Andy Aguilar i Jorge Garcia.
El jutge de Berga ha obert l’enèsima causa judicial contra el veí d’aquesta ciutat, de 19 anys, que la matinada de dissabte a diumenge passat va agredir una parella de nois que s’estaven fent un petó davant la discoteca La General.
El noi no anava sol perquè després d’un primer cop de puny a la cara un grup de persones es van apropar als dos nois, els van increpar i els van pegar.
L’Andy Aguilar, de 28 anys i la seva parella, en Jorge Garcia, de 23, van haver de ser atesos a l’Hospital Sant Bernabé, de Berga de les múltiples lesions a la cara que van rebre. Els pares d’aquest jove de Berga van enviar una carta a “El Periódico”, al desembre passat denunciant que el seu fill pateix un trastorn de conducta greu i no es vol medicar. Aquesta, segons els seus pares, va ser la causa de l’agressió i no el fet que sigui homòfob. “Ens sentim totalment abandonats per l’administració, ha dit la seva mare. No té consciència de la seva malaltia. Els jutges i la policia només ens proposen multa o presó”.
“La vostra lluita és la de la meva família, diu la germana de l’agressor als dos nois gais de Berga. Creiem que qualsevol lluita que busqui la igualtat i la llibertat de cadascú d’estimar com i a qui vulgui ens ha d’implicar a tots”. La germana de l’agressor critica a una societat que encara es mou per estereotips propis del sistema heteropatriarcal del quals els més perjudicats en són, moltes vegades els joves.
Maria Clara Medina.
La Independent ha pogut entrevistar la Maria Clara Medina, professora del Departament d’Estudis globals de la Universitat de Gotemburg, especialitzada en gènere i Drets Humans, drets sexuals i reproductius i masculinitat que afirma amb claredat que “a Suècia com a tots els llocs del món també s’expressa l’homofòbia davant de demostracions afectives en espais públic”.
“Però com que la societat sueca porta dècades de polítiques de lluites de polítiques antidiscriminatòries i contra els estereotips de la societat heteropatriarcal tan en el discurs com en la pràctica és una de les societats amb major acceptació de la diversitat sexual del món. Les agressions a la comunitats LGTBI són objecte de fortes crítiques socials i crítiques en els mitjans així com sancions legals”.
La professora Medina diu però que a tota Europa s’observa un retrocés en aquest sentit i sembla que els estereotips estan guanyant terreny, sobre tot entre els joves. L’exercici de cap identitats sexual – ni la hetero, ni la homo, ni la trans, ni la bisexual- està regulada per l’Estat suec. Però les pràctiques discriminatòries contra elles, en canvi, estan tipificades i penalitzades per la llei
“A Suècia, continua, s’està observant un repunt d’intolerància entre l’extrema dreta. Són els grups d’aquesta ideologia les que agredeixen a les parelles que es fan petons en l’espai públic. A Suècia se solen sentir més provocats pels homosexuals homes que per les dones”.
La professora Medina observa que a nivell europeu es viuen els mateixos desafiaments de respecte que per a tots els drets humans. N’anomena uns quants: 1.- La falta d’accions positives per part dels Estats en la definició i defensa real per a tots i totes sense important la seva ètnia, edat, identitat sexual o classe social 2.- La falta d’educació en pràctiques i democràtiques de respecte a la diversitat sexual 3.- necessitat de reeducació dels i les comunicadores socials responsables de mitjans de comunicació massiva en la formulació d’un discurs democràtic respecte a la diversitat, incloent-hi la sexual. 4.- la coordinació de legislació i sistemes de jurisprudència dels diferents països perquè els delictes contra la identitat de gènere- verbal, física, econòmica o simbòlica- siguin detectats, penalitzats i castigats amb accions ràpides, efectives i exemplificadores.
A Suècia segons diu la professora Maria Clara Medina els polítics generalment no s’expressen en aquest tipus de casos ja que l’aparell de defensa de la víctima i castic al culpable es posa en marxa molt de pressa per garantir el compliment de la llei. Els que diguin els polítics, aclareix, no treu ni posa res al que diu la Constitució i el sistema de llei suec. Hi ha un consens entre els partits democràtics en respectar, sostenir i garantir els drets humans de tots els ciutadans en igualtat de condicions sens cap mena de distinció. Així que segons el que he pogut llegir no seria el cas a Espanya malgrat que s’ha avançat en aquest terreny.
La professora del Departament d’estudis globals de la Universitat sueca de Gotemburg explica a La Independent que “la organització de la prevenció contra aquest tipus d’agressions és multilateral. Per una part la responsabilitats activa de l’Estat suec tant en l’educació con el respecte a les lleis antidiscriminatòries. Hi ha un ombudsman només per denunciar pràctiques discriminatòries.
D’altre banda la societat civil està organitzada en associacions de defensa dels drets sexuals i reproductius de tota la comunitat tant hetereosexuals com LGTBI. Aquest és el cas de la mundialment coneguda Associació Sueca per a l’Educació sexual que va ser fundada l’any 1933. Avui és la principal organització sueca en el camp de la salut i els drets sexuals i reproductius.
