OPINIÓ
Les prostitutes necessiten millors aliats que els homes francesos, centrats en les seves pròpies llibertats sexuals-però, massa sovint, les feministes només fan les seves vides més difícils
Fotografia: David Levene
Els 343 homes intel·lectuals francesos que van signar una declaració – No toquis la meva puta – defensant el seu dret a comprar serveis sexuals han enfurismat les dones i causat una àmplia controvèrsia. No només diuen en la seva declaració el que pensen de les treballadores sexuals, sinó també el que pensen de les dones en general, i en particular el que creuen que poden aconseguir dient-ho públicament en aquest moment.
Acabo de signar un comunicat feminista que s’oposa a la intenció de penalitzar als clients a França. La llei proposada imposaria una multa de 1.500 lliures als qui paguin per sexe, el doble en cas de reincidència. El meu motiu per oposar-m’hi és totalment diferent al d’aquests homes: no a la llibertat sexual dels homes sinó per la possibilitat per a les dones de guanyar-se la vida sense ser criminalitzades i privades de seguretat i protecció. Empeses encara més a la clandestinitat, les dones estarien a mercè tant d’aquells clients que són violents com d’aquells policies que són sexistes, racistes i corruptes i res els agrada més que perseguir i abusar de les “males dones”.
Però això és la conseqüència inevitable d’aquestes lleis. Les treballadores sexuals són les primeres a patir la conseqüència de qualsevol proposta que faci més difícil, i per tant més perillós, contactar amb els clients.
El fet és que les treballadores sexuals no han aconseguit comptar amb el suport de prominents feministes en la seva llarga lluita per la despenalització. En canvi, les feministes del sistema han encapçalat els intents dels governs per fer més difícil la feina d’aquestes dones. El seu objectiu declarat és abolir la prostitució, no abolir la pobresa de les dones. Aquesta és una vella història i és dolorós que ara es vegi realçada amb retòrica feminista: dissimulant-ne el seu contingut antidona en proposar la penalització dels homes.
La necessitat de treballar en la prostitució està en plena expansió amb les retallades que han colpejat amb la màxima duresa a les dones. Quan la Llei de reforma de l’ Estat de benestar i la Llei de policia i crim van ser portades al Parlament el 2009, demanàrem a les diputades feministes que s’oposessin a elles, basant-nos en que moltes mares solteres que havien aconseguit subsidis per a “progressar cap al treball” progressarien cap a la cantonada del carrer com a única opció. No vam obtenir resposta.
Una conseqüència de la manca de veus de feministes influents i poderoses en defensa del dret de les dones a treballar i a fer-ho de forma segura és que el terreny queda a disposició dels homes. Els homes, en els habituals termes d’autoreferència, defensen els seus propis drets com a clients, no els drets de les dones com a treballadores. No obstant això, ja era hora que els homes admetessin ser clients (intel·lectuals,en aquest cas). Però la propera vegada haurien de consultar primer amb les treballadores a les que diuen recolzar tot allò que es proposin dir.
Va ser a França el 1975, just després de la famosa vaga de prostitutes quan es va iniciar el modern moviment de treballadores sexuals a Occident: les dones havien ocupat esglésies, primer a Lió i després per tot França, per protestar que la policia les detingués i multés mentre alhora no feia res per acabar amb els assassinats i les violacions. Van constituir el Col·lectiu Francès de Prostitutes i proclamaren:”Els nostres fills i filles no volen veure les seves mares a la presó”. Les seves accions van inspirar a les treballadores sexuals d’aquí (Anglaterra) per formar el Col·lectiu Anglès de Prostitutes. Jo vaig ser-ne la primera portaveu: cap de les dones podia donar-se a conèixer llavors, així que van demanar a aquesta respectable mestressa de casa, casada i activista feminista, que parlés per elles. Em vaig alegrar d’aprendre d’aquestes germanes censurades i ser dirigida per elles.
El primer comunicat va ser a favor de les prostitutes, contra la prostitució, ja que tantes de les que hi havia en el moviment d’alliberament de les dones eren hostils a les treballadores sexuals i semblaven confondre el treball amb la treballadora -molt semblant a com la mestressa de casa era confosa amb el treball a la casa-. Seguim repetint (en ambdós casos): nosaltres no som la nostra feina!.
Gairebé 40 anys després, les treballadores sexuals encara han de fer front a les persecucions i els processaments per tot el món. L’intent francès de penalitzar als clients segueix el “model suec”, que va inspirar també la Llei de Policia i Crim del Regne Unit (2009). L’oposició encapçalada pel Col·lectiu Anglès de Prostitutes va aconseguir limitar la penalització dels clients a aquells que s’estimés que “havien tingut sexe amb una prostituta forçada o coaccionada”. Però les batudes i detencions de treballadores sexuals han anat en augment, igual que la violència contra les dones.
Una dona de 24 anys va ser assassinada a Ilford. La seva tràgica mort es produí arran de l’Operació ClearLight, un important operatiu policial contra la prostitució al carrer. Més de 200 dones han rebut “amonestacions de prostituta” ( les quals, al contrari que les amonestacions policials estàndard, no hi ha requisitòria per admetre la culpa i no hi ha dret d’apel·lació) en l’últim any i moltes han estat detingudes per “fer la cantonada” i captació de clients i /o per infringir ordres de conducta antisocial.
La dona assassinada era romanesa. A la seva elecció pot haver contribuït un augment del racisme contra els romanesos en particular, alimentat per la caça de bruixes contra els immigrants del govern. Una altra romanesa va comentar: “Quan la policia va entrar al pis en el qual treballo, van ser grollers i intimidants, insultant i acusant-me de ser una captaire i una criminal. Van intentar deportar-me, tot i que tinc el dret a romandre al Regne Unit. Diuen que estan salvant víctimes de tracta, però van de dret a per dones immigrants com jo. Com podem denunciar amenaces i agressions si tenim por de ser detingudes o deportades?.
Les treballadores sexuals franceses han de tenir l’última paraula. Morgane Merteuil, secretària general de STRASS (Sindicat de Treball Sexual), que fa campanya per la despenalització, va dir als homes que pretenien estar defensant-les: “No som les putes de ningú, i menys les vostres… si lluitem pels nostres drets és principalment per tenir més poder davant vosaltres, així que nosaltres dictarem les nostres condicions … “
*Es cofundadora del movimiento de mujeres “El poder de la mujer y la subversión de la Comunidad”
