Redacció SemMexic
La primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, es va unir a les protestes pels drets laborals i pagament a la feina no remunerada les finlandeses. Tancaren establiments, escoles, biblioteques i les dones es van quedar a casa.
Milers de dones, entre elles la primera ministra Katrín Jakobsdóttir, van deixar de treballar dimarts a Islàndia per exigir la igualtat salarial i protestar contra la violència contra les dones, segons les organitzadores del moviment.
A tota la petita nació insular, les escoles i biblioteques van tancar o funcionar amb horaris limitats, ja que el personal femení es va quedar a casa, mentre que els hospitals van dir que només atendrien casos d’emergència.
“El 24 d’octubre, totes les dones d’Islàndia, incloses les immigrants, són convidades a no treballar”, escrigueren en el seu lloc internet respecte a aquest dia titulat “Kvennafrí” (“Dia Lliure per a les Dones”).
La primera ministra, de 47 anys, es va unir a la protesta i va dir que no aniria a treballar dimarts.
La primera ministra islandesa, Katrin Jakobsdottir, anà a una cimera europea el 5 d’octubre d’aquesta any, a la ciutat andalusa de Granada, al sud d’Espanya on manifestà a l’emissora de ràdio pública Ras 1: «Si mirem el món sencer, podríem trigar 300 anys a assolir la igualtat de gènere».
La vaga es va convocar per protestar per les diferències salarials respecte als homes i la violència de gènere, així com per posar en relleu la feina no remunerada, com la cura dels nens, que sol recaure en les dones, segons les organitzadores.
Organitzada sota el lema «Anomenes a això igualtat?» i integrada per dones islandeses i persones no binàries, la protesta és la primera vaga d’un dia complet des d’una manifestació inaugural de dones fa gairebé mig segle.
La manifestació es va realitzar a la tarda a Reykjavík. Mitjans de comunicació locals van informar de l’assistència d’entre 70.000 i 100.000 persones.
Les vaguistes varen especificar que els homes es fessin càrrec durant la jornada de vaga de la feina no remunerada que sovint recau sobre les dones.
La jornada es va celebrar sis vegades des del 1975 a Islàndia —quan el 90% de les dones del país van sortir a protestar—, però és la segona vegada que la vaga és durant tot el dia, va explicar Steinunn Rögnvaldsdóttir, membre del comitè organitzador.
«Estem celebrant… les nostres avantpassades, els nostres models d’igualtat», va dir Thorgerdur Katrin Gunnarsdottir, de 58 anys, legisladora islandesa. “Necessitem igualtat, necessitem justícia, necessitem llibertat, així que aquest és un missatge d’Islàndia: hem de romandre units”.
Un paradís de la igualtat?
Amb una població de menys de 400.000 habitants, Islàndia és considerada un dels països més progressistes del món en matèria d’igualtat de gènere i ha encapçalat l’índex de bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial durant 14 anys consecutius.
Al país, la diferència salarial mitjana entre homes i dones era del 10,2% el 2021, segons l’agència nacional d’estadístiques. Però en algunes indústries i professions, les dones guanyen com a mínim un 20% menys que els homes islandesos, segons Estadístiques d’Islàndia.
“Aquest dia és per a totes les dones d’Islàndia”, va dir Sonja Rut Adalsteinsdottir, de 41 anys, que treballa en una empresa que fabrica equips per a la indústria alimentària.
El 40% de les dones islandeses pateixen violència de gènere i sexual al llarg de la vida, segons un estudi de la Universitat d’Islàndia.
«Volem cridar l’atenció sobre el fet que se’ns anomena paradís de la igualtat, però hi continua havent disparitats de gènere i és urgent actuar», va dir Freyja Steingrimsdottir, organitzadora de la vaga i directora de comunicació de la Federació Islandesa de Treballadors Públics.
«Les professions dirigides per dones, com els serveis sanitaris i la cura de nens, segueixen estant infravalorades i molt pitjor pagades», va afirmar Steingrimsdottir a Reuters dilluns.
Amb informació d’AFP i Reuters
