IMG.8521.000

Compartir

“El feminisme d’esquerres no és el que està de moda”, diu Margarida Colomer

Margarida Colomer, historiadora i mestra

La historiadora Margarida Colomer i Rovira és la guanyadora de la primera edició del Premi Consol Nogueras i Seda en reconeixement a la igualtat i als valors republicans. 

Les primeres paraules de la guardonada a La Independent han estat “Crec que per Mataró i per Catalunya és important tenir un premi feminista d’aquestes característiques en la persona d’una gran dona com ho va ser la Consol Nogueras i Seda”Enguany celebrem el 140è aniversari del naixement Consol Nogueras i Seda que va esdevenir la primera regidora escollida democràticament a l’Ajuntament de Mataró del gener de 1934 al gener de 1939 i que fou una precursora en acció social.

Aquest Premi ha estat creat per ERC de Mataró per mostrar que “des del món local també s’aconsegueixen fer de les lluites quotidianes grans victòries”, ha dit Anna Salicrú. La presidenta del partit ha destacat que aquest Premi vol reconèixer a persones o entitats que han desenvolupat una lluita activa per la igualtat plena. El Premi ha estat reconegut amb una obra de l’artista Alex Valls. Hi ha dues biografies publicades de la Consol Nogueras i Seda de les quals la única autora és la historiadora, Margarida Colomer.

images ERC

    A. Salicrú, M. Colomer, J.Vall editor Fundació Josep Irla 

Com a historiadora perquè et vas fixar en la Consol Nogueras i Seda?

La vaig descobrir quan estava treballant en la biografia de Josep Abril i Argemí, que va ser un dels primers republicans de Mataró i el primer alcalde de la ciutat afusellat pel franquisme. Em vaig adonar que hi havia una dona a les llistes de les primeres eleccions amb vot universal que s’hi podien presentar dones i elegir dones i m’hi vaig endinsar per conèixer-la.

Era d’Argentona. Allà ningú sabia qui era i a Mataró tampoc. Em va estranyar que malgrat la literatura que hi ha sobre aquest període ningú n’havia dit res. En el Premi Iluro de Marta Manté hi figurava C. Nogueras que no es podia saber qui era i si era home o dona.

La vaig trobar als diaris i amb el nom de pila vaig veure que era una dona. En aquelles eleccions del 1934 s’hi presentaven quatre dones a tot Catalunya; Natividad Yarza Planas, es va presentar com a alcaldessa de Bellprat, Fidela Renom i Soler, regidora a Sabadell, Justa Goicoechea Mayayo, també regidora a l’Hospitalet i el mateix va fer la Consol Nogueras i Seda, a Mataró.

Quines característiques té el seu feminisme?

Primer deixa’m dir que penso que hi ha molts feminismes. Per resumir parlaré de dos d’ells. El de les dones de la Lliga, feminisme de dretes perquè és paternalista però ben acollit en certs sectors de la societat catalana de l’època i un altre que pretén que la dona surti de casa, tingui una professió i l’exerceixi. La Consol era d’aquest darrer grup.

Quan va tenir els tres fills una mica espigadets va decidir que volia muntar un negoci com el que els seus pares tenien a Argentona.I es va començar a guanyar la vida ella sola encara que hi havia gent que l’ajudava fins i tot de la seva pròpia família.

IMG.8521

                          Margarida Colomer i Anna Salicrú

I quan es va adonar que era important compartir el que pensava?

Jo diría que va estar semprre molt atenta al que les clientes li explicaven sobre la situación social. I no li van pasar desapercebuts els problemas que hi havia aleshores. Per això va pensar que era cabdal sociabilitzar la situación de les dones que teníen les mateixes necessitats.

Es van organitzar a partir del Centre Republicà Federal de Mataró i aquest va ser un pas molt significatiu. El més important és que ella volia que el feminisme fos un moviment transformador de la societat i que la feina individual esdevingués col·lectiva. Per ella aquell feminisme local era obrir la porta a una desitjada transformació social global. I jo c al qual em referia. rec que aquest seria el feminisme d’esquerres. Té una vessant totalment activista, de consciència per avançar socialment.

Anava agrupant dones que aneven a la botiga i es van reunir al Centre Republicà Federal de Mataró que estaba a la Plaça Pi i Margall, ara coneguda com Plaça de Cuba. Venien moltes persones de Barcelona, sobre tot homes. Allà ella es va anar poant d’una cultura política i hi va veure la possibilitat de fer coses. En els llibres que he fet cito les que van formar part de la Junta feminista i a ella la van votar com a cap de llista. Hi havia moltes dones de la fàbrica, remalladores, repuntadores etc.. I quan va venir el President Macià a Mataró ella va representar a totes les feministes de la ciutat.

Macia Consol Nogueras

                                                 El President Macià en una visita a Mataró amb Consol Nogueras i Seda,

                                                 que mirant la foto és a la dreta de Francesc Macià,

 Per respecte a la Memòria histórica local hem de conèixer a totes aquestes dones que tant van fer pel país. No et sembla?

A la biografia no només parlo de la Consol parlo també de les altres dones. I en la segona biografia que s’ha fet d’ella que és la que van donar suport l’ajuntament de Mataró i el d’Argentona i l’arxiu comarcal del maresme i el Consell Comarcal del maresme – les quatre institucions-parlo de moltes de les dones que no són d’ERC.

N’hi havia moltes que també estan dins el moviment feminista, el PSUC, les llibertàries, del POUM allà hi surten totes. Tingues en compte que una cosa és la Memòria Històrica i l’altre el feminisme que evoluciona. Tal com t’he dit ara el feminisme supera al gènere en l’aspecte social, en la meva opinió.

Creus que es pot ser d’esquerres i no defensar aquesta sociabilització de la feina i la ideología?

No. Penso que és intrínseca, una cosa amb l’altra. La lluita feminista és la lluita per la llibertat i per la igualtat. No és mai només per la igualtat perquè són dues idees que van unides. Per això en aquests moments la lluita feminista supera al gènere. La llibertat tal com l’enten la Consol Nogueras fins al moment en que es compromet a ser regidora d’assistència social i intentar que totes les comunitats siguin religioses o laiques de Mataró hi hagi una igualtat entre home i dona i una igualtat social.

Crec que el feminisme d’esquerres no és el feminisme que està de moda. A la tele i als mitjans de comunicació es diu feminisme però no és refereixen al feminisme d’esquerres transformador com a moviment.

Ser d’esquerres i feminista no només vol dir treballar per la igualtat entre home y dona sinó per la igualtat social del món. Per això, el dia del lliurament de Premi vaig acabar amb una cita de la Montserrat Roig en la qual ella… diu que no hi ha dones feministes sense treballar per la igualtat de l’home i que això suposa que l’home no serà mai lliure si no treballa per la igualtat perquè també és la seva pròpia llibertat, aquesta igualtat.

IMG.8518

                                                                          Colomer i Salicrú

Agraïments de la premiada, Margarida Colomer 

La historiadora maresmenca va agrair a ERC la idea de fer un memorial Feminista a Mataró. I especialment per triar a la Consol Nogueras i Sega, primera regidora de l’Ajuntament oblidada durant molt de temps.

“La Consol formà part de les pioneres del feminisme durant la Segona República, va formar part del paradigma d’una generació que va lluitar pels drets de la dona, per la igualtat de gènere i també per la igualtat social. Dona treballadora, socialment compromesa amb el republicanisme nacionalista i d’esquerres”, digué en el seu discurs d’agraïment Colomer”. I afegí que “Durant el seu mandat en la regidoria de Serveis Socials va demostrar en escreix la seva tasca: va reformar el casal dels vells i de les velles, va acollir als refugiats i va crear una Maternitat, entre altres coses…Va defensar els drets de la dona al costat de Dolors Bargalló, presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, i de Margarida Abril de JSUC, en el Primer Congrés Nacional de la Dona, entre el 6 i 8 de novembre de 1937 al Palau de Música de Barcelona”. 

Margarida Colomer també es va referir que encara cal lluitar contra la violència en vers les dones tot dient que “avui el moviment feminista, malauradament, encara hem de lluitar amb rèmores de les que va haver de lluitar la Consol, amb la igualtat entre homes i dones. La violència envers les dones no ha acabat, és com una gota malaia que va caient i ens porta a una lluita contínua.

Public Gral

                                                                   La Sala estava plena de gom a gom

El sostre de vidre, la desigualtat salarial i les possibilitats de tenir un càrrec en l’empresa i en entitats per la seva vàlua o per capacitat professional… en són només una mostra”.  I que no hi ha igualtat sense llibertat ” Avui el feminisme va més enllà de la problemàtica de gènere, en són un exemple el col·lectiu de les persones LGTBI.

És importat lluitar per la llibertat dels sentiments de cada persona, pel respecte i suport de cadascú per triar com li agradaria ser i poder gaudir de sentir-se atreta sexualment amb llibertat, sense discriminació de sexe, sense perjudicis i fora dels tabús. No hi ha igualtat sense llibertat”.

Martorell Majo

                                                                  Tecla Martorell i Maria Majó

Abans del lliurament del Premi Consol Nogueras i Seda, la tarragonina Tecla Martorell va presentar el llibre “Memòria de les Oblidades” amb una conversa amb l’activista i mestra mataronina, Maria Majó.

L’autora va destacar que el llibre era un homenatge a totes les dones que van patir la repressió franquista i que actes com el que es va produir a l’Ateneu Centra Cultural de Mataró era retre l’homenatge que es mereixien. Maria Majó va dir en la presentació que llibres com aquell servien per destacar l’orgull de petites vides que la societat tendeix a ignorar i va afegir que “quan persones com Tecla Martorell o Margarida Colomer les expliquen prenen tot el sentit”. 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Teresa Carreras

Teresa Carreras

Periodista, activista i feminista. Secretaria de la XIDPIC.CAT-XIPVG. Coordinadora de GAMAG Europa, expresidenta APEC. Corresponsal setmanari El SIGLO, Ha treballat a RTVE.

També et pot interessar