OPINIÓ
Som a l’any 2014 i encara hem de continuar defensant els mateixos principis de fa 30 anys sobre l’avortament. Així que ens veiem obligades a utilitzar els mateixos arguments i les mateixes consignes decàda rere década.
Així, doncs, he decidit deixar de fer-ho. D’ara endavat jo igual que el Ministre de Justícia, defensaré el Dret a la Vida del Concebut i els drets de les dones embarassades. Però contràriament al que fa ell, no defensaré un projecte de llei plé d’incoherències. Defensaré una posició conseqüent amb les meves creences.
Per començar, si no es reconeix el dret d’una dona a decidir si duu a terme o no un embaràs, i això que és una reposabilitat de l’Estat perquè és necessàri protegir una vida, la del concebut, és lògic extreure’n la conclussió que la vida d’un concebut no val ni més ni menys que la d’un altre. Per tan defensaré que és criminalitzi l’avortament. Tots, fins i tot en cas de violació.
Una vegada negat el dret a l’avortament de qualsevol dona que estigui embarassada, crec que s’hauria de creat un organisme estatal a càrrec d’aquests embarassos. Per exemple, el Ministerio del Embarazo No Deseado. En aquest ministeri, s’hi haurien de registrar totes les dones que hagin concebut sense desitjar-ho com “incubadoras estatales” o “vientres de alquiler estatales” (encara que estic segura que hi haurà algú a qui se li acudirà un eufemisme més acceptable).
Els VAEs (“vientres de alquiler estatales“) podrien rebre totes les atencions mediques necessàries a càrrec de l’estat,a més a més d’un sou mensual i de suport psicològic durant l’embaràs. Al cap i a la fí estarien donant un servei invalorable a la societat i, per tan, mereixedores de certes contraprestacions.
El Ministerio del Embarazo No Deseado estaría també a càrrec de registrar els Concebidos No Deseados i així ubicar-los en una llista per a aquelles famílies que dessitjessin adoptar-los, una vegada donats a llum.
Confio així en que sempre més hi haurà famílies desitjant adoptar bebés no desitjats. Però si es dónes el cas que el número de Nacidos No Deseados superés el de famílies adoptives, en aquest cas i per descomptat, l’Estat hauria de fer-se càrrec de totes les despeses i necessitats dels Nacidos No Deseados fins que aquests arribéssin a la seva emancipació económica.
De tota manera, la situació ideal sería la d’evitar els embarassos no desitjats. Per això proposo una solució ben fácil: la vasectomía obligatòria de tots els homes residents a Espanya i des de la pubertat i ja que la vasectomía pot revertir-se, si un home volgués procrear, només li caldria inscriure’s en el Ministerio de los Embarazos No Deseados com a Home amb ganes de procrear i sotmetre’s així a la vasovasostomía (operació de reversió de la vasectomía) i tot a càrrec de l’Estat.
Entenc que tot això sóna una mica a excés d’intervencionisme de l’estat sobre les llibertats reproductores de la ciutadanía. Però tampoc sóna pitjor com ho fa l’intervencionisme de l’Estat sobre el drets de les dones a dur a terme o no un embaràs.
Per què només són les dones les que han de patir les conseqüències de la Protección de la Vida del Concebido? La millor manera d’evitar l’avortament es preveient els embarassos no desitjats i cal reconèixer que els homes hi juguen un paper determinant a l’hora de provocar-los.
