Una participant al Sinai do Val.
Un rètol groc en un camí poc ferm a la vall del riu Sant Antonio, a 50 km de Rio de Janeiro, indica que l’arribada a Sinal do Val.
En unes turons parcialment coberts de vegetació exuberant, amb les orquídies que s’acosten als arbres, resisteix la famosa “mata atlàntica”, la selva humida que fa temps ocupava tota la costa brasilera però que avui ha estat en gran part abatuda per donar lloc al cultiu de canya de sucre.
Enmig del verd, unes cases colorides allotgen des de 2012 un ranxo orgànic de 400 acres que s’ofereix com a espai de trobada i experimentació cap a la sostenibilitat, sigui a nivell local com global. A nivell local s’enfronten projectes de millora d’alguns problemes tan comuns en la realitat rural brasilera com desforestació, contaminació hídrica, falta de perspectiva dels joves i mala alimentació dels nens; mentre a nivell global ofereix a l’emprenedoria social, activistes i voluntariat de tot el món un espai on intercanviar i ampliar coneixements per arribar a realitzar els somnis més desgavellats.
Sinal, justament, vol dir: Sincronicitat, Innovació, Alegria. Sincronicitat implica alinear la vida quotidiana amb un nou esperit global: la sostenibilitat ambiental, però…i per què no? amb alegria, amor, rient molt, i mantenint-se “lleugers” sense fer-se dominar per la negativitat. Serveix també una mica de màgia, que permet veure possibilitats i connexions on la majoria de les mirades s’aturen.
Local i global
En aquest espai de verd màgia és possible percebre clarament una viva de connexió entre local i global. Unes 18 persones joves, de diferents sexes, races i religions, provinents de 18 racons del món, des Azerbaiyan al Vietnam, que s’han distingit en els seus països per haver realitzat projectes innovadors a nivell socioeconòmic, han estat seleccionats per una fundació alemanya, la Wersterwelle Foundation per participar en una estada de deu setmanes i mitja a Sinal do Val.
Aquí, amb el suport d’expertes i experts internacionals i de l’alemanya “Do School”, la “Escola del fer”, noies i nois elaboren propostes per enfrontar un dels majors desafiaments del nostre temps: la desocupació juvenil. Un fenomen destinat a augmentar en aquesta fase de capitalisme postindustrial, on es necessita cada vegada menys mà d’obra per produir coses, i on l’escola en general no dóna una suficient preparació per enfrontar els nous reptes.
No obstant això, hi ha solucions, assegura Phillip Teffenborn de la “Do School”, com plantejar un constant aprenentatge en el treball i crear noves habilitats i perfils professionals apostant a la regeneració dels ecosistemes danyats pel “desenvolupament”, i la producció d’energies renovables. L’èxit de la “green economy” d’Alemanya, en aquest sentit, és encoratjador.
Somnis realitzats
Aquí no es parla per parlar. La fundadora d’aquest centre d’investigació i experimentació és una dona brasilera de família gallega, Thais Corral, especialista en somnis realitzats.
Un d’aquests somnis, en què ha estat treballant voluntàriament amb altres companyes durant vint anys, ha consistit en la difusió al Brasil de 400 programes ràdio on també les dones més aïllades i menys escolaritzades del país podien prendre la paraula i compartir problemes i solucions per a millorar les seves vides i les de la seva comunitat, a través del programa “Fala mulher” (Parla Dona).
Un altre somni realitzat ha estat la implementació d’un exitós model de producció agroforestal, “Adapta sertao”, per adaptar la zona semiàrida del sertón del nord-est del Brasil a la creixent sequera.
I a nivell global, Thais Corral ha participat com una figura destacada en diverses conferències internacionals, incloent la Cimera per la Terra de Rio de Janeiro el 1992, on des de la carpa de “Planeta Femina”, “les xarxes de dones van sortir del gueto de la violència cap a les dones tornant-se agents de canvi global, apostant a un desenvolupament diferent “, com ella expressa.
De la seva extraordinària trajectòria professional i social, que li ha portat reconeixements nacionals i internacionals, des de la Silicon Valley fins a les Nacions Unides, parlarem pròximament amb més detalls.
Trobada de joves innovadores.
Dones innovadores
Anem ara a conèixer algunes d’aquestes joves innovadores, que moltes vegades han hagut de trencar esquemes i superar prejudicis als seus països. Abigail Michael, amb un pentinat de trenes i un gran amor a la humanitat (així ens explica), és de Nigèria, un país amb enormes recursos i enorme pobresa, on les dones, tot i aportar el 70% del treball rural, són les més oprimides, sent obligades a deixar l’escola per matrimonis precoços i de vegades a migrar i prostituir-se.
Abigail, que té un títol en ciències del medi ambient, ha ajuntat 3.000 dòlars d’estalvis més un préstec de 1.000 per fundar una empresa social, l’Recy World, i comprar una màquina que permet esprémer més ràpidament la mandioca (el principal cultiu de Nigèria), alleugerint la feina de 300 dones que d’aquesta manera han millorat les seves vides. Alhora han pogut empacar el producte i vendre’l directament a la ciutat, i utilitzar-lo com a aliment de residus orgànics per a animals que abans constituïen només un malbaratament. Ara el pla d’Abigail, a més d’ampliar l’empresa, és donar vida a la “Youth Àfrica Innovation”, una “hub” (incubadora) que anima i recull les propostes innovadores de joves per a desenvolupar negocis amb fins socials.
Potencial empresarial femení
Ve des de Botswana (un país ocupat en gran part pel desert de Kalahari), el somriure tranquil·la de Kagisana Niazda, jove mare i professional, que ha deixat una bona feina al banc per crear un grup, “Motswuana Women on the rise “(” dones creixent “), on les dones intencionades a invertir en negocis puguin tenir assessoria per als seus plans de gestió de riscos i impactes.
La idea de despertar el potencial empresarial de les dones li va sorgir en observar com el major ocupador del país, l’estat, anava absorbint menys personal, així com les mines de diamants. Va començar llavors a entrevistar i reflexionar sobre l’experiència de dones que havien prosperat honestament i va donar vida a la seva pròpia consultora, que capacita les dones i ofereix un espai per a col·laboracions entre les start-up.
Projectes i somnis de joves.
Idees i acció
Ve de Cambodja una jove diminuta però amb àmplies visions, Sokhema Nara, de 25 anys, que ha aconseguit recollir en fund raising 50.000 dòlars per a projectes dirigits a uns 10.000 joves de 15 províncies cambodjanes i al sud-est asiàtic. Ella considera que el problema de la desocupació ha de ser enfrontat per diversos actors: el govern ha de donar prioritat (també amb incentius fiscals) a sectors empresarials que creen ocupació a mig i llarg termini, i, des de la base, la joventut ha d’entendre que és també seva responsabilitat aportar idees i acció.
Per Sokhema, les millors iniciatives es donen on les comunitats identifiquen problemes i oportunitats que existeixen en el lloc i comencen a treballar junts, demanant accions a les autoritats i alhora protagonizán-les. Reporta el cas, com a exemple, d’un petit poble on uns activistes socials van mobilitzar a la gent, especialment nois i noies, per recol·lectar i reciclar escombraries: d’aquesta manera, amb els guanys obtinguts, van poder construir una escola d’anglès per a preparar-los per a un món global.
Educació sexual
Única europea entre el grup, és l’expressiva i alegre polonesa Sylvia Wodinska, de 27 anys, una activista social que no s’ha limitat a criticar el fet que a les escoles del seu país no es pugui donar educació sexual, sinó ha fundat amb altres companyes l’organització Mamy Golos, una iniciativa per tractar online els temes que interessen les adolescents.
Com a pas següent, ara vol crear una plataforma educativa on seran únicament elles les que crearan, després d’un entrenament ad hoc, els continguts per a les seves coetànies.
Xarxes i contactes
Com es pot observar, a més de dur a terme iniciatives locals, aquestes joves funden o treballen en xarxes, per optimitzar experiències, difondre coneixements, posar en contacte a qui busca feina i qui l’ofereix; és el cas entre altres de Aicha Adani, marroquí de 21 anys, que ha creat la “Youth network” en temes d’oportunitats de treball; o Desh Deepak Dwivedi, un sorprenent jove indi d’uns vint anys que ha creat una plataforma d’e-comerce, “Lithica”, per artesans, usant un màrqueting sensible a les necessitats. Sobre el tema ja ha publicat un llibre i dirigit un documental.
Com ja s’ha dit, al final de les deu setmanes de training a Sinal do Val, els joves hauran elaborat propostes d’empreses socials o campanyes, a realitzar al llarg d’un any al seu país, amb el suport de la Westerwelle Foundation.
Al Brasil es farà un projecte pilot contra la desocupació juvenil a la badia de Guanabara, que de resultar reeixit podrà ser difós a nivell llatinoamericà.
Experiències locals
No falten suggeriments des de l’expertesa locals. Per exemple Eraldo Kallox, un cuiner alemany que va comprar una finca al Brasil transformant-la en un model de autosostenibilitat, amb sistemes avançats de construcció biològica, sanejament hídric, permacultura i agroforestació, té molt per ensenyar sobre el camp.
Així com, en l’àmbit urbà, ho fa l’economista Charles Siqueira, que va deixar un còmode treball en un banc per anar a viure en una favela ( “el millor lloc del món”, assegura) de Rio de Janeiro, on ha impulsat a joves a millorar el medi ambient amb campanyes de neteja i pintura de murals, a estudiar, i inventar negocis divertint-se.
Deixem Sinal do Val, sentint que si be és cert que els problemes del món són enormes, és enorme també la creativitat humana per resoldre’ls.
“Els éssers humans som adaptatius”, assegura Guilherme Lito, ambientalista, que aposta per un canvi de paradigma en l’educació i en el treball. El bíblic “suor del front”, el mecanisme alienant i alienat dels “Temps Moderns” de Charlie Chaplin, han de poder incorporar elements nous: sentit de pertinença i de connexió amb els altres éssers humans, creació, i per tant, felicitat. Ens hi apuntem.
