“El dret al propi cos i el no a la violència de gènere són temes no resolts i amb possibilitats d’anar cap enrere” diu Arcadi Oliveres a La Independent
De la mà de Teresa Forcades* i Arcadi Oliveres**, reconeguda i reconegut activistes del nostre pais, en el camp de pacifisme, l’economia social i les idees alternatives al pensament únic capitalista i patriarcal, neix l’Associació pel Canvi Social, Pacífic i Democràtic, una plataforma política que vol impulsar un model polític i social nou a Catalunya, que requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada.
Arcadi Oliveres. debonmati.blogspot.com
“Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund” –diu el Manifest de deu punts que fan fer públic Oliveres i Forcades el passat dia 10 d’abril al programa Singulars de TV3.
Després de la gran manifestació del passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, quan més un milió de persones sortiren al carrer per demanar la independència de Catalunya, però també un canvi de model polític i social al país; després dels èxits aconseguits, dia a dia, per Ada Colau i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aturant desnonaments, i que d’altres plataformes i moviments cívics hagin perdut la por a protestar, sembla que la ciutadania veu amb bons ulls, i espera, que siguin els moviments de base, l’home i la dona del carrer, els què prenguin la paraula i es vegin en cor de crear moviments que a banda d’arrelar per les seves idees puguin de debò mobilitzar la gent cap assoliments més concrets, una lluita per aconseguir fites polítiques. Res més que això és el què pretén el Procés Constituent a Catalunya que han engegat Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.
miradescrítiques.blogspot.com
Un Procés que vol ser una convocatòria de partits polítics i moviments socials en contra de “les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis, els seus responsables directes endeutant de per vida a la majoria de la població”, com diu la introducció al Manifest de deu punts que acaben de fer públic. Un Manifest amb un alt contingut de lluita i crítica social i econòmica, contra la corrupció, però que també expressa la voluntat d’una Catalunya pacífica, sense exèrcit i fora de la OTAN, una Catalunya que té el dret a decidir, com diuen a la introducció, quin model d’estat i de país desitja. Un Manifest oen en el punt 6 reivindica el dret al propi cos i diu no a la violència de génere.
La Independent ha pogut parlar amb Arcadi Oliveres, president de Justicia i Pau.
La vostra intenció és dins de la democràcia participativa crear una candidatura unitària amb partits d’esquerra, per exemple la CUP i ICV, i potser ERC, així com entitats d’interès social o polític com ara l’ANC…per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Ja heu parlat amb aquests partits o entitats?
Podriem dir que tenim un “feeling” especial amb partit com ara ICV, la CUP i per què no ERC, fins i tot amb alguna gent de Convergència, o del PSC, o d’aquest nou partit que ha creat Ernest Maragall, Esquerra Catalana, i efectivament entitats com ara l’Assamblea Nacional Catalana, però per nosaltres el més important de moment és anar captant signants del Manifest i anar fent xarxa pel territori, explicant el procés que volem engegar. Certament hem comentat el què volem fer amb diversos partits i entitats però encara no ha arribat el moment de parlar seriosament per muntar la candidatura unitària que veiem imprescindible per concórrer a unes eleccions que siguin veritablement participatives.
En el vostre manifest s’esmenta directament la necessitat d’assolir un Estat propi i el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya… però com us posicioneu davant d’un procés cap a la independència, quins punts en comú teniu amb l’Assamblea Nacional?
Podríem dir que sí, que tenim eixos comuns de pensament amb l’Assamblea Nacional de Catalunya. Jo mateix he participat amb molts actes de l’Assemblea, i estem perfectament d’acord en el dret a decidir dels catalans; ara bé una entelèquia d’una suposada independència no ens ha de fer oblidar els problemes socials i econòmics que te el país, una crisi que no s’acaba mai i que està empobrint d’una manera imparable la població.
Els 10 punts del vostra Manifest tenen sobre tot un caire de revolsiu social i econòmic, com ara les acusacions a la banca, contra les retallades i la demanda de la dació en pagament, la vostra Associació és sobre tot un projecte de justicia social; quins canvis immediats necessita Catalunya en aquest sentit?
En primer lloc està l’alt nivell d’atur, les famílies que sobrepassen el llindar de la pobresa, l’allau de desnonaments… Per nosaltres és prioritari un canvi de model econòmic que protegeixi els més desvalguts i carregui sobre els que més tenen el cost de la protecció d’un estat del benestar que se’ns està anant de les mans. No és empobrint una part majoritària de la població com s’acabarà la crisi que patim, sinó repartint millor la riquesa i els recursos que tenim.
Quin és el vostre calendari, quìnes fites us heu posat en aquests dos anys que, en teoria manquen fins a les pròximes eleccions…?
La nostra fita és presentar-nos a les eleccions autonòmiques, no a les generals ni a les municipals ni a les europees. El nostre interès és Catalunya i el què farem en aquests dos anys és organitzar-nos internament, fer contactes, parlar amb tothom, obtenir signatures de suport al Manifest, recórrer el territori i fer xarxa. Ja hem parlat amb moltes entitats social i ONG’s: al final del procés serà el moment de parlar amb els partits polític i muntar una candidatura electoral. De tota manera tenim contacte amb d’altres persones de l’Estat i grups socials que pensen com nosaltres, i sí que podem establir diàlegs amb aquesta gent i col·laborar en aspectes concrets.
El tandem Oliveres-Forcades és una garantía per molta gent que aspira a que s’assoleixin canvis en profunditat en el nostre país; ha estat la Teresa Forcades la principal inspiradora del punt 6 del Manifest: el dret al propi cos i no a la violència de gènere? No podien haver anat una mica més enllà i aprofitar per incloure la igualtat total entre homes i dones, per exemple en matèria salarial… A les mobilitzacions al carrer gairebé es veuen més dones que homes…
La igualtat entre homes i dones està implícita en tot el nostre Manifest. El dret al propi cos i no a la violència de gènere ens ha semblat important d’incloure-ho perquè són temes no resolts i amb possibilitats d’anar cap enrere. Pel que fa a la igualtat salarial entre homes i dones es recull en el nostre punt 2 del Manifest quan es demanen salaris i pensions dignes i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
Dos anys, fins a les pròximes eleccions pot ser molt de temps, si és que no s’acaba abans la legislatura… Vostés dos han dit que no volen encapçalar ni formar part de la candidatura unitària que surti dels vostres acords amb partit i entitats, però en cas de no trobar ningú disposat, s’ho repenserien?
No ho veig versemblant. Hi ha dos factors que des del nostre punt de vista no podem deixar de banda; Teresa Forcades és monja i no sabem si el convent al què pertany li donarien permís per presentar-se en una candidatura política, i pel què fa a mi, a més de les responsabilitats que ja tinc, hi ha l’edat, que marca una frontera. D’altra banda estem convençuts que trobarem, quan arribi el moment, la gent idònia per encapçalar la nostra candidatura.
Procés Constituent a Catalunya vol aplegar signatures de suport a través de la seva pàgina web i també aportacions econòmiques. Tanquen la presentació del Manifest amb aquestes paraules: “Ens trobem amb un cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre tots i totes aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justicia i de la Solidaritat”.
*TERESA FORCADES, va nèixer al 1966 a Barcelona. És monja benedictina al Monestir de St. Benet de Montserrat on hi va entrar al 1997. És Doctora en Medicina i Teología. Convertida en persona mediàtica per la seva denúncia aferrissada de les companyies farmacèutiques, amb motiu del brot de Grip A, és una reconeguda feminista que ha publicat diverses obres sobre salut pública, teologia i feminisme.
**ARCADI OLIVERES, va nèixer a Barcelona l’any 1945. És Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular del Departament d’Economia Aplicada de la UAB. És President de Justicia i Pau des del 2002, també és president de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès des del 2007. Va donar exprés suport al Moviment reivindicatiu del 15-M.
