Aquest text neix de la tristesa i la ràbia que ens ha produït la instrumentalització i la condemna de les paraules de comissió de feminismes de Madrid.
Dijous, les companyes i companys de la carpa de feminismes, després d’un debat intern, van decidir que ja no pernoctarían com a comissió a l’acampada i que, a títol individual, cada persona del grup, com a cos lliure, dormiria o no en la Porta del Sol
Aquesta decisió va venir condicionada per la situació que diverses dones, lesbianes, transsexuals, gais, transgèneres i intersex, estaven vivint durant les nits en l’acampada, a causa dels diferents tipus d’agressions (intimidacions sexuals, tocaments, mirades, gestos, desautorització i abusos de poder, insults i agressions físiques, contactes sexuals-i no sexuals-no consentits, actituds paternalistes) i davant la qual cosa no se sentien segures.
Tota la seva reflexió es va materialitzar en un comunicat que van presentar davant les intercomissions i l’assemblea general, que el va aprovar. (1)
Després d’aquesta aprovació, diversos mitjans de comunicació, esbiaixant, tergiversant i reduint el discurs de les companyes i companys, i amb un tractament completament morbós i espectacular de la informació, van publicar diverses notícies en les quals es parlava de violació i terror a Sol, i gent, també pertanyent a l’acampada, es va llançar a qüestionar, insultar i criminalitzar a les dones feministes de la comissió.
A través d’aquest linxament col.lectiu (2) extraiem diverses idees que ens espanten, ens enfurismen i confirmen una vegada més que la violència contra les dones, lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres i intersex, es viu amb normalitat i acceptació, i fins i tot amb suport implícit i de vegades explícit per part de molta gent.
Davant la tergiversació mediàtica de la denúncia de la comissió de feminismes, no hem trobat una resposta col.lectiva i crítica, que els recordi a aquests mateixos mitjans, que els protocols informatius sobre violència de gènere diuen que la violència masclista no és només la violació o el assassinat, sinó que és una violència estructural que s’expressa de múltiples maneres, i que no s’ha d’informar només de les seves expressions més extremes, ni manipular aquesta informació, ja que descontextualitzant aquesta violència, s’invisibilitzen la resta d’agressions sexistes que estan implicades en el procés. (3)
Segons aquestes recomanacions, la comissió de feminismes va fer el correcte: visibilitzar aquestes violències, especificant a què es referien (una cosa que alguns mitjans no van fer), i també van mostrar la capacitat de resposta de les dones, fent-lo públic i argumentant el perquè de la seva decisió , en lloc de reproduir l’estereotip de víctima.
La resposta davant d’aquests fets, caldria esperar que hagués estat de suport i solidaritat amb les i els companys feministes, i de recerca col.lectiva d’una estratègia d’eradicar aquestes situacions, a més d’una condemna pública i unànime contra alguns mitjans de comunicació, no només per intentar descontextualitzar i tergiversar el comunicat, sinó per posar en risc la integritat física i psicològica dels milions de dones, lesbianes, transsexuals, transgèneres, intersex i gais de tot l’estat, que patim aquesta violència (anomenada micro i invisibilitzada) quotidianament.
Per contra, les crítiques i insults han estat contra les persones que van denunciar aquesta situació, amb discursos com: “el que passa en Sol és una cosa NORMAL que es pot donar en aquest tipus de situacions”, “els tocaments, intimidacions o desautoritzacions no són una agressió “, o que” quan es parla d’agressió sexual, s’està parlant exclusivament de violació “.
NO és així, el que passa en Sol, com en la majoria de places, carrers i cases de l’estat espanyol i de la resta de poblacions del món, és HABITUAL, però no normal, llevat que ens sembli normal que una persona pel fet de no ser un home, tingui l’obligació d’aguantar les violències que les companyes han visibilitzat. Són agressions sexistes, i moltes d’elles agressions sexuals, perquè que et toquin el cul o les mamelles, que es freguin amb tu, que t’ assetgin verbal o físicament, o hagis de aguantar mirades irrespectuoses o invasives buscant un contacte sexual, ho són. I negar això és donar llibertat a que aquestes actituds (denigrants i intimidatòries per a qui les pateix), es naturalitzin afavorint que quan una dona, sigui violada seguim veient-lo com un fet aïllat que no sabem com enfrontar.
També llegim, estupefactes, que els fets que les companyes feministes denuncien no es poden tipificar legalment com agressions sexuals, i ens preguntem quina legitimitat té aquesta afirmació feta per algunes persones, quan portem més de dues setmanes ocupant les places, quan ens neguem a acceptar els arguments de les juntes electorals en les jornades de reflexió, quan estem demostrant que legalitat i legitimitat no tenen per què anar unides. Davant denúncies com les realitzades per les companyes, no creiem que la resposta hagi de ser recórrer a arguments pseudolegalistas que legitimen un sistema que no ens representa. I no només això, sinó que es basa en estructures masclistes que neguen la veu, la credibilitat i dignitat de les dones, lesbianes, transsexuals, gais, transgèneres i intersex. Les dones són objecte d’agressions específiques pel fet de ser-ho, i assumir-ho, visibilitzar i intentar eradicar-ens ajuda a trencar amb l’estigma victimitzador.
La denúncia que es va fer en Sol (com també fa dies a Plaça Catalunya), no va ser feta perquè passi només allà, sinó perquè som un moviment heterogeni que ocupa les places i volem que almenys en aquests espais es treballi perquè tots i totes puguem sentir-nos segures i respectades, i des d’aquí, traslladar la nostra presa de consciència a la resta del món perquè, entre altres coses, cap dona pateixi agressions.
No són només “les feministes de Sol”, som moltes i molts que donem suport al seu discurs i al seu comunicat. Perquè patim agressions sexistes quotidianament, un atac com el sofert per la comissió de feminismes ens fa ràbia i ens entristeix, ia més, sabem que dificulta enormement el que altres dones reconeguin que se senten agredides, intimidades i menysvalorades. Perquè sembla que cal recórrer a un “agresionómetro” popular que ens digui si tenim dret o no a sentir-nos agredides.
Que la resta no reconegui aquestes violències i que l’acampada no assumeixi aquests principis bàsics per aconseguir una societat més justa i digna, provoca una situació de permanent qüestionament dels nostres arguments, ens obliga a dedicar-hi molta energia a això i ens en resta per a tots els altres temes que estem treballant. (4)
En les comissions feministes estem treballant en profunditat per elaborar discurs, propostes, eines i accions dins de les acampades, i al mateix temps fem un esforç perquè les altres comissions transversalicen la perspectiva de gènere.
Creiem que la resposta passa per assumir que en les places en què convivim es reprodueixen les violències i desigualtats que existeixen fora d’elles, i per treballar i debatre per identificar quins esquemes d’opressió estem reproduint i com podem canviar-los. La solució no passa per atacar a qui denúncia aquestes opressions i pensar que nosaltres i nosaltres no participem d’elles, sinó escoltar per aprendre a detectar les violències invisibilitzades. Aquest és un treball de totes i tots, des de plantejaments feministes i no victimistes, no només de la comissió de feminismes.
Nosaltres hem viscut les situacions que denuncien les companyes i companys de la comissió de feminismes de Sol, i creiem que en aquest moment, totes les dones que ens reconeixem en situacions semblants, hem d’intervenir per dir que no són només elles i que les violències ens afecten a totes i que no volem que tornin a quedar invisibilitzades.
Comissió de Feministes Indignades de Barcelona
http://feministesindignades.blogspot.com
(1) http://madrid.tomalaplaza.net/2011/06/03/feminismos-dejamos-de-dormir-en-sol-pero-seguimos-vinculadas-al-movimiento/
(2) Veure comentaris en:
http://madrid.tomalaplaza.net/2011/06/03/feminismos-dejamos-de-dormir-en-sol-pero-seguimos-vinculadas-al-movimiento/
http://madrid.tomalaplaza.net/2011/06/03/comunicado-feminismo-agresiones-acampada/
(3) “Els mitjans de comunicació tracten com a violència de gènere aquell acte criminal, puntual i extraordinari pel qual un home mata una dona amb la qual mantenia o havia mantingut relació sentimental estable. Passa així, que moltes vegades, el tractament d’aquesta informació es cobreix amb la plantilla de qualsevol succés amb resultat de mort assassinats o homicidis entre membres de bandes, o desconeguts, com a conseqüència de mòbils com el robatori, venjança i molts altres casos ).
No obstant això, la violència de gènere ha d’informar de tota conducta activa o omissiva de violència o agressió, basada en la pertinença de la víctima al sexe femení, és a dir, de conductes com ara:
Maltractaments físics, psicològics i econòmics.
Agressions sexuals forçades per l’agressor i no consentides per la dona.
Abusos sexuals a nenes.
Assetjament sexual laboral.
El trànsit o utilització de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual, prostitució i comerç sexual.
Mutilació genital femenina.
Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Qualssevol altres actuacions o conductes que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat o integritat de la dona. “
(4) http://feministesindignades.blogspot.com/p/manifest.html
