Entrevistem la consellera de presidència del Govern de la Generalitat, Laura Vilagrà. Del seu departament depenen les polítiques esportives.
Laura Vilagrà va nàixer a Santpedor l’any 1976. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i màster en Direcció Pública. Va ser alcaldessa de Santpedor entre el 2003 i el 2015. També va ser diputada al Parlament de Catalunya entre el 2006 i el 2011.
Quina és l’aposta d’aquest govern per l’esport femení?
Si parlem d’esport parlem de la legislatura de l’esport femení, volem que ho sigui fins que ja no haguem de posar l’adjectiu al darrera, fins que tot sigui tan equiparat: la visualització, el prestigi, la presència… tot de tal manera que ja no haguem de posar etiquetes. En tot cas estem molt lluny encara tant a nivell de presència als mitjans, portades, esponsorització, importància social… tot i que s’estan fent salts importantíssims. Actualment hi ha molts més seguidors i seguidores, l’exemple del Barça femení que omple sempre, que és una festa, que hi ha entusiasme absolut cada partit. S’està fent una feina importantíssima però l’hem d’acompanyar des del Govern i ho farem per responsabilitat i perquè tenim ganes de fer-ho, dotar l’esport femení de més recursos, espònsors i reconeixement.
Quines són les accions al respecte?
Ara mateix hi ha un esclat a l’esport femení d’elit, a partir dels jocs olímpics d’hivern ha estat l’esport femení que ha tingut medalles com en halfpipe, Queralt Castellet. Amb molts menys recursos estan fent molt bons resultats competint a l’elit. Des del Centre d’Alt Rendiment esportiu -CAR-, des dINEFC, on hem fet una aposta clara a La Seu d’Urgell, en l’especialització de muntanya, on la directora és una dona i s’ha apostat per augmentar les matriculacions de dones i ho hem aconseguit, actualment hi ha més dones que homes en aquests estudis. Per tant, l’aposta és molt clara i aconseguim resultats perquè si et focalitzes, poses recursos i ho cuides arriben bons resultats i estem molt satisfetes de com està anant. L’aposta de posar Anna Caula com a secretària de l’esport, una dona molt vinculada almón de l’esport com a jugadora, com a entrenadora, com a directiva, una persona que ha viscut tots els àmbits i pot parlar en primera persona. Ens sembla una figura molt potent per impulsar polítiques decidides de suport a l’esport femení.
Actualment hi ha campiones importants però en disciplines de pràctica més minoritària i tenen una doble dificultat de visibilització
En part si, esquí de fons, rem, ciclisme…però també hi ha un waterpolo femení que està rebentant el peveter. Si que hi ha disciplines més minoritàries però també altres que no ho són on les dones estan tenint un gran paper. En qualsevol cas, estem donant suport a les federacions i clubs que apostin per les categories femenines, hi ha exemples com el bàsquet o l’handbol que estem fent coses molt interessants per impulsar també tècniques i directives. El canvi no es veu d’un dia per l’altre, és un treball molt de fons, un canvi molt estructural i molt radical però ho té tothom molt més clar, clubs i federacions, la necessitat d’impuls de l’esport femení. El futbol, és evident, ha donat una empenta molt forta, clubs com el Barça ha apostat però hi havia l’Espanyol que hi va apostar durant molts anys i d’on van sortir moltes jugadores. Els clubs i federacions que van començar més d’hora estan veient resultats espectaculars i jo diria que ara el salt serà exponencial i, en aquest sentit, felicitar qui va fer aquesta aposta clara.
Amb aquestes federacions seria el moment ara d’impulsar seleccions o equips nacionals femenines?
Apostes com la reVolta en ciclisme, que està començant a prendre més presència hi donem tot el suport. Realment hi ha una aposta clara i el ciclisme ho ha estat treballant molt bé, val a dir que són esportistes que hi dediquen moltes hores, és un esport molt sacrificat però han tingut resultats amb un equip molt competitiu -massic-tactic- i que és absolutament referent a nivell nacional.
En esports que es tendeix a la professionalització les dones tenen moltes dificultats per conciliar esport i estudis
Ho sabem, hi ha menys esponsorització, menys visualització, tot va relacionat. Estem avançant també en aquest àmbit, cal impulsar mesures que ho facin possible. I no podem perdre de vista la conciliació amb la vida, la familiar i la maternitat que no hem superat les dificultats. Tenim exemples punyents com Ona Carbonell que va competir als jocs olímpics sense poder portar el seu fill que estava alletant. Les dones tenim uns cicles, podem ser mares si ho volem, moltes dones que allarguen la seva vida esportiva es troben que la maternitat acaba dificultant-ho i aquí hem de fer un canvi molt bèstia. Les normatives de l’esport d’alt nivell estan fetes clarament des d’un punt de vista masculí i no tenen la perspectiva de gènere necessària. Amb tot el que fem ja ara es té en compte i nosaltres des de Govern hem fet coses vinculades a salut amb perspectiva de gènere , evidentment l’esport ha de trencar també aquesta barrera.
La visibilitat als mitjans de comunicació com es potenciarà?
Clarament cal actuar: més portades als mitjans, més minuts a la televisió. Hem fet una aposta de canvi al govern de la corporació de ràdio i televisió i aquest és un tema important. Òbviament des de la conselleria de presidència, d’on depèn esports vetllarem perquè els recursos vagin també destinats a més presència femenina. Serà així si hi ha més afició i cada dia es demostra que n’hi ha i, a més, està creixent.
