Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Seguim entre la Mare de Déu, Maria Magdalena i Eva*

 

OPINIO

El que desferma la ira dels fills perfectes del patriarcat és que les dones de la CUP estan sent la cara visible d’un projecte polític crític, potent i que camina sense deutes ni favors a l’esquena.

 

(Pel seu interès, La Independent tradueix al català aquest article i publica l’original en castellà del Diario.es)

Grossa, vella, puta, lletja. Que abans de mantenir relacions sexuals passa per assemblea. Pèls de guarra. Idiota. Mala puta, traïdora, despentinada. Sense atractiu. Filla de puta amargada.

Aquests dies s’han succeït els insults masclistes a les dones de la CUP que estan en primera línia de la política institucional. De tot. Constantment. Valoracions sobre el físic, la sexualitat, la libido, l’aspecte, la roba, l’edat, la professió.

Ni sobre la praxi política. Ni sobre la qualitat discursiva.

Però no només en negatiu.

Calladeta estàs més maca. Està boníssima. Musa.

Ni només és un tema contra les dones de la CUP.

Panxeta. Pivón. Histèrica.

Hi ha per a totes.

I per què són tan alarmants tots aquests insults més enllà de les discrepàncies polítiques?

En primer lloc perquè els insults són una forma d’agressió. I les agressions contra les dones i / o totes les persones que no s’identifiquen com a homes; les agressions que fan referència a aptituds suposadament de gènere -belleza, satisfacció sexual, objecte sexual, etc-; les agressions que es donen en el marc de les relacions de poder basades en l’estructura cognitiva i objectiva patriarcal: són agressions masclistes. Agressions que, fins i tot sent verbals, justifiquen i legitimen que a les dones se les pugui insultar, vexar, menysprear. Agressions que aguanten el que les expertes criden l’espiral de la violència. Agressions que en altres casos s’han convertit, seguint la crida espiral, en assassinats. Agressions que conviuen amb un 2016 que ja s’ha cobrat 6 vides de dones. Greu. Legitimador. Impune. Cal assumir que la violència no és cosa de tarats, la violència és portar a l’extrem les pràctiques i rols patriarcals. Qui practica la violència no està boig, és l’alumne eficient i una mica massa obsessionat del patriarcat.

En segon lloc perquè la situació política és complexa, moguda, expectant. I aquestes dones són les protagonistes. No les úniques. Però sí les actrius principals. I no se les reconeix com a tals. Només en condició de guarres, putes o altres qualificacions de gènere masculí desvaloritzat. Però no com enemigues, polítiques, estrategs, valents, lluitadores. Quan són capaços de plantar cara, sempre és perquè tenen homes, equips i treballs col·lectius. Al fons de tot sempre hi ha aquell cervell brillant i estrateg que, tot i ser tan humil que no vol ensenyar ni l’ombra, és el veritable ideòleg. Així es descriu a Acostades. Ella és l’ombra de Rivera. I així ho parodiava Polònia.

D’altra banda, quan les coses no van bé, es recuperen tots els desqualificatius rancis i carrinclones per a les dones de segles enrere. Aquests que parlen de bruixes dolentes; de dones que encanten amb pomes i pocions; de sirenes que fan estavellar vaixells; de senyores de mala vida que porten a la perdició a qualsevol Adam sense personalitat.
Com ja anunciava el text sagrat de la Bíblia: o putes, o mares, o dolentes. Però mai putes dignes, mares dolentes, o dolentes rebels. Seguim entre la Mare de Déu, Maria Magdalena i Eva.

I allò més greu, però alhora més potent, allò que desencadena la ira dels fills perfectes del patriarcat és que les dones de la CUP estan sent la cara visible d’un projecte polític crític, potent i que camina sense deutes ni favors a l’esquena. I no ho han fet soles, tenen molts companys voltant, però a ells se’ls ha qüestionat per la decisió política, i no per la talla de pantalons o per la forma del serrell.

A nosaltres se’ns desqualifica, se’ns ridiculitza, se’ns insulta. Perquè qüestionem a la política de partit clàssic. Perquè qüestionem la vella guàrdia acostumada a manar des d’un despatx. Perquè qüestionem a la dreta vestida de progre que ha aconseguit l’hegemonia al voltant d’una independència buida de contingut.

Però nosaltres responem juntes. Les mares, les verges, les putes, les Evas. Perquè som filles de les bruixes que no vau poder cremar. Perquè som, alegres i rebels, les de les aliances feministes. Perquè entre la classe, l’origen i la pàtria, tenim clar que, més enllà de les estratègies polítiques per arribar allà on volem, haurem de plantar cara al patriarcat. I ho farem juntes.

*Article publicat en castellà a eldiario.es

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

L’apoderament de les dones i grups de Suport, una eina de lluita contra la violència de gènere

  Grup de dones a la Jornada de CEPAIM   Totes sabem que és molt...

Esther Vivas

Ni rosa ni blau

OPINIÓ I si vestíssim a les nenes de blau i als nens de rosa, què...

Passió i Ètica: les Empresàries espanyoles davant el Desafiament de la internalització.

L’economia de la regió Àsia-Pacific està creixent en els últims anys a un ritme vertiginós,...