Per Soledad Jarquín i Sara Lovera. SemMexico
Qui són i que han fet. Vuit dones han buscat en temps diferents ser presidentes de Mèxic.
Claudia Sheinbaum Pardo és la virtual propera presidenta de Mèxic, assumirà el nou càrrec l’1 d’octubre del 2024, exactament d’aquí a quatre mesos. Més de 33 milions de votants van anar a les urnes per votar-hi. És la candidata més votada en la història de Mèxic. Científica, acadèmica i política. Sheinbaum Pardo complirà 62 anys el proper 24 de juny, data en què va néixer a l’actual Ciutat de Mèxic. Segons Zimat Consultores compta amb una àmplia carrera política, administrativa i acadèmica.
Com a política és fundadora de Morena i abans va militar al Partit de la Revolució Democràtica. També ha estat funcionària pública a la Ciutat de Mèxic, on va ser integrant del gabinet del govern del llavors Andrés Manuel López Obrador (2000-2006), com a Secretària de Medi Ambient. Després de cinc anys al càrrec va renunciar per integrar-se com a portaveu de l’equip de campanya de López Obrador per a les eleccions presidencials del 2006.
El 2011 va acompanyar López Obrador en la creació de Morena com a associació civil i el 2014 com a partit polític. El 2018 va guanyar la candidatura interna del partit per fungir com a candidata al govern de la capital. Va derrotar Ricardo Monreal, Martín Batres i Mario Delgado.
El 2015-2018 va ser cap delegacional a Tlalpan i cap de Govern (2018-2023), càrrec que, després de ser elegida en el procés intern de Morena i els seus aliats, va ser candidata presidencial de la coalició Seguim Fent Història (Morena-PT-PVEM ) i ahir va ser electa, la intenció del vot, d’acord amb l’INE, va ser entre 58.3 i 60.7 per cent.
Doctora i mestra en Enginyeria Energètica per la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), llicenciada en Física per la Facultat de Ciències de la mateixa casa d’estudis, on sent estudiant va ser Consellera Tècnica de la seva Facultat. Als noranta va ser investigadora associada C de l’Institut d’Enginyeria de la UNAM.
Altres dades de l’empresa Consultora revelen que és autora en el tema d’Indústria del 5è Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (2013). Autora per contribució per al tema de “Mitigació del canvi climàtic” al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (2007). El grup va rebre el Premi Nobel de la Pau “pels seus esforços per construir i difondre un coneixement més gran sobre el canvi climàtic causat per l’home i posar les bases per prendre les mesures necessàries per contrarestar aquest canvi”.
Consultora de les Nacions Unides per al World Energy Assessment (2000). Assessora del pla d’acció climàtica a Hondures del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (1996). Assessora a la Gerència d’Estudis Econòmics de la Comissió Federal d’Electricitat durant la direcció de Rogelio Gasca (1996-1997). Assessora de la Secretaria d’Energia a la Comissió Nacional per a l’Estalvi d’Energia (1995-1996). Membre del Consell Estudiantil Universitari (1986).
Dades històriques
El 1953, fa gairebé 71 anys es va aprovar el vot universal a Mèxic, des de llavors cap dona ha ocupat el càrrec de presidenta de Mèxic. En total, vuit vegades les dones han estat candidates, Rosario Ibarra va ser la primera, una el 1982 pel Partit Revolucionari dels Treballadors i va repetir el 1988.
Cecilia Soto va ser candidata pel llavors naixent Partit del Treball en 1994. Aquest mateix any es va postular Marcela Lombardo Otero pel Partit Popular Socialista.
Patricia Mercado va ser la quarta dona a obtenir una candidatura a la presidència pel Partit Alternativa Socialdemòcrata el 2006. Josefina Vásquez Mota, del PAN va ser candidata del seu partit també el 2006.
Margarita Zavala va ser la primera candidata independent, després de la seva ruptura amb el PAN el 2018. A la contesa electoral 2023-2024 van participar les dues primeres candidates amb possibilitats reals de guanyar, l’actual virtual presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez de l’Aliança Força i Cor per Mèxic.
Mèxic serà el primer país d’Amèrica del Nord, regió d’Amèrica composta pel Canadà, els Estats Units d’Amèrica del Nord i els Estats Units Mexicans on una dona assumeix la presidència del seu país.
Les governadores
De les vuit governatures estatals, tres van ser guanyades per dones, mentre la prefectura de govern de la Ciutat de Mèxic també serà per a una dona.
Clara Brugada va guanyar a la capital mexicana. Ella és llicenciada en economia per la Universitat Autònoma Metropolitana, prendrà protesta l’1 d’octubre vinent.
Abans de ser nomenada candidata a la Prefectura de Govern de la Ciutat de Mèxic, fungía com a alcaldessa d’Iztapalapa (2018-2023), càrrec que ja havia ocupat anteriorment com a cap delegacional (2009-2012).
També, es va exercir com a diputada a l’Assemblea Constituent de la Ciutat de Mèxic entre 2016 i 2017, com a diputada federal en dues ocasions (2003-2006 i 1997-2000) i com a diputada local a la llavors Assemblea Legislativa del Districte Federal (20 2003). Va iniciar la seva trajectòria política al PRD el 1995, quan va ser escollida integrant del primer Consell Ciutadà d’Iztapalapa després d’haver participat en diversos moviments i organitzacions socials.
A més, a la Ciutat de Mèxic, Morena i els seus aliats van guanyar 11 de les 16 alcaldies. A Álvaro Obregón, Azcapotzalco, Gustavo A. Madero, Iztacalco, Iztapalapa, La Magdalena Contreras, Milpa Alta, Tláhuac, Tlalpan, Venustiano Carranza, Xochimilco. Només van perdre les alcaldies de Benito Juárez, Coyoacán, Cuajimalpa de Morelos, Cuauhtémoc i Miguel Hidalgo.
Les dones governaran vuit de les 16 alcaldies: Azcapotzalco, amb Nancy Marlene Núñez Reséndiz (Morena-PT-PVEM); Cuauhtémoc, amb Alessandra Rojo de la Vega (PAN-PRI-PRD); Iztacalco on va guanyar María de Lourdes Paz Reyes (Morena-PT-PVEM); Iztapalapa, on va obtenir el triomf Aleida Alabés Ruiz (Morena-PT-PVEM); Tláhuac, amb Araceli Berenice Hernández Calderón (Morena); Tlalpan amb Gabriela Osorio Hernández (Morena-PT-PVEM); Venustiano Carranza on va triomfar Evelyn Parra Álvarez (Morena-PT-PVEM), i Xochimilco amb Circe Camacho Bastida (Morena-PT-PVEM)
Guanajuato
L’estat de Guanajuato seguirà governat per Acció Nacional on Líbia Dennise García Muñoz Ledo va guanyar la governatura pel PAN-PRI-PRD. Assumirà el càrrec el 26 de setembre que ve.
És mestra en Dret Constitucional i Administratiu i llicenciada en Dret per la Universitat La Salle Bajío. Ha militat al PAN des del 2006 i s’ha exercit com a diputada local al Congrés de Guanajuato del 2015 al 2018 i del 2018 al 2021.
Del 2021 al 2023 va ser secretària de Govern de Guanajuato i d’abril a novembre del 2023 va ser secretària de Desenvolupament Social i Humà de Guanajuato. Va ser presidenta de la Comissió de Governació i Punts Constitucionals i vocal de les Comissions de Justícia, Assumptes Electorals, Administració i Drets Humans i Atenció a Grups Vulnerables, ha impulsat la Llei Olímpia i la Llei de Cerca per a Persones Desaparegudes.
Morelos
A Morelos és virtual guanyadora Margarita González Saravia, de la coalició Seguim Fent Història a Morelos (Morena-PVEM-PT-PES-MAS-Nova Aliança).
Llicenciatura en Planeig Turístic pel Coneval. Del 2020 al 2023 va ocupar el càrrec de directora general de la Loteria Nacional. Del 2018 al 2020, va ser secretària de Turisme i Cultura de l’estat de Morelos, al govern de Cuauhtémoc Blanco.
Del 2015 al 2018, va formar part del govern municipal de Cuernavaca, com a secretària de Desenvolupament Econòmic i subsecretària de Turisme, també a l’administració de Cuauhtémoc Blanco.
El seu primer càrrec públic va ser com a subsecretària de Turisme de Morelos, a l’administració del governador panista Marco Adame Castillo, del 2010 al 2012. Va ser presidenta de l’Associació Estatal de Balnearis i Parcs Aquàtics de Morelos i va crear l’Associació Mexicana de Parcs Aquàtics i Balnearis.
Ocuparà el càrrec l’1 d’octubre d’aquest any.
Veracruz
A Veracruz, per la mateixa coalició, avantatja l’enginyera Química per la Unitat Autònoma de Zacatecas, amb una especialització en Petroquímica per la mateixa institució, Rocío Nahle, que serà governadora de Veracruz l’1 de desembre.
Va iniciar la seva carrera professional als complexos Petroquímics de Pajaritos, Cangrejera i Morelos de PEMEX en àrees administratives, financeres i de planejament. Del 2015 al 2018 va ser diputada federal i coordinadora del grup parlamentari de Morena. El 2018 va ser designada secretària d’Energia pel president Andrés Manuel López Obrador.
La dada
Morelos, Guanajuato i Veracruz seran governats per primera vegada per una dona. En acabar aquest any hauran ocupat el càrrec 22 dones. La primera va guanyar el 1979 a Colima, fou Griselda Álvarez Ponce de Léon. Amb les tres virtuals governadores aquest any 17 estats hauran tingut o tenen almenys una governadora. Segueixen pendents 15 estats del país on mai no ha governat una dona.
