Segons l’informe presentat per l’IDHC, les mesures aprovades en la declaració de Brighton no han retallat significativament l’accés dels ciutadans al Tribunal però tampoc han ajudat a alleujar la sobrecàrrega de treball
L’Institut de Drets Humans de Catalunya ha elaborat un informe sobre les diferents reformes proposades en la Conferència de Ministres del Consell d’Europa, que es va celebrar del 18 al 20 d’abril a Brighton, la reunió va ser convocada pel Regne Unit que aleshores presidia el Comitè.
Les propostes de reforma es van fer amb la intenció de limitar l’accés dels ciutadans al Tribunal a través de la imposició de taxes als demandants i sancions econòmiques per les demandes sense fonament, les mesures van provocar la reacció immediata d’un gran nombre d’ONG europees que es van oposar a la reforma pel fet que disminuïa la protecció a les víctimes de violacions de drets humans i perquè restringia l’accés al Tribunal, en aquest sentit, des de Catalunya entitats com la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, van enviar una carta a la representació espanyola protestant per les mesures plantejades pel Regne Unit.
No és cap secret el col·lapse que pateix el Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg. Fa anys que té una sobrecàrrega de treball per l’alt nombre de demandes que rep i que supera la capacitat dels 47 jutges i de les 600 persones que formen el cos de funcionariat, la meitat de qual són juristes.
El desembre de 2011, el Tribunal tenia 151.624 assumptes pendents de tramitació, fet que implica que el temps mitjà de resolució des de la presentació de la demanda fins a la sentència final s’estimi entre uns 6 mesos i 8 anys, tot i que el Tribunal ha fet esforços per agilitzar el tràmit i vetllar pel compliment del Conveni Europeu de Drets Humans en els 47 estats membres del Consell d’Europa, aquests han resultat infructuosos.
En relació amb la reforma de limitar l’accés dels ciutadans, l’informe presentat per l’IDHC destaca que les mesures aprovades en la declaració de Brighton no han retallat significativament aquest accés, però tampoc han ajudat a alleujar la sobrecàrrega de treball del Tribunal. Entre les decisions adoptades emfatitza el fet que les reparacions econòmiques a les víctimes de violacions de drets humans dictades per les sentències del Tribunal passaran de ser controlades i exigides pel Comitè de Ministres al control dels propis Estats membres, victimaris d’aquesta mateixa violació .
L’informe conclou que “El Tribunal és un mecanisme molt important per assegurar la protecció dels drets humans i així ho ha estat fent fins ara. Afegir nous criteris d’admissibilitat de demandes significa restringir el dret dels individus al rescabalament dels seus drets consagrats en el Conveni Europeu de Drets Humans. Consideren que les reformes haguessin hagut d’anar encaminades a garantir un millor compliment del Conveni a nivell nacional, i en el reforçament de la vigilància del compliment de les sentències del Tribunal per part del Comitè de Ministres del Consell d’ Europa “.
