EDITORIAL
Psicòloga, investigadora, escriptora i conferenciant, Victoria Sau va ser una figura cabdal dins del feminisme. Aquest 2020, que hagués fet 90 anys, hem volgut recordar-la.
Va néixer al barri de l’Eixample de Barcelona l’1 d’abril de 1930. Coincidint amb aquesta efemèride, un grup d’amigues, deixebles i seguidores de la seva obra volíem retre-li donatge amb un monogràfic a La Independent, però la pandèmia ens ho va fer ajornar. El reprenem ara, al mes de novembre, fent-lo coincidir amb el 7er aniversari de la seva mort.
Victòria Sau pertanyia a una família de classe mitjana. El seu pare era comerciant i la seva mare modista. Aviat va descobrir la seva vocació d’escriptora i va estudiar periodisme a Barcelona però no va poder acabar aquests estudis. Amb 17 anys va entrar a treballar a l’aleshores Instituto Nacional de Previsión, com a funcionaria administrativa, feina que va haver de deixar quan es va casar, pel que s’anomenava “excedencia forzosa por matrimonio”. Així es va haver d’enfrontar de ple amb la discriminació sexista de l’època; en casar-se, les dones es convertien automàticament en mestresses de casa. Tanmateix, la vocació literària, que compartia amb el seu marit, Leopoldo Cánovas, no es va aturar. L’any 1954 tots dos van anar a Madrid per conèixer i viure de primera mà l’ambient literari. Van tornar, però, amb certa decepció uns mesos més tard. El 1955 va néixer la seva filla Gemma i per tal d’augmentar els ingressos familiars, Vitòria va començar a escriure per les editorials Bruguera i Toray, des de contes infantils fins a novel·les romàntiques (amb el pseudònim de Vicky Lorca), passant per guies domèstiques i insòlits assaigs sobre ciències ocultes, la cançó o el bandolerisme.
Ja a la quarantena, va fer l’examen d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys i va cursar la carrera de Psicologia i Història. Va entrar com a professora a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i l’any 1989 es va doctorar amb una tesi que encara és inèdita. A les seves classes va introduir la perspectiva de gènere. La seva assignatura de Psicologia Diferencial va ser de gran importància ja que va permetre introduir les dones a la psicologia com a subjectes diferenciats. Gràcies a Victòria Sau s’ha pogut portar a terme una revisió conceptual de la teoria psicològica a la UB. També va donar classes al Màster del Centre de Recerca d’Estudis de les Dones DUODA i va crear i presidir l’Institut Antígona de Psicologia. En la seva línia reivindicativa, va ser una de les promotores del canvi de nom del Col·legi de Psicòlegs a Col·legi de Psicologia.
A més de la seva activitat acadèmica i docent, va exercir també com a psicòloga en un petit despatx del carrer Villarroel de Barcelona.
Va ser membre del Consell de Ciutat i vice-presidenta del Consell de Dones de Barcelona. A diverses ciutats de l’Estat s’han creat grups de seguidores afins a les seves idees: Comadres de Gijón i el Col·lectiu feminista Victòria Sau de Xirivella, Alacant, serien els més destacats.
El 6 de novembre de 2013 ens va deixar i va ser enterrada al costat del seu marit al cementiri de Soria on acostumaven a passar els estius.
Distincions:
L’any 1991 fou nomenada “Comadre de Oro” pel grup feminista Las Comadres de Gijón.
El 1996 va rebre l’homenatge del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya
El 1999 fou Mentora al 1er Congrés de Dones de Barcelona.
El 2005 va rebre la medalla d’honor de Barcelona en el plenari del Consell Municipal.
Va rebre el reconeixement de les dones assistents a la trobada feminista Sabem Fer i Fem Saber celebrada l’any 2006 a Barcelona.
L’any següent se li va concedir la Creu de Sant Jordi.
