CiU 429 IC 24 (18 sigles pròpies)
ERC 259 CUP 16
PSC 122 PP 1 C’s 0
número alcaldies per partits
EDITORIAL
Des del dia 13 els Ajuntaments, molts ajuntaments del nostre país i de la resta de l’Estat són a mans de l’alternança política d’esquerres i en molts d’ells han estat escollides diverses dones com a alcaldesses. I també en trobem en ajuntaments de CiU.
A Catalunya (en el moment en que escric aquestes ratlles), de 947 municipis que hi ha 172 (18%) són encapçalats per dones, significant en relació amb les dades de les eleccions del 2011 un augment percentual de 3 punts (14,2%). Si anem més lluny i recordem les primeres eleccions municipals, en el cas del primer Ajuntament Democràtic de Barcelona de 43 regidors 3 solament eren dones. Avui en les eleccions darreres hi havia tres caps de llista, Ada Colau per Barcelona en Comú, Ma. José Lecha per la CUP i Carina Mejias per C’s. Tot un èxit. Però això no solament passava a Barcelona. En moltes altres poblacions de la seva área metropolitana i en Ajuntaments de pes, altres dones dirigeixen els Ajuntaments: Núria Marín, L’ Hospitalet, Dolors Sabater, Badalona; Núria Parlon, Santa Coloma de Gramanet; Mercè Conesa, Sant Cugat del Vallès; Marta Felip, Figueres; Lluïsa Moret, Sant Boi de Llobregat; Pilar Díaz, Esplugues de Llobregat; Rosa Perelló, Tàrrega; Neus Lloveras, a Vilanova i la Geltrú; Raquel Sánchez a Gavà; Laura Campos, Montcada i Reixac; Candela López, Castelldefels; Ana Maria Martínez, Rubí; Anna Erra, Vic; Montse Venturós a Berga … fins arribar a completar la xifra de 172 alcaldesses.
Arran de l’accés de les dones al poder polític de grups sorgits a través de moviments de base socials en molts d’ells, s’ha obert un interessant debat polític entre i sobretot les mateixes dones. Canviarà la manera de “fer política”? I sens dubte un dels més interessants és el que a través de la Xarxa de Feministes de Catalunya s’està duent a terme al voltant d’un article de Marina Subirats al diari ARA.
Sense anar més lluny en el discursos d’investidura d’Ada Cola a l’Ajuntament de Barcelona i el de Manuela Carmena a Madrid les dues ciutats més emblemàtiques, capital de Catalunya una, Capital de l’Estat, l’altra, les dues van concloure les seves paraules de la mateixa manera: explicitant les enormes possibilitats de canviar dinàmiques polítiques a través del paper que hi podem jugar les dones. En paraules de Gemma Lienas: “en política les dones i, especialment si són feministes, poden aportar una manera de fer diferent i hi poden incorporar aspectes positius”. Marina Subirats no pot ser més clara i contundent quan afirma: ” ….en el moment en que estem, la necesitat máxima de la nostra societat és la de defensar les criatures mal nodrides, les persones que han perdut la casa, la feina, el projecte vital. És la de recosir la cohesió social, reequilibrar la influència de les diverses classes, dels diversos grups…” I acaba dient: ” I per resoldre tot això, necessitem alcaldesses que actuïn amb lògica de gènere femení, des d’una mirada que sap veure que és allò esencial i allò secundari, què cal fer ara mateix i què pot esperar”.
En aquest sentit trobem declaracions de dues alcaldesses, relleu de dues alcaldies fins ara a mans del PP, les de Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, i de Candela López, la primera convençuda que l’accés de les dones als ajuntaments aporta un altre llenguatge, i la segona ja coneixedora del co-lideratge o del lideratge compartit ja en els anys d’oposició i aquesta legislatura al davant de l’Ajuntament de Castelldefels.
Pel que hem vist i sentit fins ara, podem tenir l’esperança que será així.
Enhorabona, Alcaldesses!. En posem al vostre servei.
