OPINIÓ
Una de les principals característiques del feminisme és la lluita per una equitat real entre dones i homes. Una equitat que, almenys des del meu punt de vista passa pel disseny de polítiques i estratègies conduents a desarticular i desmuntar el patriarcat.
Per això són necessàries no només moltes veus, sinó també moltes mans. I en això Les aliances entre dones que afavoreixin i enforteixin la sororitat són necessàries i fins i tot, m’atreviria a afirmar que imprescindibles. Entre dones i per descomptat amb aquells homes que s’atreveixen a plantar cara al patriarcat per les opressions que també aquest els imposa amb el sistema heteronormatiu hegemònic que pretén universalitzar el sistema patriarcal.
Davant d’això, és fonamental reconèixer tots els treballs que han de portar-nos a aquest objectiu irrenunciable que és una societat lliure del patriarcat i de les seves conseqüències quotidianes en forma de masclismes i micromasclismes.
Vivim en societats cada dia més complexes i el patriarcat, com sabem, es reinventa cada dia de mil maneres i sempre amb el mateix objectiu: la seva pervivència per mantenir els privilegis dels que sempre ha gaudit.
Per això mateix, perquè busca mantenir-se fort, té reaccions tan criminals com els assassinats de dones o tan furibundes quan se sent qüestionat o atacat. També se serveix dels diferents llenguatges, com ja sabem per al seu objectiu.
Però a poc a poc i malgrat la seva tirania el feminisme va obrint-se camí i a colar-se per algunes escletxes que hem aconseguit anar obrint amb no poques lluites, enfrontaments i mira tu per on se’ls ha colat per una escletxa la ciutat de Terrassa i la seva declaració de “Terrassa, Ciutat Feminista”.
Doncs si, en el seu últim Ple Municipal del 31 de març passat i a instàncies del sindicat CCOO, l’equip de govern d’aquesta ciutat va portar una resolució que va ser aprovada amb els vots favorables del PSC (9), CiU (3) i d’ERC (4) i l’abstenció de la resta de grups polítics presents en aquesta corporació municipal i que són Terrassa a Comú (6), Ciutadans (3), la CUP (1) i el PP (1). Curiosament no hi va haver cap vot en contra. Serà que no és políticament rendible votar en contra de les mesures contingudes en la resolució? Crec que va a ser això, ja que aquestes mesures com ara veurem, són bàsiques per a l’impuls d’una veritable equitat entre dones i homes en aquest municipi.
En el text de la proposta aprovada s’afirma que: “Declarar “Terrassa ciutat feminista” suposaria reafirmar-nos en aquesta lluita compartida tant per l’administració com per les entitats, els sindicats, les associacions i tot el teixit ciutadà. Perquè encara que els avenços són molts , i són ben visibles, encara ens queda molta feina per fer. Cal repensar la ciutat des d’una perspectiva feminista i això suposo modificar estereotips i transformar molts dels aspectes que avui fan funcionar el nostre municipi, com la gran majoria de poblacions, sota uns cànons que ens vénen marcats per una societat teixida des de la perspectiva patriarcal, amb predomini clar Situaria Terrassa, un cop més, al capdavant de la reivindicació per una igualtat efectiva i reiteraria el seu compromís amb la consecució d’una societat més justa i igualitària.
Els reptes que hem d’assolir encara són molts, alguns molt destacats com l’eradicació de la divisió sexual del treball i de la bretxa salarial; un millor repartiment del treball no remunerat, la coeducació dels nostres fills o la defensa dels drets de salut sexual i reproductiva de les dones, així com la Treballar en un model d’escola pública, laica i coeducadora que avanci cap al desitjat model social d’igualtat i el rebuig frontal a la discriminació, sigui quin sigui el seu origen també són Declarar Terrassa “ciutat feminista” significaria reafirmar-nos en la lluita contra la discriminació de gènere i LGTBI en tots els àmbit de la vida, especialment focalitzant l’atenció en l’àmbit Volem que Terrassa sigui una ciutat lliure de violències masclistes, sigui quina sigui la seva expressió.
Cal despleguem totes les mesures possibles en matèria de prevenció i atenció per eradicar la violència de gènere i donar suport a les dones que la pateixen. Cal ampliar els recursos destinats a la lluita contra les violències masclistes en la Llei de pressupostos generals necessitat de l’accés lliure i gratuït als mètodes anticonceptius.Treballar en un model d’escola pública, laica i coeducadora que avanci cap al desitjat modelsocial d’igualtat i el rebuig frontal a la discriminació, sigui quin sigui el seu origen també són objetius clars. Declarar Terrassa “ciutat feminista” significaria reafirmar-nos en la lluita contra la discriminació de gènere i LGTBI en tots els àmbit de la vida, especialment focalitzant l’atenció en l’àmbit Volem que Terrassa sigui una ciutat lliure de violències masclistes, sigui quina sigui la seva expressió.
Cal despleguem totes les mesures possibles en matèria de prevenció i atenció per eradicar la violència de gènere i donar suport a les dones que la pateixen. Cal ampliar elsrecursos destinats a la lluita contra les violències masclistes en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2016 així com recuperar el Programa de seguretat contra la violència masclista. Com podem veure en aquest text es contemplen gairebé tots, per no dir tots els aspectes que es reivindiquen actualment des del feminisme.
Però òbviament la reacció patriarcal no es va fer esperar i per part de Carmen Ortuño, regidora de Ciutadans que en un article d’opinió afirma entre altres perles que: “Rebutgem reduccionista. Pressuposava adoptar que la visió que la ciutat ha de tenir sobre les desigualtats, que tenen com a origen una visió sexista de la realitat, només es poden abordar des de la perspectiva del feminisme. Els problemes de desigualtat ens competeixen a tots ia totes, i des de la visió plural pròpia de les societats democràtiques s’articularan les mesures de correcció que, des d’un punt de vista polític, siguin les que vagin en la línia de produir un canvi de O sigui, visió plural sí, però feminista que entra dins de la pluralitat no. Així se les gasten alguna gent d’aquest partit emergent de dretes amb el que a la inequitat i desigualtat que patim les dones es refereix. Realment patètic.
I és que com afirma Maribel Ayné, responsable de la Secretaria de les Dones de CCOO del Vallès Occidental que ha estat l’organització impulsora d’aquesta resolució, “és fàcil trobar organitzacions, institucions i persones que avui dia encara rebutgen el feminisme. Però com és d’igualitarisme . Error. l’igualitarisme és un moviment sociopolític, l’objectiu és aconseguir la igualtat per a totes les persones independentment del seu sexe o qualsevol altra característica demogràfica, d’orientació sexual o de diferents diversitats funcionals, però que en cap moment recull el dret de les dones a l’equitat. Ni a la equipotència o en la capacitat d’exercir el poder, no només el de resistir, sinó el de comptar amb la força i els recursos necessaris per a l’autonomia. Ni tampoc a l’equivalència o tenir el mateix valor al sentit de no ser considerat ni per sota ni per sobre de l’altre. ni al equifonia oa la possibilitat d’emetre una veu que sigui Es pot dir més alt però no més clar estimada Maribel.
Cal seguir fent pedagogia perquè s’entengui que el feminisme pretén empoderar a totes les persones perquè puguin aportar tots els seus talents de forma igualitària i equitativa al conjunt de la societat. Però per a això primer s’ha de reconèixer la desigualtat de la qual partim dones i nenes en l’accés als recursos que ens ha negat el patriarcat. Negar aquesta evidència és com seguir negant que la terra és rodona. I afortunadament sabem que la terra és rodona.
Amb la declaració de Terrassa, Ciutat Feminista, el feminisme en el seu conjunt ha aconseguit obrir una bretxa en el patriarcat i que aquest es regiri. Però sabem molt bé que els símbols són importants i ara el moviment feminista té un nou símbol que esperem sigui referent i al que se sumin altres ciutats.
Seguim avançant, a poc a poc, però amb pas segur. Gràcies a totes les persones que ho han fet possible.
l’etiqueta de Ciutat Feminista perquè la proposta en el seu conjunt ens va semblar mentalitat sobre els problemes originats per una visió històricament patriarcal. ” políticament incorrecte no declarar-se a favor de la igualtat de gènere, ens parlen escoltada i considerada com a portadora de significat, gaudi i credibilitat. “
