En el Cafè Teatre Bertold Bretch de l’Havana, s’ha estrenat l’obra teatral, Vagines, escrita a partir de la reeixida obra “Monòlegs de la vagina” (1996), de la feminista nord-americana Eve Ensler, dins del projecte “Mujeres Fuente de Creación”.
L’actor de teatre Osvaldo Doimeadiós va apropar l’obra a la realitat de les cubanes, afegint-hi conflictes quotidians de la quotidianitat de Cuba. S’han inclòs en l’obra successos autobiogràfics aportats per les actrius, Monse Duany, Yordanka Ariosa i Linnett Hernández, narrant diferents històries quotidianes de dones en relació amb els seus cossos, especialment amb les seves vagines, lloc del cos d’una dona, on existeixen mites desvalorizants.
Parlen de la importància i que esdevingué tragèdia per a elles, dels moments de major crisis a Cuba, com el fet de no tenir compreses íntimes per a la menstruació.
S’inclou en la representació, la violència sexual i psicològica contra les dones, qüestionant els tabus sobre l’erotisme i la masturbació.
Es tracten tots els components en un to humoristic, incloent-hi musica i dansa, escenificant un taller orgasmic. Es practica la interacció amb el públic, mostrant prejudicis davant temes complexos i dolorosos, enviant un missatge de millor comunicació dels drets de les dones pel que fa al plaer i a la igualtat. El seu enfocament és feminista. Per a l’humorista Doimeadios, cal que “tots i totes prenguem partit i fer una reflexió sobre la desigualtat, ja que és cosa d’homes i dones”.
L’autoreconeixement del plaer femení pel qual aposta l’obra es converteix en un acte d’alliberament en el qual, segons Domínguez, “es retiren” els vels de les tenebres a les quals han estat sotmeses i retornen a l’amor al seu cos”
Montse Duany, que lidera el projecte “Mujeres Fuente de Creación”, del Consejo Nacional de Artes Escenica de Cuba, va explicar a SEMlac el seu interès per portar a les taules cubanes l’essència transgressora de la peça d’ Eve Ensler i posar-la en la veu de dones negres. Rebutjà una intenció antiracista del muntatge. La creadora reconeix que un escenari ple totalment de dones negres és totalment inusual en el teatre cubà, i ho converteix, per tant, en una imatge imponent i amb molta força. La sala de teatre ha estat plena en cada sessió, replena.
