Dijous 18 juliol 2024

Dijous 18 juliol 2024

Compartir

La violència masclista s’ha d’informar d’una manera diferent

Els mitjans de comunicació haurien de tenir un paper més actiu en fer visible els diferents tipus de violències que viuen les dones, en lloc de reduir les seves històries a casos i cròniques de successos que les estigmatitzen i mostren com a culpables o víctimes.

Així ho van assenyalar les i els participants en les “Jornades internacionals Mitjans i violències masclistes en la parella heterosexual”, realitzades a Barcelona els dies 16 i 17 de juny.

 

 

Origen publico

 

“La violència no és una cosa que li passa a unes altres, ens passa a totes”, va dir Marta Mariñas, psicòloga del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de l’Ajuntament de Barcelona, per cridar l’atenció que es tracta d’una situació que pateixen sense distinció de classes social, religió, nivell econòmic, educatiu o cultural.

“Els mitjans tenen un paper important en la construcció dels imaginaris col·lectius, però els informatius només esmenten alguns tipus de violència, les més greus i visibles”, ha precisat la especialista durant la trobada, organitzada per l’Observatori Regular per a la Igualtat de Gènere a les Notícies (Origen), un projecte de l’associació catalana Suds i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb suport de l’Agència catalana de Cooperació per al Desenvolupament.

Com pràctiques transformadores, va proposar sortir dels estereotips amb els que moltes d’aquestes dones no s’identifiquen, desmuntar l’estigma de víctimes indefenses, mostrar la seva fortalesa de supervivents i desfer els falsos perfils del maltractador “perquè la realitat és que qualsevol home pot exercir violència de tots els estils”, ha subratllat.

Aprofundir en aquest tema des dels mitjans suposa explicar també que les relacions de violència en la parella tenen una càrrega de subjectivitat molt gran que els impedeix a elles percebre objectivament; a més que, per la seva intensitat i intermitència, els genera un elevat sentiment de culpa, dependència i incapacitat en la presa de decisions.

Els serveis especialitzats com SARA busquen poder acompanyar les dones que viuen situacions de violència per elaborar estratègies de protecció i minimització dels maltractaments que estan vivint.

“Els mitjans haurien de aprofitar la notícia no per mitificar o unir amor a violència, sinó per oferir informació sobre els recursos a cada zona i connectar a les dones amb aquests recursos”.

 

Des de el Dret

També es necessita traduir el Dret i donar poder a les dones a través del vincle professional, va sostenir Marisa Fernández, de l’organització catalana Dones Juristes, partidària que el Dret és un instrument necessari de canvi, però alhora consagra els patrons sexistes.

“Si volem fer visibles les experiències de les dones a través de Dret, aquest ha de recollir la subordinació de les dones”, va assenyalar Fernández, que va insistir que les lleis, per si soles, no solucionen la realitat.

En la seva opinió, els majors problemes en aquest àmbit consisteixen en el mètode jurídic, les pràctiques d’execució de la llei i que cada vegada hi ha més normes de protecció, però igualment estan travessades per prejudicis i estereotips de gènere.

 

Acompanyament

També pensant en el paper de la comunicació, Rakel Escurriol, psicòloga de Tamaia-Viure Sense Violència, va reclamar respecte a les que viuen situacions de violències, els processos de vida són variats.

“El que necessiten és una mà que les acompanyi i que estigui especialitzada en violència des de la perspectiva de gènere, ja que elles han de sostenir un entorn que les jutja i qüestiona, mentre estan intentant crear estratègies tot el temps per millorar la seva situació”.

Donar més elements de prevenció per ajudar a la detecció primerenca de la violència en la parella, oferir possibilitats de sortir, recollir testimonis de les que han pogut fer-ho i com ho han fet van ser variants que va proposar per al tractament des dels mitjans.

 

Formació

“Les i els periodistes necessitem aquest tipus de formació perquè ens enfrontem tot el temps a aquestes cobertures en els carrers”, va assenyalar la col·lega Alicia Soler, de Telecinco.

Ha afegit que es tracta també d’un assumpte que necessita de voluntat política i un compromís des dels mitjans, que transcendeix moltes vegades a les i els periodistes i arriba a les i els editors i a qui dirigeixen els informatius i els mitjans.

Entre les dificultats que llasten aquestes cobertures, va esmentar que quan s’ explica la notícia de les morts de dones com a successos, no s’aprofundeix en les causes, es naturalitza al maltractador, i no s’indaga en els antecedents.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Tarragona: La URV premia a Dolors Comas d’Argemir / La Independent / Notícies gènere

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona premia amb la distinció Maria Antònia Ferrer...

Fatema Mernissi, pionera intel·lectual i activista de la societat civil

Maria-Àngels Roque explica a La Independent allò que envolta la darrera obra de Mernissi,...

CAMPANYA: LA MATERNIDAD ES UNA OPCIÓN Y NO EL DESTINO OBLIGADO Y UNICO DE LAS MUJERES:

Enlace con un ACTUABLE promovido por Agora feminista de Sevilla para recabar firmas de ASOCIACIONES...