OPINIÓ
Divendres passat li comentava a la meva companya de feina que no m’he perdut cap vaga ni general ni sectorial a què vaig estar convocada (administracions públiques) des que, a finals de 1983, vaig començar a treballar com a netejadora a un Institut. Les he secundat totes i em sento molt orgullosa per això.
Però crec que aquesta és la més necessària de totes elles. Estic absolutament convençuda que el proper 14N cal donar una lliçó de ciutadania a aquest govern que enganya, manipula i que ens ha venut al capital més ferotge que mai ha existit.
Ahir dissabte escoltava Forges a la ràdio dir que estem entrant en l’era del “MIEDOCENO” que ens està imposant aquest govern que tenim. Miedoceno de pors, de terrors.
En la seva estratègia política s’han canviat les necessitats de la ciutadania per les necessitats dels mercats i comencen a morir persones com a conseqüència d’aquestes polítiques. Moren persones pels desnonaments executats pels bancs que han estat salvats amb diners públics.
Moren dones a mans del terrorisme masclista i només obtenim silencis còmplices per part dels que ens governen amb enganys i dels seus coatláteres de faldilles llargues i negres que creuen que podrem sortir d’aquesta terrible situació amb les seves pregàries.
Moren persones a les llistes d’espera com a conseqüència de les retallades de tot tipus en sanitat, ja que estan convertint el nostre dret a una assistència sanitària de qualitat en un negoci.
Moren persones per manca de tractaments de desintoxicacions a diferents addiccions.
Ens augmenten les ràtios a les escoles i instituts i tracten l’alumnat amb menyspreu en no tenir en compte les seves necessitats, alhora que exigeixen el personal docent un esforç extra en tots els sentits sense cap contraprestació.
Es desmantellen tots els serveis públics amb vista a una reducció del dèficit que no hem creat la ciutadania del carrer.
Les pensions tot just es revaloren i no crec que triguin el arrabassar a les persones que les cobren una de les pagues extres tal com ens han fet al funcionariat.
I tot això envoltat de l’etern discurs-mentida del “no ens agrada però s’ha de fer”. I mentre la reforma laboral segueix creant més persones desocupades i les diferents patronals exigint més pressió per a la classe treballadora i menys fiscalitat per a ells.
Hem perdut drets de ciutadania i la por s’ha colat en les nostres entranyes. Aquesta por de què parlava Forges. I aquesta por converteix la desconfiança en bandera. La desconfiança extrema genera egoisme i manca de solidaritat entre iguals en element quotidià de mesura de les coses.
Així les coses et pots trobar amb un professional docent que tem perdre el seu lloc de treball com a conseqüència d’aquestes reformes-versus retallades, però quan li comentes que el proper dia 14 de novembre hi haurà una manera de dir prou i és secundar la vaga general i ciutadana que s’ha convocat, et contesta que ja li han robat la paga extra de Nadal, no li paguen part de l’antiguitat i l’han augmentat la jornada i que, per tant no va a regalar aquest dia de salari a l’administració. I que consti que parlo de personal docent perquè és amb el que treballo i això que conte és real, m’ha passat aquesta setmana passada.
Aquesta mateixa persona quan va adduir les seves raons, totes elles molt respectables, és clar, li estava posant preu a la seva dignitat. I dic això perquè aquesta vaga és molt més que una vaga general. Es tracta d’una vaga ciutadana en què hem d’expressar el nostre N’HI HA PROU A AQUESTES POLÍTIQUES DE MERCAT, d’una manera alta i clara.
Aquesta convocatòria de vaga és, en realitat un parar-li els peus a les pors atàviques deslligats en cada una de les llars colpejats de qualsevol manera per la crisi econòmica i financera.
Aquesta convocatòria de vaga és una convocatòria per recuperar la dignitat de ser una societat democràtica i sobirana que exigeix ??una bestreta electoral per haver estat enganyada per un Govern que va guanyar les eleccions amb un programa i que està aplicant tot el contrari del que va prometre.
Aquesta convocatòria de vaga és una crida a la recuperació de la il · lusió per canviar les coses i una clara condemna a les actituds derrotistes que prediquen que les coses no es poden canviar.
Aquesta convocatòria de vaga ha de ser seguida massivament tant en l’aspecte laboral com en el de consum, com en tots els possibles perquè aquest govern trampós i mentider que tenim s’assabenti que no ens quedem de braços plegats i que requerim amb urgència una convocatòria electoral que ens permeti triar en llibertat altres models de societat.
Aquesta vaga ciutadana va molt més enllà d’una vaga general a l’ús, ja que implica als que podem la secundar perquè encara tenim treball i als que poden fer malgrat estar en situació d’atur però que reclamen un tractament digne als seus problemes de l’índole que siguin.
Divendres passat una altra senyora es va suïcidar (i ja van dos) com a conseqüència del desnonament del que anava a ser objecte. És aquest el model de societat que volem? Podem permetre’ns que els bancs que han rebut milions d’euros de l’erari públic per ser rescatats siguin els que desnonen a persones que no tenen qui els rescati i els deixin al carrer o, com el cas de divendres, permetin que se suïcidin? Podem permetre’ns perdre diverses generacions de talents, investigadors o no, que s’estan marxant a altres països que els ofereixen unes possibilitats de treball i de creixement que aquí se’ls nega per una polítiques d’austeritat màxima que s’està portant per davant nostre futur? I tornem a parlar de mort …
La dignitat de les persones no té preu. La seguretat d’estar lluitant cada dia i amb els mitjans que cadascú té al seu abast per sortir d’aquesta situació, és una cosa que ha de quedar gravat en la nostra consciència cada nit quan anem a descansar.
La superació de les pors és un repte personal, però també ho és col · lectiu, i la unitat ara mateix és el que ens pot ajudar a vèncer.
La solidaritat en els aspectes més amplis ha de recuperar el seu espai a les nostres vides. I que consti que parlo de solidaritat i no de caritat, que això és una altra cosa.
La generositat en el material però també en altres àmbits ha d’estar més present que mai en les nostres vides, ja que totes les persones tenim alguna cosa que podem regalar a qui està al nostre costat i està en pitjor situació que nosaltres.
El convenciment que només lluitant per mantenir els dret heretats i aconseguits amb la lluita de moltes persones que ens van precedir, ens permetrà mirar a la nostra infància actual als ulls i no sentir-nos covards, perquè les nostres lluites d’avui són els seus drets de demà.
Evidentment tornaré a anar a la vaga el pròxim dia 14 de novembre. No només perquè estic plenament convençuda de la seva necessitat, sinó perquè la meva dignitat com a dona i com a treballadora m’ho exigeix. M’han robat drets de ciutadania que altres persones lluitadores que ens van precedir van aconseguir, fins i tot amb les seves pròpies vides i no vull ni puc permetre que segueixin per aquest camí.
El 14N pararé per la meva dignitat com a dona i com a treballadora.
El 14N pararé perquè vull recuperar la il · lusió i donar-li l’esquena a les pors personals i col · lectives.
El 14N pararé perquè vull mirar als ulls de la joventut que últimament m’envolta i veure en els seus ulls la seguretat que els seus somnis són possibles.
El 14N pararé perquè considero que aquesta vaga general i ciutadana és més necessària que mai.
El 14N pararé per solidaritat amb els que ho han perdut tot i pretenen, a més, arrabassar part de la seva vida i de la seva dignitat.
El 14N pararé perquè només uns serveis públics i de qualitat són una garantia de redistribució de la riquesa i aquesta gentussa que ens governa vol posar-los en mans privades perquè aquesta riquesa no sigui repartida i es concentri en poca mans.
El 14N pararé perquè estic farta, molt farta de la manipulació amb la qual pretenen tractar cada dia, intentant vendre’ns la idea que les seves mesures són les úniques que ens trauran d’aquesta situació i és mentida.
El 14N pararé perquè vull recuperar els drets que m’han pres amb les seves mentides.
El 14N pararé perquè vull que es convoquin noves eleccions perquè han enganyat la gent que els va votar.
El 14N pararé perquè crec que un altre món, una altra forma de sortir d’aquesta crisi és possible sense carregar sobre les esquenes de les persones més vulnerables el pes del les mesures que s’estan prenent.
Aquests són alguns dels arguments pels quals secundaré la vaga de dimecres 14 novembre. Hi ha més, molts més, però sens dubte el de més pes segueix sent el primer: La meva dignitat com a dona i com a treballadora.
