Supriya Sahu. @wikipedia
Supriya Sahu és directora general de la televisió pública Índia DoordarshanTV i vicepresidenta de l’ABU (Àsia- Pacífic Broadcasting Union) i treballa, segons ha declarat a La Independent, per l’empoderament de les dones i nenes índies a través dels mitjans de comunicació.
Supriya Sahu és una dona molt inquieta i menuda que vesteix el tradicional sari vermell, de seda. Acumula molt de poder que ella transforma en oportunitat per a les dones.
Supriya Sahu, a Chengdu, Xina @TC
Vostè és la dona que ocupa una posició més alta a l’ABU. Ho viu com una oportunitat ?
Ser vicepresidenta de l’ABU, l’Associació de les ràdios i les tv públiques a l’Índia, és una gran ocasió. Jo destaco perquè hi ha molt poques dones que ocupen posicions importants en llocs de presa de decisions en el món. Més que una oportunitat diria que és un privilegi.
Per què hi ha tan poques dones en altes posicions de l’ABU?
Jo observo que en aquesta conferència anual cada vegada hi ha més dones però és cert que la majoria encara són homes. No totes les delegacions tenen la mateixa composició i equilibri, però les dones som gairebé el 50 % de la població. La meva demanda a totes les delegacions per a la pròxima Assemblea General es que arribin a la meitat de dones. Per això les han de situar en llocs de responsabilitat dins les empreses públiques audiovisuals.
En l’educació, la religió i la cultura les dones hem d’aportar una mirada personal que ens farà avançar. A l´Índia les dones s’estan fent un lloc en l’espai públic però encara continua essent excepcional.
Supriya Sahu reben un premi d’emprenedoria @TC
En quins espais les dones han d’aconseguir primer la igualtat?
Per a mi la més important és la igualtat d’oportunitats. Les dones a l’Índia poden votar però la majoria no ho fan per qüestions socials o culturals. Si pots votar i ser elegida tens veu i pots millorar la vida de la gent. L’Índia és una societat patriarcal i hem de treballar perquè això canviï. I hem començat per l’educació. Nosaltres des de l’ABU treballem perquè els mitjans públics donin una imatge no estereotipada i d’igualtat entre homes i dones.
Intentem que quan les nenes estiguin a casa, amb la família, mirin al seu voltant i vegin a pares i germans compartint les tasques de la llar. També treballem en la igualtat en temes de formació universitària. A molts països de l’àrea Àsia-Pacífic les nenes no tenen oportunitat d’estudiar. Per això ha d’arribar la igualat d’oportunitats i la resta de drets i deures aniran venint a poc a poc. Els governs han d’estar compromesos i els mitjans públics som un pilar fonamental per a l’educació de la societat.
Quins són els principals estereotips que es transmeten de les dones a l’Índia?
Nosaltres els programadors del servei públic emetem produccions que tinguin impacte, que siguin convincents per a les audiències i que mostrin a una dona empoderada que tingui veu i pugui decidir per a ella mateixa. És una feinada. Però és una manera de forçar els canvis socials i culturals que ja estan prohibits per llei com la dot o les ecografies per determinar el sexe del fetus, però encara ara la gent està molt arrelada a les tradicions.
A l’Índia tenim molts reptes per afrontar. Hem aconseguit posar el tema de la violència domèstica sobre la taula donant veu a les dones. Encara no a tots els països de l’Àsia-Pacífic la discriminació i la violència domèstica es reconeixen com a tals. Des de Doordarshan hem difós centenars de programes, talk showns i debats per explicar històries de dones exitoses. Els mitjans privats no ajuden. Només transmeten estereotips i tracten la violència contra les dones de forma molt sensacionalista.
