Guatemala és el cinquè país productor de cafè a nivell mundial i les mans de les seves dones són vitals en l’assoliment d’aquesta posició, però, la malaltia silenciosa, anomenada “roya”, s’ha apoderat de les plantacions del gra en un 65 per cent de les finques productores, fet gens encoratjador per a les guatemalenques que subsisteixen del gra.
Fotografia laestrella.com.pa
Lorena Calvo, presidenta de la Convención Alianza Internacional de Mujeres en Cafè, alerta sobre els estralls de la Roya en un país on l’ economia es basa, principalment, en el cultiu del gra, per ser el més important de la nació i el de major exportació, el que genera ocupació per a la població en 20 dels 22 departaments de la nació, principalment per les dones maies.
Lorena Calvo. Fotografia de siglo21.com.get
Com és de delicada i greu la invasió de la Roya al cafè de Guatemala?
Summament delicada perquè afecta a milers i milers de persones que viuen d’aquest cultiu. No només als propietaris de terra que conreen cafè, sinó a milers de persones que són emprades en el tall i en la producció.
El petit cafeter es veurà afectat, si més no, en els pròxims tres anys, ja que una producció malalta baixa els rendiments i, per poder rescatar-la, s’ha de podar i esperar tres anys a que torni a produir.
D’altra banda, els caficultors mitjans i grans, que donen ocupació, hauran de baixar la producció i, per tant, es reduirà el nombre de persones a qui se’ls dóna treball a les finques.
Quantes guatemalenques estan involucrades en el procés cafeter?
Entre 70 i 80 per cent de la mà d’obra en el tall de cafè són dones i, per tant, les seves famílies també patiran la crisi. Estan immerses en el sembrat, manteniment, collita, beneficis i aspectes relacionats amb l’exportació.
Quin és el perfil de la dona immersa en el procés de la producció cafetalera?
Varia, ja que va des de la dona analfabeta que treballa en el camp fins a les dones vídues, soles o professionals que han hagut de prendre les regnes de les seves propietats heretades o que els hi van deixar els marits i fer-les produir.
Existeixen també les dones que treballen exportant cafè o en les cafeteries. Hi ha de tot perquè elles són una baula en la cadena productiva.
En quina fase del procés cafeter hi ha més dones treballant?
Hi són en totes les baules de producció de cafè, però el problema és que passen inadvertides o són invisibles per optar posicions a nivell més alt en el món del cafè. Però, definitivament, en el camp és on més dones participen.
Elles busquen obtenir un ingrés que els permeti educar els seus fills, així com treballar en un lloc on se senten orgulloses d’aportar al seu país.
Què li genera a la guatemalenca treballar en aquest procés?
Definitivament, ingressos i moltes vegades només diners, perquè el que passa és que quan nosaltres volem capacitar-les a les finques, se’ns fa difícil, ja que moltes encara són analfabetes.
Què significa per a les dones aquesta crisi que va iniciar l’any passat i ara s’aguditza?
Serà molt fort perquè el 70 per cent dels talladors són dones i la majoria de les finques no podrà pagar ni contractar el mateix nombre que en ocasions anteriors.
Tinc entès que hi ha aproximadament 3.000 unitats de producció de cafè a Guatemala que són administrades per dones, quins efectes tindrà en la vida econòmica de les guatemalenques?
Només fem comptes, aquí a Guatemala es paga per quintar treballat o tallat, uns 10 dòlars. Aquests diners li serveixen a la dona per viure sis mesos a l’any, el tall és la part gran quan migren.
Què els espera llavors amb la Roya?
Crisi. Però la Roya podria portar a les guatemalenques almenys tres anys de “vaques magres” i, amb això desnutrició, violència i vandalisme.
Quins espais guanyats a pols podrien perdre les dones si la crisi cafetalera continua?
Com a tothom, l’exportació, els mercats guanyats per ser un cafè produït per mans de dones i la seva independència econòmica.
Quins problemes sortegen les dones rurals que participen del procés de producció cafetalera?
Els problemes que afronten les dones rurals en el món del cafè són els mateixos que un home. No obstant això, ells poden rebre capacitació o els seus pares els ensenyen a utilitzar el cultiu, però quan a una dona li toca fer-se càrrec d’una finca, cal tenir en compte que no va ser capacitada de nena o ningú li va ensenyar com fer-ho. Ella haurà de buscar qui l’assessori i aprendre d’adulta.
Com estan afrontant la crisi cafetalera l’Associació Nacional del Cafè (ANACAFE) i les dones?
La crisi del cafè significa el mateix per a homes i dones. No hi ha diferència. El més delicat no és combatre la Roya, sinó és que ANACAFE i el Govern entenguin que el que es necessita és una estratègia per rescatar la caficultura guatemalenca, que està precisament en crisi per tenir cafetars vells.
És a dir, necessitem suport per renovar els cafetars, ja que si avui afecta la Roya, demà pot ser una plaga o una altra cosa.
