Les activistes Palestines han estat a l’Estat espanyol per participar a la Trobada de Voluntariat organitzada per Aliança per la Solidaritat-ActionAid a València.
Per conscienciar sobre la situació humanitària i les vulneracions de drets humans que es viuen als territoris ocupats per Israel, agreujades per la pandèmia de Covid-19.
Sandrine Amer i Hala Alwali són dones activistes pels drets humans a Palestina. Han estat a Espanya per participar a la Trobada de Voluntariat organitzada per Aliança per la Solidaritat-ActionAid a València, i per conscienciar sobre la situació humanitària i les vulneracions de drets humans que es viuen als territoris ocupats per Israel, agreujades per la pandèmia de Covid-19. Vam tenir l’oportunitat de conversar-hi.
Per Hala Alwali és la primera oportunitat de caminar per uns carrers que no estan plens de runa i edificis derruïts per les bombes. Ahir, en passejar pel campus universitari, recordava la seva filla, que estudia Farmàcia a una universitat amb un aspecte ben diferent. Hala Alwali és especialista en qüestions de gènere i de drets de les dones. És la coordinadora dels projectes d´Aliança per la Solidaritat a Gaza, on l´organització té projectes amb els centres de salut com a punt d´entrada per identificar víctimes de la violència de gènere.
Quan es parla del conflicte a Palestina sempre es tracta des de la visió general de la violència d’una guerra, des de l’òptica patriarcal del que passa als homes, però s’oculten les violències afegides que pateixen les dones palestines pel fet de ser dones . Recordem que a Gaza hi viuen més de dos milions de persones. És un indret que té una de les poblacions més joves del món i una densitat de les més altes. Una estructura social vertebrada sobre el treball que fan les dones.
Hala Alwali s’atura en situacions quotidianes que evidencien les conseqüències sobre les dones dels atacs bèl·lics, la demolició d’habitatges, el desplaçament, l’empresonament, la tortura, les restriccions als desplaçaments i els viatges, les dificultats en l’accés a serveis tan fonamentals com la salut, l’educació o l’electricitat, la pèrdua d’éssers estimats, l’assassinat de nenes, la confiscació de terres i la destrucció d’instal·lacions econòmiques.
El confinament derivat de la pandèmia ha agreujat la desigualtat i la violència envers les dones
Una desigualtat i una violència estructural que s’ha vist agreujada per la pandèmia. Les dones van quedar tancades en unes cases on viuen amb moltes dificultats, en molts moments sense electricitat –crida l’atenció escoltar la defensora descriure amb detall l’efecte dòmino que els talls d’electricitat tenen a la vida de les dones i la impossibilitat de fer-se amb generadors, convertits en objectes de luxe-. Van haver de fer-se càrrec d’un munt de fills i filles, de les mares, dels pares, de les mares i dels pares dels seus marits…, “vam quedar-nos a casa sense tenir garantit el menjar i la beguda, ocupant-nos de l’educació dels fills sense mitjans tecnològics, sense medicines…” A més, quan parlem de maltractament, el confinament va suposar estar tancades amb els homes que les maltracten.
El clima general d’inseguretat es converteix en un caldo de cultiu per a un conservadorisme més gran i, per tant, hi ha més imposicions sobre les llibertats i els drets de les dones. A més, la crisi econòmica accentuada pel Covid 19 ha augmentat la taxa de matrimonis primerencs -gairebé el 25 per cent de les palestines es casen abans dels 18 anys- i la desocupació femenina, la qual arriba al 73,3 per cent entre les més joves, davant del 55,2 per cent dels homes.
Per la tasca que realitza a Aliança per la Solidaritat, Hala Alwali coneix de primera mà les mancances en matèria de salut i en concret de salut sexual i drets reproductius que enfronten les dones. Gaza presenta una alta taxa de càncer de mama relacionada amb l’exposició a armes químiques i altres factors derivats de la guerra. Però les dones diagnosticades en aquest territori sotmès des del 2007 a un bloqueig per mar, terra i aire s’enfronten a diferents murs difícils de fer caure. Ni entren els medicaments necessaris ni els deixen anar a un centre mèdic palestí de Cisjordània o Jerusalem. És una de les conseqüències concretes del bloqueig a la vida diària de les gazatíes. Necessiten demanar un permís especial per poder sortir i rebre tractament a hospitals de Cisjornania, que no sempre els és concedit. L’Organització Mundial de la Salut calcula que el 2019 Israel només va aprovar un 64 per cent del total de permisos presentats.
Durant la pandèmia, Aliança per la Solidaritat anava a les cases de dones que estaven embarassades per atendre-les. L’avortament no és permès, “desafortunadament”, explica Alwali, “només quan la mare corre perill extrem i pot perdre la vida, es permet”. I és que es tracta d’una societat molt patriarcal, on les dones, sense l’aprovació dels seus marits, fins i tot exmarits, no poden viatjar amb els fills o filles, ni sol·licitar-los el passaport, ni tan sols obrir-los un compte bancari. El pare ha de ser present o, al seu lloc, un oncle o un avi. Encara continua sent necessari per a la dona obtenir el consentiment del wali (tutor masculí) per casar-se o per treballar fora de casa, i encara s’inclouen a la llei excepcions per consentir el matrimoni infantil que depenen de la decisió d’un tribunal religiós.
Per a les defensores, la solidaritat internacional significa protecció
A Jerusalem Est, on viu Sandrine Amer, no hi ha cap autoritat palestina i tot el poder està en mans israelianes. L’advocada i activista, que centra la seva acció en projectes culturals amb joves, ha de vigilar què diu i no vincular-se a cap activitat política. Durant l’entrevista recorda la Resolució 1325 de les Nacions Unides i fa referència a tractats i organismes internacionals per denunciar que no s’estan complint i que se segueix impedint la participació de les dones en els processos de pau. No només per part d’Israel sinó també des de les autoritats palestines i la comunitat internacional. “Ens sentim oblidades”, adverteix.
Recentment el Govern d’Israel va qualificar, sense haver aportat encara les proves, 6 organitzacions palestines de drets humans de terroristes, com una estratègia per dificultar el treball de les organitzacions. Per a les defensores, la solidaritat internacional significa protecció. Això explica en gran mesura la densa agenda durant la seva curta visita a Espanya: urgeix la trobada amb estudiants a la universitat, amb activistes feministes i de drets humans, amb organitzacions palestines i amb representants institucionals. Aquestes xarxes protegeixen vides.
Al final de l’entrevista els preguntem què dirien a una feminista que ens estigui llegint perquè entengui que estem en la mateixa lluita. “El context és diferent, però tenim molt en comú i és important sentir que no estem soles”, sosté Hala Alwali, posant en valor el rol actiu i la força de les dones en contextos tan complexos com la franja de Gaza. Per a Sandrine Amer hi ha un argument de pes: “El feminisme lluita pels drets humans, la dignitat i la llibertat. Això és el que estem fent i allò que necessitem”.
Foto: Arxiu Amecopress i cedides per Aliança per la Solidaritat
