OPINIÓ
Esperada des de dècades, per fi ha arribat per a les dones saudites la possibilitat de triar i ser triades. Ep! només a nivell municipal, per ocupar-se de temes menors, com la manutenció de jardins o d’edificis públics.
Per a les que no poden sortir de casa sense la seva túnica negra, que de vegades deixa descoberts només els ulls, o sense ser acompanyades per un parent masculí; per a les que no poden encara conduir, ni ser testimonis en judicis criminals; les que han de demanar permís als homes de la família per estudiar, viatjar etc., aquesta petita fita aconseguida que va ocórrer al desembre de l’any que ha acabat és alguna cosa gran.
I, aprofitant l’oportunitat, unes 130.000 dones es van atrevir a anar a votar davant 1,35 milions d’homes. Per descomptat encara acompanyades per un xofer, o gratuïtament, pels taxi de l’agència Uber. Van resultar elegides 13 dones en 8 províncies (una d’elles la més important, la Meca), entre 2106 consellers homes. Les candidates eren més de 900, els candidats 6.000.
Probablement aquesta petita concessió a les dones és un gest de complicitat per als aliats d’Occident des de la rovellada monarquia saudita, qüestionada per tenir les presons plenes de dissidents, per haver empresonat espiritualment les dones (que en el regne preislàmic de Nabatea tenien més llibertat), per donar suport a grups armats fonamentalistes en l’explosiu tauler del pròxim orient, per finançar els corrents integristes a les mesquites de mig món. Què més cal dir?
Per això, com assegura l’activista i professora Hatun Al-Fassi, el reconeixement del dret a votar (que les tunisianes tenen per exemple des dels anys 60) no va ser un regal, sinó el resultat de la lluita tenaç de les sufragistes. Ella mateixa va ser fustigada i va perdre la feina de professora d’Història de la Dona a la Universitat del Rei Saudita. No obstant això, el seu marit va seguir donant-li suport tot i que la seva lluita semblava inútil i autodestructiva. Per això ara tota la família aestà exultant per aquest petit i gran resultat.
“Ce n’est pas qu’un debut”, era un dels eslògans de la revolució estudiantil francesa del maig del ’68. “La lluita just acaba de començar, contra els poders que ens oprimeixen”. I a l’Aràbia Saudita, hi ha un mar de coses que oprimeixen les dones, i els homes. El proper objectiu per a Al-Fassi i companyes és aconseguir la creació d’un Ministeri d’Afers Femenins, que s’encarregui de deslligar, un darrere l’altre, els nusos que ofeguen la vida de les dones. Ho desitgem vivament.
