mujer, va sostenir que “això no obliga a cap dona a interrompre un embaràs si no vol fer-ho, però sí permetrà que les dones de qualsevol edat i condició que hagin estat violades, si trien interrompre’l, puguin fer-ho de forma legal en un hospital públic, sense posar en risc la seva vida i la seva salut “.
Bianco va afegir: “ara li toca als ministeris de Salut de la Nació i les províncies garantir aquestes pràctiques mèdiques permeses per la llei”.
Alhora, el capítol argentí de CLADEM (Comité de d’América Latina y el Caribe para la Defensa de los Derechos de la Mujer), INSGENAR (Instituto de Género, Derecho y Desarrollo) i Católicas por el Derecho a Decidir d’Argentina, van manifestar en un comunicat que a través de la decisió del màxim tribunal “l’Estat argentí ha començat a saldar part del deute que encara manté en el reconeixement de drets fonamentals de les dones”.
“Instem a la resta dels poders públics a saldar aquest deute de la democràcia, en l’enteniment que la legalització i despenalització de l’avortament és encara una assignatura pendent”, conclou el text.
Requadre
. “Argentina, mitjançant la cartera de Salut, té una Guia d’atenció dels avortaments no punibles.
. “Aquesta guia no sempre es respecta. Existeix al cos mèdic una resistència conservadora per la qual es declaren objectors de consciència.
. “Després del cas AG, la província de Chubut es va convertir en la primera jurisdicció del país amb una llei de Atenció dels Avortaments no punibles.
