Maria Rosa Nogué
OPINIÓ
Amor, deixa’m dormir; Carme Ballús parla de la Seva obra amb alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonés.
Carme Ballús
Carme Ballús, autora de Les Franqueses del Vallès, va venir dissabte passat a parlar del seu recull de contes “Amor, deixa’m dormir” (Ed. Alpina, Col. Marcòlic, 2015) amb l’alumnat del curs d’Iniciació a la Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que jo mateixa imparteixo des de fa 11 anys. És un curs trimestral, de 30 hores, on l’alumnat, autores i autors en procés de formació, realitzen una sèrie d’aprenentatges teòrics i pràctics encaminats a l’escriptura d’un conte. Com a cloenda del curs, és important que l’alumnat pugui tenir un contacte directe amb alguna autora, i enguany hem tingut el gran plaer de parlar de prop sobre l’escriptura literària amb Carme Ballús, una autora que, en el seu moment, també va ser alumna del curs d’Iniciació a la Narrativa, que aleshores impartia el professor Andreu Ayats.
Carme Ballús és filòloga, va exercir tota una carrera de docència a l’Institut Cumella de Granollers i ho va compaginar amb la redacció editorial de Guies de Lectura (per al Mecanoscrit del Segon Origen i Joc Brut, de Manuel de Pedrolo), abans de llançar-se a la piscina i centrar-se en la seva vocació d’escriptora. Ho va fer tot inscrivint-se a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on realitzà l’Itinerari de Conte (3 cursos), primer amb Andreu Ayats i després amb l’escriptor Josep Albanell. Paral·lelament, anà presentant-se a concursos on guanyà diversos premis de narració, i finalment publicà el seu primer recull, “Portes endins”, i el segon, “Amor, deixa’m dormir”, tots dos a la Col·lecció Marcòlic, de l’Editorial Alpina, de Granollers. Prèviament, també havia guanyat el premi de novel·la Vila d’Ascó amb una obra col·lectiva (el seu grup de conte, amb el seu professor, Josep Albanell), titulada “L’Artefacte”.
Alumnes del Curs d’Iniciació a la Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, dissabte al matí. (D’esquerra a dreta: a dalt, Cristina Bosch,Sofía García, Maria Rosa Nogué, Mariano Hermosilla, Carme Ballús, Mercè Pérez; a baix, Laura Vara i Santi Tapias)
La visita
A l’hora de la pausa, Carme Ballús ens esperava al jardí de l’Ateneu, on encara vam poder veure “l’ou com balla” dansant en la font guarnida de flors, que va ser un dia de portes obertes de l’entitat. Vam aplegar-nos al voltant d’una taula, havent llegit el seu “Amor, deixa’m dormir”, i va començar la tertúlia. Tothom estava molt interessat a saber diferents aspectes curiosos de l’ofici d’escriure: d’on surten els temes, si n’hi ha algun de recurrent o són aleatoris, si és difícil de confegir un llibre de relats, si costa gaire d’aconseguir publicar-lo…Carme Ballús, molt amablement, va anar responent tots els dubtes. Ens va explicar que en aquest recull, “Amor, deixa’m dormir”, hi ha una certa unitat temàtica, centrada en oferir diferents visions de la vellesa, des del conte que enceta el recull (on uns tiets molt amatents són tractats amb fredor per una neboda a qui havien anat a visitar, malgrat que sempre l’havien ajudada molt, fins i tot econòmicament), fins a relats més imaginatius, com “Te de cirera”, on un grup d’amigues de visita al Gran Basar d’Istanbul experimenten els efectes d’una màgica beguda antiedat.
També ens va dir que per a ella, tant com la lectura, és clau l’aprenentatge tècnic, com el que s’ofereix a l’Escola d’Escriptura, i també el gust pel conreu del llenguatge: la recerca d’una sintaxi variada, d’un vocabulari adequat, de la presentació d’unes escenes que siguin suggestives, creïbles i al mateix temps intrigants. Carme Ballús, a més, vol atrapar les lectores i lectors oferint-los variacions en la pròpia tècnica contística, mira de sorprendre lectors i lectores de manera que tinguin ganes de seguir llegint. I cal dir que ho aconsegueix.
El plaer de l’escriptura
“Pateixes, quan escrius”, li va preguntar un alumne, en Santi, i l’autora s’ho va rumiar una mica, però va dir que no. En tot cas, no sempre; més aviat, ens va assegurar, acostuma a passar-s’ho bé tot deixant volar la imaginació. Una altra cosa són les correccions i les estones mortes on sembla que la inspiració s’hagi encallat: hi ha dies de tot. Precisament, aquest tema surt reflectit en el seu conte “Muses fugisseres”, en què l’escriptora “encallada” se’n va a fer un tomb amb autobús. També vam parlar del conte “Desassossec”, on apareix la figura de Penèlope. Mercè Pérez, alumna del curs i llicenciada en Filologia Clàssica, hi va trobar una proximitat amb el ritme de l’Odissea. Carme Ballús va reconèixer que sí, que s’hi havia inspirat fins i tot lingüísticament.
La conversa va seguir fins tard, i encara hauria durat més; vam tenir la sensació d’enriquir-nos humanament i literàriament, en la trobada amb Carme Ballús; amb una idea més clara del procés d’escriptura, no tan sols d’un conte, sinó de tot un recull, i de més d’un, i amb més ganes que mai de seguir practicant i endinsant-nos en un món que a tothom li convindria provar, almenys, alguna vegada.
*Maria Rosa Nogué, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
