Més de dues mil dones es van manifestar pels carrers de Barcelona el passat 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.
Durant el transcurs – on es corejaven constantment, diferents lemes i consignes, totes elles contra la violència masclista – es podia percebre l’enuig i la frustració de moltes participants davant les 96 dones assassinades per la violència masclista aquest any 2016, a l’estat espanyol, segons feminicidio.net. Condemnaren la manca de protecció de l’Estat, en no posar els mitjans necessaris per evitar aquestes morts.
Des de fa 30 anys, cada 25N a Barcelona s’han convocat, des del Moviment Feminista, accions de protesta contra la violència, la discriminació, la desigualtat, culminant en la manifestació de totes, el dia 25N, i amb un objectiu comú, aconseguir principalment que s’acabi la xacra de la violència masclista i que les dones visquin en plena llibertat, sent propietàries de la seva vida, del seu cos i de totes les seves decisions.
Les xifres que sempre estudien els baròmetres oficials, no són les reals, segons dones d’organitzacions actives en la lluita pels drets humans de dones i nenes, “el no denunciar el nombre real d’assassinats amb la intenció de no crear alarma social, és contraproduent, ja que l’alarma seria un índex necessari per conscienciar la ciutadania, a comprometre’s a l’eliminació de la violència. En aquests últims vuit anys, la xifra d’assassinats pel terrorisme masclista, és de més de nou-centes dones.
La Manifestació va sortir de Canaletes fins a la Plaça Sant Jaume, on dones de diferents col·lectius participants en l’organizació dels actes del 25N, van llegir el Manifest elaborat conjuntament per totes.
Marisa Fernández, ex-presidenta de l’Associació de Dones Juristes, va fer èmfasi en la precarietat en que es troben les dones agredides pel que fa a l’assistència i defensa per part de la jurisprudència, interpel·lant a jutges i jutgesses magistrades i magistrats:
“Disculpin senyories, ens estan assassinant, els recordo senyories, que seguim estant a la cua en les normes de protecció concedides a les dones. Mentre les mitjana estatal és d’un 57%, a Catalunya és d’un 37%, havent-hi hagut un 27% de retallades”…”Disculpin senyories, ens estan assassinant. Tenen noció, que all funcionariat li falta formació per atendre dones agredides? Exigim formació obligatòria i permanent per a tot el funcionariat, i també exigim que es creïn unitats de valoració integral, com estableix la llei”.
Un altre dels col·lectius que van participar en els discursos va ser el de “les Kelly”, dones del sector de la neteja, un sector majoritari de dones i amb una precarietat extrema. En aquest sector les dones s’estan organitzant i denunciant les condicions en què treballen. Van llegir un comunicat elaborat pel col·lectiu: “Estem en diferents territoris de l’Estat, entre ells, Barcelona. Avui condemnem les violències masclistes, que són moltes, la més greu, l’assassinat”…“El nostre treball és dur, mal pagat i molt precari. Té un gran impacte en la nostra salut, que per norma general, no és atès ni reconegut. Denunciem les nostres condicions de treball i exigim que aquestes millorin “.
Reivindicaren ser alguna cosa més que mares i esposes, “som també treballadores i el nostre sous han de correspondre al nostre treball i que no es devalua pel fet de ser dones”. Consideren que la dependència econòmica obligada és violència masclista que condemna a les dones a renunciar a la seva individualitat.
Dones Colombianes, participants a la taula del Procés de Pau a Colòmbia, van anar anomenant en veu alta, alguns dels noms de dones colombianes dels 32.125 casos de violència registrats del 2015 al 2016. “Vives ens volem, per viure una vida digna”, cridaven fort.
