«M’interessa el cos, el nu, allò que no és permanent, l’amor, la comunió entre allò corporal i allò intangible, allò sagrat…»
Exposició de fotografia i videoart ‘Sangro pero no muero’ d’Isa Sanz a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès des del 14 de novembre de 2021
Les imatges de l’exposició ‘Sangro pero no muero’ d’Isa Sanz (Valladolid 1973) han estat realitzades per l’artista, que resideix actualment a Eivissa, entre els anys 2007 i 2009.
Les fotografies [fetes en suport analògic de mig format i digital de 35 mm] i el vídeo art, exploren el tema de la menstruació, una mica tabú encara a molts llocs del món.
“En el meu art exploro el meu lloc al món, com a dona, com a ésser humà. M’interessa el cos, el nu, allò que no roman, l’amor, la comunió entre allò corporal i allò intangible, allò sagrat, el ritual, la dona, l’home, la unitat després de la dualitat, l’infinit fora i dins nostre, la connexió amb la Terra que ens sosté. Moltes d’aquestes idees ja han estat explorades i d’altres s’han d’explorar”, explica Isa Sanz.
Segons la historiadora d’art Marta Mantecón “Isa Sanz, sotmet l’abjecció del fluid menstrual a una tasca d’alquímia on l’obscè es torna en una cosa natural, allò impur en una cosa neta, allò desagradable en una cosa bonica. Les dones, germanes de sang i, com a tals, habitants d’una mateixa tribu, es troben connectades per la mateixa experiència. La sang descriu, com un yantra, el perpetu trànsit del seu cicle que, igual que la construcció de la identitat, és sempre nòmada”.
Isa Sanz
Formada a Madrid i Londres, la docent i comissària Isa Sanz concep la seva feina com un projecte en construcció permanent. Utilitza fonamentalment la performance i la fotografia com a mitjans d’expressió principals.
Les seves obres estan materialitzades en sèries com ‘Compartiendo existencia’, ‘Sangro pero no muero’, ‘Koinonía’, ‘Alma Máter’, ‘Buscadores de visión’, ‘Indómita’ o ‘La grieta en la piedra’, en les quals aborda la connexió existent entre allò corporal i allò intangible, així com la relació que establim amb la nostra pròpia naturalesa i amb la Terra.
Pel que fa a l’objectiu d’equilibrar la posició de les dones i els homes en el mercat de l’art, la seva opinió és que es respecti la igualtat, aplicant sense excepcions la llei en tots els processos de selecció, ja sigui per a exposicions, premis, residències, etcètera.
D’altra banda, creu que la cooperació entre dones és vital i necessària, «veig col·lectius importants enfocats a la denúncia, cosa que és necessària, però al meu entendre seria més productiu posar tota aquesta energia i fer servir aquest teixit entre dones artistes, comissàries, teòriques …, per construir i crear opcions noves i radicals on es materialitzi i respecti el que perseguim i reclamem».
Imatge principal:
Sala dels Trinitaris, Ajuntament de Vilafranca del Penedès
L’exposició finalitza el 19 de desembre del 2021
