La Fundació Surt ha iniciat una campanya de sensibilització i recollida de signatures per acabar amb la bretxa salarial que patim les dones. La campanya reclama l’aplicació de la legislació vigent i que se sancioni les empreses que permeten la diferència salarial entre homes i dones.
El govern d’Islàndia ha prohibit per llei la diferència salarial entre dones i homes en treballs equivalents. L’objectiu del govern islandès és que el 2022 no existeixi la bretxa salarial que al país és del 20’5%.
Alemanya té un bretxa salarial del 21’6% de mitjana i també ha fet canvis legislatius per superar les desigualtats. La llei de foment de la transparència s’aplicarà a l’organització salarial, i permetrà a les dones alemanyes la comparació de salaris i la demanda de sous equiparada i justa.
A Catalunya la mitja anual de diferència entre els salaris de dones i homes és del 26% i el percentatge arriba fins el 42,6% a les franges salarials més baixes i és més elevada en el treball a temps complet que a temps parcial.
Aquestes són dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat (OTMP) a l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, que analitza les dades del mercat de treball productiu desagregades per sexes.
Imatges de la campanya de la Fundació Surt.
Tot i que la negociació de les taules salarials són una responsabilitat sindical i s’ha fet un treball important, des de la Fundació SURT volen reivindicar l’equitat salarial “des del feminisme i sensibilitzar la societat. Des de SURT treballem amb dones en situació de vulnerabilitat i cada cop en són més, és una conseqüència directa de les desigualtats, la precarització del treball i la diferència salarial” afirma Fina Rubio, presidenta de l’entitat.
Segons un informe del Fòrum Econòmic Mundial (FEM), les desigualtats de gènere trigaran un segle a superar-se i, específicament, pel que fa a les desigualtats en l’àmbit laboral i salarial la igualtat no arribarà fins l’any 2.234, seguint les seves projeccions. El FEM alerta de la lentitud dels avenços i de la marxa enrere de les polítiques de dones arreu, fet que produiria un endarreriment de les estimacions que fa l’estudi.
A La Unió Europea, la diferència salarial entre homes i dones els del 16’3% de mitjana. Un estudi de la Comissió Europea apunta alguns dels factors que provoquen la bretxa salarial:
• Llocs de gestió i control, en tots els sectors, bàsicament ocupats per homes.
• La doble jornada. Les dones dediquen una mitjana de 22 hores setmanals per a les tasques familiars i de cura mentre els homes només dediquen 9 hores.
• Interrupcions més freqüents en la carrera professional i laboral de les dones.
• Professions feminitzades amb ingressos menors.
• Discriminació salarial que és il·legal però que segueix ampliant la bretxa salarial.
Fina Rubio destaca que “la legislació actual garanteix la igualtat salarial, però no s’està aplicant i això ha agreujat la situació en els darrers anys, tal com demostren les dades”. Al Regne d’Espanya la bretxa salarial entre gèneres és del 35’7%.
Fina Rubio.
És important destacar que la desigualtat es construeix en tots els àmbits de la societat i el gran pes que les dones portem al damunt amb la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura. La bretxa de la coresponsabilitat és gran i, depèn de l’edat, es fa cada cop més gran, segons l’OTMP de la Generalitat.
Així una parella heterosexual sense fills o filles de menys de 45 anys dedica, en el cas dels homes, una mitjana de 5 hores setmanals a les tasques familiars i de cura, mentre que les dones en dediquen 12. Entre els 45 i els 59 anys les hores que els homes hi dediquen es mantenen mentre que les de les dones augmenten a 15 i a partir dels 80 anys els homes dediquen una mitjana de 6 hores mentre les dones en dediquen 17.
En el cas d’una parella heterosexual amb fills i filles, aquesta bretxa de la coresponsabilitat augmenta i varia segons l’edat de les persones descendents: amb fills i filles menors de 7 anys els homes hi dediquen de mitjana 20 hores mentre que les dones hi dediquen 39. Quan les criatures tenen entre 7 i 12 anys, el temps que hi dediquen els pares és de 16 i les mares 36 hores.
Quan les criatures són majors de 12 anys, el temps disminueix, però no es redueix la bretxa: els homes hi dediquen 10 hores i les dones 22. Aquesta diferència en la dedicació a tasques de la “doble jornada” és un factor que determina la dedicació al mercat de treball i, per tant, determinant en la situació laboral de les dones.
La Fundació SURT ha volgut fer visibles aquestes bretxes i donar un impuls al canvi. Es pot donar suport a la iniciativa a la plataforma Change.org, en què, a més de recollir suports, la fundació planteja propostes necessàries per tancar la bretxa salarial:
• Els governs impulsin mesures actives contra la discriminació per gènere a les empreses
• S’oficialitzi un registre de plans d’igualtat a les empreses
• S’elaborin indicadors de desigualtat per la detecció de la classificació professional que provoca gran part de la bretxa salarial
• S’habilitin nous llocs d’inspecció de treball especialitzats
• Es modifiqui la llei per aplicar sancions a les empreses que permeten la bretxa salarial
• Es creïn els certificats d’igualtat salarial a les empreses
• S’apliqui obligatòriament la diagnosi de seguiment i avaluació de plans d’igualtat
• S’obligui a fer auditories d’igualtat salarial a les empreses
Les dades de l’informe del FEM (que recull dades de 144 països) mostren que Islàndia és un país de referència en les polítiques d’igualtat efectiva i el que té una bretxa de gènere menor (88%) i que la paritat garanteix un desenvolupament saludable i correcte.
