OPINIÓ
VOX, la formació ultradretana s’ha erigit en clau per tal de conformar un govern del PP i Ciutadans, amb unes demandes que no tenen res a veure amb els drets democràtics que regeixen a partir de la Constitució de 1978.
Sembla mentida però, després de les eleccions andaluses, amb la seva aparició a un parlament democràtic i, d’acord amb la correlació de forces polítiques per poder formar govern, aquesta és la situació.
Per jugar hi ha regles a complir
Si s’accepten les regles del joc les ha de respectar, com quan hem fet una partida de parxís amb la família aquests dies: se surt de casa amb el cinc posat o s’ha de sortir per dau, se’n compten set o dotze quan surt el sis i ja no tens cap fitxa a casa, vint en ocupar una casella ocupada per altra i que envies a casa (no m’agrada parlar de matar, en castellà en diuen “comer”), o deu si una fitxa arriba a destinació. Les normes estan fixades i si algú se les salta és un trampós.
“Jugar” a democràcia
Així hauria de ser per aquelles formacions polítiques que decideixen entrar a les institucions i el seu govern fent servir les regles democràtiques que ens hem dotat, i cal desemmascarar què i qui s’amaga darrera determinats jugadors que no sols fan trampa sinó que estafen la societat que els ha permès “jugar” a la democràcia i presentar-se a les eleccions.
Un PP a la deriva
Ja fa temps que, la deriva antidemocràtica d’un PP que havia estat una dreta constitucional i, després d’una deriva de corrupció estructural, ha permès que ressorgeixin desenfrenats els vells fantasmes del franquisme -que romanien callats- i s’ancorés la ultradreta que sempre ha blasmat de la democràcia i de la transició de 1978. En aquest sentit no és d’estranyar la designació del Coronel Diego Pérez de los Cobos, com a coordinador policial dels fets de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, un personatge conegut vinculat als fets colpistes del 23-F de 1981 pel seu suport al Coronel Tejero en la seva temptativa de Cop d’Estat.
L’economia liberal per sobre els valors
Potser ens podríem preguntar si realment va ser una temptativa, perquè la veritat, les legítimes aspiracions de progrés que albiràvem la generació antifranquista que va fer possible la modèlica transició a la democràcia, ha anat perdent llençols pel camí per la imposició de les modes del liberalisme econòmic, que ha anat desmantellant serveis públics i llocs de treball de grans empreses, per atomitzar el mercat de treball fins la precarietat d’avui dia i deteriorar –a consciència- la qualitat de les prestacions socials serveis públics assolits amb molt d’esforç i lluites dels obrers i de les persones demòcrates de convicció.
S’han tret la mascareta
A la fi, els ultradretans de VOX s’han tret la careta i han mostrat el seu veritable rostre. Es tracta d’un veritable cop d’estat antidemocràtic. No han entrat els tancs al Congrés dels Diputats però sí els seus objectius, que s’han colat a través de les urnes. El seu és un discurs xenòfob (rebuig a l’estranger), racista (rebuig a les altres ètnies que la pròpia), el seu –no obstant- és més aviat d’aporofòbia (rebuig als pobres). Però promou sobretot la homofòbia (el rebuig a les dones en un rol diferent que no sigui el de reproducció de l’espècie humana al servei de l’home i als homes que no són heterosexuals “com cal”).
Una croada contra el feminisme
Els drets de les dones tornarien a les catacumbes, derogarien les mesures que protegeixen les lleis d’eradicació de la violència de gènere i es protegiria la violència domèstica, als homes també (pobres discriminats…). Com si les dones que any rere any, i dia a dia, perden la seva vida a mans de cràpules pel simple fet de ser dones.
La supremacia dels elegits
Les feministes i les persones migrades són els seus enemics, diuen, i han mostrat la seva destral de guerra. Però totes les dones i els homes de bé que defensem no ja els valors democràtics sinó els mateixos drets humans ens hem alçat i ens trobaran dempeus per impedir aquesta barbàrie.
En defensa de la vida mateixa
Ni un pas enrere en relació als drets de les dones, a la solidaritat necessària per aquelles persones que fugen de la fam o l’horror, una manca de futur i la destrucció dels seus països d’origen per mor d’unes guerres promogudes pel poder econòmic d’occident. No a les guerres i no a l’espoli de recursos naturals del planeta per la usura capitalista. Sí a la vida: els infants, els joves, els homes i dones, les persones grans i els animals, tothom ha de poder viure en aquest planeta, per això cal poder viure en pau i amb un desenvolupament sostenible.
