foto: heliadones.blogspot.com
Montserrat Vila Planas, Presidenta de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere: “Esperem que el segle XXI sigui el segle de l’eradicació de la violència masclista”
“Cada tercer dilluns de mes hem de retre homenatge a dones assassinades pel fet de ser dones. Feminicidi és el resultat de més de 70 dones assassinades cada any a tot l’estat. Més de 10 a Catalunya. Cada dia hem d’escoltar veus als mitjans, als jutjats i al carrer, que culpabilitzen les dones víctimes. Mentre excusen els
botxins i els homes, que són justificats amb expressions estereotipades com per exemple: “ha estat provocat per la separació”, “ha estat un atac de gelosia” o “no semblava violent”. I els mitjans diuen que les dones “han mort”, com si es tractessin de fets inevitables i no d’assassinats”.
Així comença el text que convidava a participar en l’onzè Fòrum contra les violències de gènere, que s’ha celebrat a l’Espai Francesca Bonnemaison, els dies 12, 13 i 14 de novembre.
Montserrat Vila Planas presideix la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, entitat que organitza aquest fòrum.
El Fòrum va arribar després de la gran manifestació que es va fer el dissabte anterior a Madrid contra les violències de gènere. Hi ha violències de gènere però també hi ha un gran rebuig, com es va demostrar a la manifestació, no?
En aquest sentit, som optimistes perquè quan ens proposem anar juntes i junts podem canviar moltes coses. Hi havia homes també a la manifestació. Hem de canviar la manera de relacionar-nos i de discriminar les dones. Va ser molt emocionant. Molta gent jove, moltes dones joves, que lluiten amb el seu llenguatge, amb les seves expressions, amb les seves tendències, contra aquesta xacra social.
Gran rebuig que, malauradament, no és suficient per aturar unes violències que es cobren vides quasi cada dia.
És recurrent. Fa deu anys que ens concentrem a la plaça de Sant Jaume i cada mes hem de llegir noms nous. És la punta de l’iceberg. L’última macro-enquesta que es va fer indica que hi ha dos milions de dones que pateixen violència cada dia pel fet de ser-ho.
A l’última concentració va venir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Era la primera vegada que venia una alcaldessa o alcalde. No havien vingut mai. Ens va posar l’exemple que si s’assassinés un polític hi haurà una gran mobilització i, en canvi, assassinen dones i no hi ha alarma social. Es veu com una cosa normal.
Els mitjans de comunicació ho presenten com un accident, com un senyor que s’ha tornat boig,… No com una cosa que puguem solucionar. Fa dotze anys que caminem juntes a la Plataforma per explicar que no és un fet puntual, per socialitzar-nos i denunciar que les dones som ciutadanes de segona. Les violències quotidianes, el fet de ser discriminades o assetjades a la feina explica els assassinats posteriors… Les lleis i mesures que s’han aprovat salven vides però cal canviar la societat, les persones.
Al Fòrum s’hi van apuntar uns sis-cents nois i noies per fer activitats simultànies en una sessió en què vam posar molt l’èmfasi en la prevenció de la violència. Demanem que hi hagi molts i bons recursos per fer possible aquesta prevenció.
El Fòrum es va tancar amb un debat participatiu sobre ‘Com ens estem mobilitzant envers la violència masclista’. Com ens estem mobilitzant i com ens hauríem de mobilitzar?
Les associacions de dones han fet moltes coses però hem de continuar treballant per arribar millor a la societat. Entre dones i homes hem d’aconseguir un canvi d’estructures. Veure els punts febles i forts de les nostres campanyes. El 2004 va sortir una llei estatal contra la violència de gènere. A Catalunya es va fer el 2008. En canvi, la marxa del cap de setmana passat va ser la primera d’aquesta magnitud. Però massa sovint hi ha gent que pensa que aquesta lluita no els toca.
Volem fer un debat entre totes les entitats de la Plataforma i les associacions i persones qui s’hi afegeixin per organitzar accions que tinguin incidència tant dins la societat com en els nostres governs. Accions que canviïn el paradigma actual.
Què hem de fer amb els mitjans de comunicació que tenim? Com han de millorar el seu tractament de les violències de gènere?
Principalment, el relat dels mitjans de comunicació s’hauria de basar més en les persones expertes. No es pot dir que ‘ha mort’ una persona quan l’han assassinat. En comptes de dirigir-se als veïns, que repeteixen les frases de sempre, com “no ho semblava” i això, fer-ho a associacions de dones que hi hagi en aquell indret, que puguin explicar què és la violència masclista.
Els mitjans tenen molta força i és molt important que es facin ressò de les iniciatives que hi ha contra les violències masclistes, de forma experta i també de les tasques de prevenció.
Cal canviar el xip que tenim posat des de fa molts segles. Esperem que el segle XXI sigui el segle de l’eradicació de la violència masclista.
