Des que el PP va guanyar les passades eleccions generals, no hem deixat de sorprendre’ns. O almenys això és el que percebo.
Rajoy es va cobrir de glòria nomenant a algunes persones polèmiques per posar al capdavant de diversos dels seus ministeris. Llegiu el polèmic Ignacio Wert que gairebé cada dia ens regala “perles” sobre temes ben variats. Ja pot manifestar-se sobre l’esport i el “problema que tenim a Espanya amb el dopatge”, sobre les protestes que aquesta passada setmana van tenir lloc a València amb la joventut de l’IES Lluís Vives qualificant de “violentes i il·legals”, o sobre com “La educació pública ha deixat de contribuir a la societat “.
I aquestes manifestacions les fa el ministre de Cultura, Educació i Esport. Sense paraules.
A més i per arrodonir el seu perfil es va quedar tan a gust quan va declarar que “la incorporació de les dones al món laboral incideix negativament en les famílies”. Una altra joia masclista i misògina del ministre. I sense que ningú li esmeni la plana.
No vaig a insistir en l’enfilall de mentides amb les quals el PP va arribar al poder ja que ja són conegudes, però si vaig a incidir en com, pel que sembla, qüestionen la intel·ligència de la ciutadania en general i en tots els sentits.
Ens imposen una reforma laboral que soscava l’essència de les relacions laborals que és la negociació col·lectiva. A més d’instaurar l’acomiadament lliure, generalitza el contracte a temps parcial que, com sabem és l’utilitzat majoritàriament per contractar dones, entre d’altres joies. Amb l’excusa d’afavorir la creació d’ocupació ha imposat una reforma laboral que, a més té tints inconstitucionals i que ja ha tret a la gent al carrer en massa quan no porten governant més que dos mesos.
Neguen sempre la major tirant les culpes de tots els mals a la resta de la humanitat. I hem de recordar que en el seu discurs d’investidura Rajoy va prometre no mirar enrere. Ja ho veiem cada dia …
Però seguim …
En aquest recorregut vull fer una parada a la meva terra, la castigada Comunitat Valenciana. Castigada pels malbarataments que al seu dia han realitzat els governants del PP. Ara el President Alberto Fabra (que com hem de recordar va ser nomenat a dit després de la dimissió de Camps) ens diu que “no hi ha hagut retallades en l’educació valenciana més que retallant els sous del personal docent”. Cal fastiguejar-se amb la mentida que ens vol colar aquest home … I em pregunto ¿El deute que es tenia amb els centres docents de primària i secundària tant públics com concertats, per a manteniment dels centres i que els ha deixat sense paper per a fotocòpies, sense calefacció, i fins i tot sense paper higiènic a molts centres, és conseqüència d’una conspiració generalitzada de la comunitat educativa?.
Crec que aquests governants del PP s’han tornat a instal·lar en la seva posició de la teoria conspiranoica tot i tenir majories absolutes en els seus governs i tot allò que els fa olor de progressisme, a protesta, a distància del seu pensament únic han de tractar de reprimir-ho com ho van fer amb els joves que van sortir al carrer a protestar per la manca de recursos en el seu centre, l’IES Lluís Vives de València.
Però a més imposen mesures draconianes tant des del govern de Rajoy com des dels governs autonòmics encebant sempre a la classe treballadora.
No proposen retallar partides per eliminar beneficis de les grans fortunes personals o empresarials. No proposen eliminar partides de finançament a l’església catòlica com ho han fet amb els sindicats o els partits polítics. No, aquests temes són intocables. I només amb la reducció dels diners que se li dóna a l’església, segurament es podia mantenir la qualitat en la sanitat pública que teníem fa uns anys. Però no, a l’església catòlica ni tocar-la, ja que els de faldilles llargues i negres des dels seus confessionaris, des dels seus púlpits i des dels col·legis concertats que es mantenen amb fons públics, els fan la feina d’adoctrinament dels actuals i futurs votants en detriment de la llibertat d’expressió i sobretot de pensament.
La mesquinesa amb què s’estan comportant ara mateix els que ens governen no té parangó.
Parlen de governs responsables. ¿Responsables de què?
Bé si, responsables d’empobrir a la ciutadania per enriquir als seus votants.
Responsables d’augmentar la distància entre els que més tenen i que són els que han creat aquesta crisi i els que l’estem pagant que som qui seguim fent-nos més pobres cada dia.
Responsables del deteriorament dels serveis públics que, precisament per ser públics, són agents de redistribució de la riquesa entre la ciutadania.
Responsables d’augmentar les desigualtats entre dones i homes en tots els sentits, ja que no fan polítiques igualitàries, només són capaços de vendre fum per cobrir els expedients com ho fa Fabra en les seves declaracions al fil dels plans d’igualtat a les empreses, quan a la vegada redueixen els recursos perquè aquests plans s’elaborin en condicions.
Responsables també de reduir els recursos específics per atendre dones víctimes de terrorisme masclista, o d’evitar tant sí i amb adoctrinament previ, que les dones puguem decidir sobre el nostre propi cos i sobre la nostra maternitat o no.
Responsables de provocar un enuig generalitzat entre els qui no els votem, al menysprear les bases elementals de la democràcia on la diferència d’opinions ha de ser un element que sumi per créixer com a societat i no un element al qual es menysprea sistemàticament per no voler combregar amb seus postulats.
Responsables de veure com amb la seva falta d’ètica, la nostra joventut perd les seves esperances per estudiar, investigar o buscar un futur dignes i en condicions en no crear condicions per estimular una educació en valors plurals, igualitaris i unes condicions de treball que permetin que aquesta joventut pugui projectar la seva vida en condicions òptimes.
I segueixen parlant de governs responsables per sortir de la crisi. Governs mentiders que es venen per una imatge amb els principals mandataris estrangers. Governs que no governen per a persones i, no obstant això si ho fan per al capital i els interessos econòmics dels rics.
Governs que permeten que hi hagi criatures que ja van a escola sense esmorzar per falta de recursos en les seves famílies. Governs que permeten que, de nou hagi centenars de milers de persones sense sostre.
Qui permeten això són governs responsables? Jo més aviat diria que són governs mesquins i interessats
Després, com el ministre Wert, ens acusen als que pensem i actuem de forma diferent de ser “violents”, però no valoren el grau d’enuig a què ens han portat amb les seves mentides, malbarataments, interessos ocults i sobretot amb una subtil però eficaç estratègia de la imposició de la por com a element de submissió de la ciutadania.
La ciutadania estem farta de les seves mentides, enriquiments il·lícits, corrupteles, falsejaments de la veritat, autoritarismes, etc i, algunes persones ni els votem llavors, ni crec que els votem mai ja que representen la pitjor cara de la democràcia. Representen, senzillament, la irresponsabilitat de l’autoritarisme.
