Fabiola Salazar.
Al barri Plan 3000, de Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia la pobresa té nom de dona. La Fabiola Salazar, voluntària del Projecte Hombres Nuevos (PHN) treballa per empoderar a les dones perquè es puguin valer per elles mateixes.
Aquest és un barri marginal que té 360.00 habitants amb 52% de dones i 48% d’homes. La Fabiola Salazar és una dona humil i valenta que s’emociona quan veu que moltes de les dones que van acollir fa més de vint anys, a través del Projecte, tenen treball, una família estable i poden tirar endavant. Enguany el PHN que impulsa el missioner lleonès, Nicolás Castellanos, Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia, l’any 1998, compleix el seu vint-i-cinquèaniversari i preparen diverses activitats.
Fa 25 anys no hi havia escoles. Hombres Nuevos van crear 10 escoles i diverses unitats educatives en el barri. Des de la Parròquia Hombres Nuevos s’han fet diverses campanyes per trobar nens i nenes que no estan escolaritzats. “En un any en vam escolaritzar 300 nens i nenes que els seus pares no tenien recursos. El problema de les nenes en edat escolar és que moltes queden embarassades i unes acaben el batxillerat i altres no”, va explicar Salazar a una entrevista amb La Independent realitzada des de Barcelona a Bolívia.
L’equip, amb el pare Nicolás al mig.
Treballeu per empoderar a les dones. Quin ha estat el resultat fins ara?
En aquests últims anys les dones i homes d’aquest barri bolivià han tingut possibilitats similars de poder fer estudis secundaris i, fins i tot, anar a la Universitat. Però no les mateixes oportunitats i menys les mateixes circumstàncies.
Les dones s’esforcen més. Per cada 3 dones que acaben el batxillerat hi ha 2 homes. Mentre estudien, moltes d’elles queden embarassades i la seva vida canvia.
Són 25 anys en els quals el PHN ha donat moltes oportunitats a molta gent, entre elles a mi mateixa. Un dels nostres objectius és aixecar l’autoestima de la població boliviana perquè si no és així no es pot sortir de la pobresa. Treballem perquè valorin les seves pròpies capacitats per tirar endavant.
Un exemple d’aquesta evolució ho és la nostra associació. L’equip Directiu ara està format per 7 persones i 5 d’elles som dones.
El Projecte atorga cada any beques i les majors beneficiaries són les dones, arriben al 65%. Reben 250 euros l’any que els cobreix la matrícula, fotocòpies i transport a una universitat pública. Com a contraprestació fan quatre hores de voluntariat a la setmana en les diferents àrees del PHN.
Moltes han arribat va tenir una professió i valer-se per si mateixes. Són gimnastes, o es dediquen a la música, al turisme, a la informàtica o a la psicologia.És molt important remarcar que les dones s’esforcen molt per tirar endavant soles perquè saben que el seu paper és important perquè la família tingui oportunitats. Es emocionant adonar-me dels resultats que hem aconseguit.
Salazar fent un taller.
Quines dones són les que ateneu majoritàriament?
La situació de la dona a Bolívia és molt complexa perquè continua havent-hi molt de masclisme, encara que les xifres diguin el contrari. El barri Pla 3000de Santa Cruz de la Sierra és una zona marginal. Segons les dades oficials les famílies tenen uns 3 fills però les que ens arriben al PHN en tenen 5 i més. Moltes d’elles tenen fills amb més d’un home i els marits s’ocupen dels seus fills però no dels altres fills que pugui aportar la dona. Així que elles han de tirar endavant. La majoria d’elles treballen en el que en diem comerç informal, es a dir rentar roba, netejar les cases o be fent fan petit mercats al barri on s’hi ven de tot.
A Santa Cruz no ens arriben moltes dones de l’interior, de l’Altiplà. És una excepció els temporers a l’època de tallar i recollir la canya de sucre que venen amb la família sencera, fins i tot fan treballar als fills.
Amb la Fundació i el PHN que hem creat al llarg d’aquest hem tirat endavant un projecte Microempresas Hombres Nuevos (MHN) que ha aconseguit crear una microempresa que es diu “Limpia Dora” perquè les dones tinguin un treball remunerat digne. Ara mateix té una plantilla d’unes 30 dones, de les quals el 80% són mares solteres. La resta tenen parella però treballenamb dificultats perquè els homes són molt gelosos i no les deixen tirar endavant.
Quina és la realitat de les dones en les àrees rurals?
A la zona rural de Montero on hi ha una de les majors plantacions de canya de sucre tenim unes llars per poder atendre als fills dels “zafreros”- els temporers que venen de l’interior i van a la canya de sucre-. Porten a les seves famílies senceres i viuen en campaments en molt males condicions. Oferim als fills que vinguin a les nostres llars de dilluns a divendres perquè puguin anar a l’escola. Al cap de setmana tornen al campament amb la família. Molts pares porten als seus fills menors així ja aprenen una ofici. Les nenes amb quinze o setze anys ja estan casades i amb fills.
Algunas de les dones del Projecte.
L’educació i la salut són objectius fonamentals de la vostra tasca i aspectes fonamentals per a les dones. Amb quins programes treballeu?
En l’àrea de la salut treballem amb l’Hospital VirgenMilagrosa on hi fem diverses campanyes dirigides a dones. Una d’elles és la campanya ginecològica una vegada l’any. També en aquesta àrea tenim quatre menjadors per eradicar la desnutrició. Aquest és un dels objectius de la promoció de les dones perquè elles tiren endavant la llar i els menjadors les ajuden molt.
En totes les àrees del nostre Projecte el tema del gènere i de la igualtat és transversal no només per promocionar el treball de les dones si no també perquè els homes prenguin consciència del rol de les dones i que el masclisme en les famílies desaparegui.
Quin és el nivell de violència masclista que suporten aquestes dones?
Com en moltes societats llatinoamericanes venim d’una història on preval el masclisme y en el nostre entorn el palpem cada dia. En els projectes que desenvolupem al barri les dones sempre han de demanar permís als homes per anar als menjadors o per fer qualsevol activitat i els homes no sempre estan disposats a permetre-ho. No les deixen treballar però en canvi l’educació dels fills és un tema fonamentalment de les dones.
Malauradament veiem que no hi ha un dia o una setmana que no es produeixi violència de gènere, fins i tot feminicidis. Veig cada dia al meu voltant violència no només entre parelles sinó també entre pares i filles. Si a nivell general es diu que s’ha avançat una mica en la igualtat a nivell micro segueix existint al nostre voltant violència de gènere degut al fort masclisme que hi ha.
Personalment crec que he trencat amb aquest cercle viciós. Abans pensava que els homes tenien el dret de controlar a les seves esposes, ser violents i que la darrera paraula sempre la tenien ells. Estava traumatitzada. No volia viure el que han viscut moltes dones d’una generació anterior a la meva. Gràcies al PHN he pogut construir una família, treballo amb el que m’agrada. El meu marit Willam Martínez també forma part del Projecte tenim una filla de 7 anys que espero aprengui a ser autònoma.
Quines altres institucions treballen per a la igualtat de gènere en el Plan 3000?
Hi ha diverses institucions que treballen amb aquesta perspectiva però moltes només fan actes festius o reivindicatius en els quals hi participa molta gent però després no es veuen els resultats perquè els homes es continuen comportant com abans. A la nostra zona hi ha el Defensor dels nens, adolescència i afers generacionals. S’ha aprovat recentment una llei integral per garantir que les dones visquin una vida lliure de violència. Però quedarà en paper mullat perquè, com et deia, no es compleix. A l’hora de vetllar pels drets de les dones, i ens hi hem trobat en varies ocasions prevalen els diners. Si es fa una denúncia i l’home té diners, en dóna per sota la taula i el procés s’atura.
Com a dona com veus al nou president dels Estats Units?
Per a mi ha estat una gran sorpresa l’elecció de Trump amb els seus antecedents. Però he de dir que el nostre president, Evo Morales, és molt similar al dels Estats Units. Com a dona em sento defraudada per les que han votat a un President que ha utilitzat a les dones com a objectes i que les segueix denigrant a elles i a les persones que no pensen com ell. Trump no respecta que les persones hem de poder viure amb dignitat.
