El proppassat 23 d’abril, dia del llibre i de la rosa a Catalunya, s’inaugurava a Valderrubio (Granada) una exposició dedicada a l’escriptora Antonina Rodrigo.
Fou a la casa que va habitar Frasquita Alba, personatge amb qui s’inspirà Federico García Lorca per a la seva obra més universal, La casa de Bernarda Alba, escrita per a Margarita Xirgu. L’actiu l’estrenava el 1945, al teatre Avenida de Buenos Aires. Aquest any, se’n compleix 85 des que Lorca posés punt i final a la seva obra, el 19 de juny de 1936, dos mesos abans del seu assassinat.
En l’acte d’inauguració de l’esplèndida exposició, preparada pel mestre granadí i fundador de l’Associació UCAR Francisco Sierra Serrano, hi foren presents José Entrena, president de la Diputació de granada, Fátima Gómez, vicepresidenta primera i diputada de Cultura i Memòria Històrica, i Antonio García Ramos, alcalde de Valderrubio, així com diversos representants públics. Malgrat la pandèmia, un nodrit grup de ciutadans i ciutadanes varen poder gaudir de la inauguració, atès que l’acte se celebrà al pati de la casa.
L’exposició és un recorregut a través de la trajectòria vital i cultural d’Antonina Rodrigo, estudiosa de García Lorca i del feminisme.
En la històrica Casa, s’hi exhibeixen tota mena de llibres, premis, retrats pictòrics, cartells, fotos, distincions, objectes i records de l’escriptora.
L’exposició constitueix un homenatge a Antonina Rodrigo (Granada, 1935), qui va començar a escriure poesia i contes en la premsa granadina de manera autodidacta, alhora que és reconeguda com a investigadora de la República, la guerra i l’exili i la reivindicació de la dona, notable o anònima, que durant la guerra com a milicianes tant en el front com en la rereguarda, trencaren el tabú: la guerra és cosa d’homes. Amb estudis essencials de figures com la de Mariana de Pineda, Margarita Xirgu, Amparo Poch y Gascón, María Lejárraga, María Teresa Tora, Federico García Lorca, Manuel Ángeles Ortiz, Josep Trueta, etc.
Destaquem de les paraules que Antonina Rodrigo va pronunciar a l’agrair l’exposició, frases com “Federico estaria content en veure que la dona no es resigna. Perquè Federico sempre animava a rebel·lar-se contra el patriarcat”.
Antonina s’ha distingit per la seva labor feminista, en la lluita per la igualtat, els drets de les dones, i duent a terme investigacions i difusió de la vida de dones il·lustres o desconegudes, les silenciades, tal com les anomena, donant-los veu per tal de ser rescatades per a la memòria col·lectiva.
Aquesta exposició/homenatge és l’últim dels premis que rep. D’entre els més de vint que atresora, s’hi compten el de la Ciutat de Granada i el més valuós concedit per la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, atès que viu a Barcelona des del 1970. La Biblioteca de Valderrubio porta el seu nom, així com un carrer i una petita plaça en El Albaicín, el seu barri de naixement. Anterior a aquesta exposició/homenatge tingué lloc la concessió d’una medalla, per part de la Fundació Internacional Olof Palme, guardó amb el qual s’han destacat prestigioses persones en lluita per als drets humans.
L’escriptora i la Diputació de Granada reberen les claus de la Casa Museu de Bernarda Alba, de mans de l’alcalde, pel recolzament, la recuperació i reestructuració de l’històric immoble.
