OPINIÓ
Llegint una entrevista que van fer a Marysol Avendaño, líderesa comunitària de Colòmbia, sobre el paper dels moviments de dones al Procés de Pau, es confirma que els Estats no estan complint prou la 1325.
El que va dir, reafirma el que s’ha dit a través d’articles publicats en anteriors ocasions a La Independent, sobre la falta de compromís dels Estats en la implementació de la 1325 i les seves resolucions complementàries
En l’entrevista, publicada en un diari de cobertura internacional, la líder va manifestar, que si bé, hi ha una subcomissió de gènere en els acords de pau, gràcies a la insistència dels moviments socials de dones, els resultats de les seves gestions segueixen sent molt pobres, i encara més en els assumptes decisoris, no hi ha cap dona.
El que sorprèn en realitat és, que en el conflicte armat colombià, les dones són les grans víctimes, i la violència sexual contra elles per part d’actors armats del conflicte és una pràctica generalitzada, elles són l’instrument de càstig per als rivals. Per què les dones no hi són més presents en els processos de negociació? Per què elles, no formen part del grup elit de la negociació i segueixen sent invisibles?
Hem d’admetre que en el Procés de Pau de Colòmbia, gràcies també, a la pressió que han exercit els moviments feministes, s’ha reconegut la violència sexual com un crim de lesa humanitat i la impunitat en aquests delictes, no és negociable; això vol dir, que tot i els indults que puguin existir com a resultat de les negociacions durant el procés, els delictes sexuals, no són susceptibles de negociació i la llei penal, sense contemplacions ha de sancionar als responsables.
D’altra banda, en matèria d’avenços de la justícia, mitjançant el Dret Internacional, s’envien directrius per al dret intern dels països per aconseguir consolidar polítiques de protecció a les dones. La 1325, fa part del desenvolupament jurídic que reforça i amplia de forma concreta allò que estableix la plataforma Mundial de Beijing.
En un informe presentat per l’ONU el 2012, sobre dones, pau i seguretat, el Secretari General, va expressar que s’han tingut en compte jurisprudències emeses per diferents tribunals, en casos com Rwanda i l’ex Iugoslàvia, on van ser emesos quatre actes acusatoris sobre violència sexual.
Al Tribunal de Yugoslàvia, es va tipificar la violència sexual com a violació greu al Conveni de Ginebra, relatiu a la protecció de civils en temps de guerra; en el cas de Rwanda, es va condemnar a un acusat de crims de lesa humanitat i genocidi, que incloïa la violència sexual.
Cal no oblidar que un dels punts de l’Agenda del Fòrum de Pau, celebrat a l’octubre de 2015 a Nova York, va ser precisament, el d’analitzar els mecanismes necessaris perquè la implementació i ampliació de les resolucions posteriors a la 1325 es complissin.
Un altre punt fonamental en la trobada, va ser l’anàlisi de la forma com s’estava aplicant l’Agenda de Dones, Pau i Seguretat en el món, i si la inclusió de les dones en les negociacions de pau eren reals o per contra eren un sofisma de distracció.
D’acord amb el que s’ha dit, és clar que els Estats no visibilitzen a les dones en la presa de decisions tot i la 1325 i les seves Resolucions complementàries, malgrat l’avenç en els tractats del dret internacional.
