La periodista i l’entrevistat, el President del Parlament Roger Torrent.
La Independent entrevista al President del Parlament: Roger Torrent. El Parlament de Catalunya ha començat el procés per portar a terme un Pla d’Igualtat que permeti arribar a un equilibri real entre dones i homes en els òrgans de decisió de la institució.
El Pla, impulsat per la Mesa del Parlament a proposta del President, es va posar en marxa el passat 17 de setembre en una jornada internacional de treball sobre la perspectiva de gènere als parlaments i va ser dirigit per Tània Verge, de la UPF i l’Observatori IQ.
El compromís del Parlament en polítiques de dones com a institució exemplificadora parteix d’una dificultat social i política, un compromís claríssim i difícil…
És un compromís amb seguiment institucional, ja ve de la Presidenta Carme Forcadell que va ser molt explícita en el seu compromís feminista que va tenir una repercussió en l’organització interna del Parlament i moltes de les mesures que hi ha avui sobre la taula les va impulsar ella, per tant hi ha una certa continuïtat però també un compromís personal meu que ja tenia molt assumit abans de ser President però que es va reafirmar el dia que vam escollir la Mesa i es va fer aquella foto dolorosa de sis homes i una dona. Això al segle XXI és inconcebible, per tant ens hem posat un objectiu ambiciós, que alhora és tan normal, com el de desterrar el patriarcat dels àmbits de decisió del Parlament de Catalunya.
Actualment estem en el 42’9% de diputades al Parlament, no hi ha una desigualtat en l’accés, tot i ser encara lluny del 51% que sou les dones a Catalunya, però on hi ha un gap molt important és en l’accés als òrgans de presa de decisió de la institució: la mesa del Parlament però també a les meses i presidències de comissions, etc. El repte és la presència equitativa en els òrgans de decisió i això vol dir introduir qüestions a l’agenda política, perspectiva de gènere en les decisions i una funció simbòlica a nivell social de normalització del lideratge de les dones.
De fet, s’havia avançat i hi hagut passes enrere. El compromís polític hi és també en l’acord dels partits que composen el Parlament?
Compromís polític i compromís institucional que vagi més enllà de les legislatures. El que parlem és sobre el perill de l’autocomplaença, parlaments, partits o institucions que han fet molt bé la feina, que han fet gestos molt poderosos en un determinat moment després cauen en l’autocomplaença i les mesures no tenen continuïtat i es comença a anar enrere. L’autocomplaença és un perill en qualsevol compromís polític, per això és important que es faci una diagnosi ben feta com la que farem al pla d’igualtat i també és important que hi hagi indicadors que ens permetin anar avaluant on som en cada moment. De res serveix que fem grans declaracions d’intencions, que dibuixem mesures si després no hi ha un seguiment.
Les claus que s’apuntaven a la jornada que heu organitzat són: continuïtat, institucionalització i legitimitat així com donar eines al personal.
Si, i establir mecanismes de control més o menys extern que permetin prendre una distància crítica amb el que es fa a la institució i veure si realment s’avança o no. Des d’una perspectiva de lideratge polític és important que s’assumeixi que alguns projectes que incorporem a l’agenda política tenen repercussió més enllà de les legislatures, per tant no s’ha de pensar tant en termes de les següents eleccions sinó de les següents generacions i, de vegades això significa anar contra corrent perquè tothom vol rèdits però els canvis culturals van molt més enllà dels 4 anys d’una legislatura. S’ha d’assumir que els resultats concrets es veuran un cop ja no hi siguem al capdavant de la institució en concret. Si volem fer un canvi cultural hem de saber que les coses no es fan d’un dia per l’altra sinó que té un recorregut i que hem de tenir instruments per poder-ho fer, no és només retòrica.
La necessitat de lideratge, però quina és la complicitat entre les institucions?
Compartir objectius, si l’objectiu és el mateix cadascú pot treballar des del seu àmbit de manera coordinada. Cal donar un mateix missatge a la societat.
