Portada de l’estudi: Telenotícies i violències masclistes: Una anàlisi crítica
“Seria bonic que aquest llibre arribés a les mans dels que escriuen les notícies pensant-se que són imparcials, sense qüestionar-se que estan afegint llenya al foc de les discriminacions”, diu Bel Olid en el pròleg.
I reflexiona aquesta prologuista: “En una societat masclista és habitual que el tractament de les notícies sigui masclista, també, però no seria desitjable que els professionals de la comunicació es passessin el filtre feminista? Si no, de quina manera poden complir la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones?”.
L’ escriptora i traductora Bel Olid, que forma part del col·lectiu #on son les dones afirma: “…la premsa no només no és imparcial, sinó que serveix l’imaginari que culpabilitza les dones de tots els mals, n’amaga els èxits i n’obvia les necessitats”.
La publicació es presentà el dimecres 8 de febrer a la Bonnemaison, a Barcelona.
Sonia Herrera, Laia Serra, Vera Giró, Xavier Giró i Joana Garcia
L’equip d’ORIGEN està format per Joana Garcia Grenzner, Laia Serra Bradan, Sonia Herrera Sánchez, Laia Serra, Vera Giró Castell i Xavier Giró Martí, que han realitzat aquest estudi en un projecte conjunt de l’ong SUDS i de l’OCC (Observatori de la Cobertura de Conflictes de la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB)) en accedir a una subvenció de l’Agència Catalana de Cooperació el 2015, d’acord al Pla Director de Cooperacio aprovat pel Parlament de Catalunya, que compta amb la incorporació de la visió de gènere en tots els seus projectes i convocatòries.
La principal feina de l’estudi ha estat l’elaboració d’APUNTS, uns petits informes setmanals en català i en castellà sobre una informació escollida, tant per les seves aportacions positives com negatives, entre una mostra representativa de les notícies dels informatius que tracten violències masclistes. Els APUNTS s’han enviat a quatre-cents periodistes de Catalunya i de la resta de l’Estat. Els mitjans analitzats han estat: TVE, Antena 3, Telecino; La Sexta, Cuatro i TV3.
Però també han organitzat quatre seminaris amb expertes i periodistes sobre: cobertura mediàtica de la violència masclista; violències quotidianes; prostitució i trata; i islamofòbia de gènere. Així com unes Jornades Internacionals sobre mitjans i violències masclistes en la parella heterosexual, celbrades el juny de 2016.
Sonia Garcia exposà que en l’estudi s’entenen les violències masclistes en un sentit ampli. Destacà la feina feta no només a través dels informes Apunts, si no també en Seminaris i Jornades.
La metodologia emprada explicà que fou senzilla per ser més efectiva i que els informes es traduïren en unes critiques breus d’un foli i molt centrades a fi d’evitar repeticions tot assenyalant-ne els aspectes destacats.
Escolliren com a fonts els informatius ja que són el mes vistos per l’audiència i destacà que hi ha varies peces on la islamofobia hi és molt present.
L’intenció dels APUNTS, igual que la de les Jornades i Seminaris que varen organitzar, es doble ja que per una banda es tracta el què s’està fent malament i què es pot fer per millorar i per l’altra es animar a les dones empoderades a actuar des de la societat, en redaccions actives.
Per a Laia Serra és important destacar entre les tendències negatives de les notícies la preponderància informativa del feminicidi en el context de la parella heterosexual, la revictimització que causen, la descontextualització, ‘espectacularització i la justificació.
Vera Giró, fou l’encarregada de mostrar-nos la cara bona, les tendències positives com són: trobar-nos amb supervivents i no víctimes; la visió amplia de la violència masclista que donaren alguns informatius davant la manifestació del 7N, o sobre la violencia simbòlica amb informacions sobre la campanya #NoMakeUp; les denuncies d’assetjament; l’accent en el rebuig social i institucional, amb reportatges sobre Badalona i 25N; la difusió de conceptes, com ara consentiment i transfòbia; la importància de la prevenció; la visió global del feminici; i la crítica a a cobertures d’altres mitjans.
Xavier Giró aclarí que no es tracta d’una anàlisi ni quantitativa ni qualitativa, sinó d’una tria de bones i males pràctiques. Volgué destacar que hi ha també 2 apunts sobre vides i 1 apunt sobre l’absència de la notícia.
“Fent una reflexió de context, cal afirmar que hi ha hagut un avenç en les redaccions. Ara no només hi trobem la condemna dels feminicidis sinó també la condemna del masclisme percebut. I això darrer és un canvi”, digué.
D’altre banda, considerà, les notícies es distorsionen per la pressió per l’espectacularitat, les audiències i per tant en les redaccions es continuen valorant les notícies de violències masclistes com a integrants de les seccions de cròniques policials amb tots els detalls, superficialitat i truculència.
Volgué aclarir Giró que en els APUNTS ” no es valora la intencionalitat del periodista ja que no es pot demostrar i segurament es treballa molt més per rutines i per inconsciència”. D’aquí, al seu parer, les cobertures improvisades i testimonis superflus, les visions antigues passionals i de gelosia ja que les rutines són “un colador de prejudicis, una exposició acrítica de posicions exculpatòries. D’aquí les informacions sobre el SAP”.
La cobertura incidental posa poca atenció en la base de la piràmide de les violències (les formes subtils i que són invisibles davant les formes explícites que són visibles) i poca atenció al maltractament que no arriba a feminicidi. Cal recordar que hi ha 90 assassinades per 100.000 maltractades.
Per tant, finalitza Giró ” la posició neutral del periodista no es suficient”. Per a aquest professor de periodisme polític de l’UAB, la posició del feminisme a les redaccions aquest darrer any i mig ha millorat molt , però la seva membresia no es considera feminista perquè encara hi ha la estigmatització de la paraula.
A tall de conclusió afirmà: “L’interrogant continua essent: amb el que faig revictimitzo o no i ajudo o no a canviar la situació?
Joana G. Grenzer espera que aquest treball doni estratègies d’ incidència per una informació transformadora. Raons de fons de recomanacions en treballs empírics i estudis de la repercussió de les informacions en diferents segments.
No es parla de totes les tasques preventives que es fan o es demanen des dels col·lectius d’expertes. Cal trencar aquest sostre i buscar moltes estratègies per arribar al public general i facilitar informació experta, accions formatives a les redaccions, aliances amb universitats…afirmà la periodista i demanà un treball conjunt en tècniques i espais de reflexió, tot fent xarxa amb màsters d’universitat.
Destacà algunes informacions encertades de La Sexta, però en el conjunt aquesta TV “pateix de bipolaritat, a vegades fa un molt bon tracte en ampliació de temes i contextualització i a vegades res de res”, explicà.
Sonia Herrera, Laia Serra, Vera Giró, Xavier Giró i Joana Garcia
El Debat
Hi hagué un debat molt viu amb el públic, que remercià a les periodistes la seva feina per necessària i útil.
Periodistes de TV3, de TVE, de La Directa, de La Independent…. , estudiantat, expertes i activistes d’ONG que treballen en l’afrontament de les violències masclistes parlaren sobre: el no us de la paraula “feminicidis” ens els mitjans generalistes i en les institucions; el punt d’equilibri entre l’alarma i la revictimització; la sensibilització i els efectes negatius com són les recaigudes fins i tot quan la dona vol aparèixer públicament; la diferent incidència del missatge simbòlic en nenes i nens; els incompliments dels Plans d’Igualtat, lleis, codis i autoregulacions; la necessitat de formació “ja que no es pot estar pensant en la bona voluntat dels i de les periodistes quan s’ha de valorar la repercussió i així com es reclamen experts per altres temes, les violències masclistes també en tenen necessitat”; la responsabilitat social com quan ” avui a Catalunya radio davant la notícia a Rússia de permetre violència masclista de “baix nivell” els tertulians s’han explicat acudits catalans sobre maltractament a les dones”; l’efecte simbòlic de les imatges i la transmissió que se’n fa a les noies joves i a les nenes; les imatges explícites insensibilitzen però es pot fer una informació ben impactant sense cap imatge que revictimitzi; la naturalització en la societat de les víctimes de la violència masclista davant per exemple de la violència terrorista; La transversalització de les violències masclistes i les seves zones d’ombres, per exemple sobre qui l’exerceix ja que en un conflicte ho fan les 2 bandes…
Com a propostes damunt la taula
Més seminaris de formació com el realitzat a TV3. El Pacte d’Estat contra les violències masclistes. A Catalunya, les propostes en sentit institucional de les Feministes per a La Independència, així com la defensa del primer Pla Director de Cooperació aprovat pel Parlament de Catalunya que compta amb la incorporació de la visió de gènere i feminista i que d’entre altres ha facilitat el present estudi. S’observa que, des de fa 6 mesos, aquest Pla s’està intentant no aplicar i no se senten prou veus critiques.
