Dones palestines en un control de soldats israelians el 1988. Foto:cineddhh.org.
Bibliotecària jubilada, hebrea ortodoxa, Daniela Joel és filla de jueus polonesos que en els anys 30 van migrar a Palestina, mentre la meitat de la família va perdre la seva vida al camp de Treblinka.
“A Israel em sento a casa, la meva pàtria, de la qual m’avergonyeixo”, afirmà, esmentant a Carlo Ginzburg, també de pares d’origen jueu i com ella, gran lluitador per les llibertats”, en una trobada el 2013 a Jerusalem, amb participants d’Itàlia (una de les moltes altres conferències a ciutats europees on ha participat).
El que va fer indignar Daniela Joel dels seus compatriotes és un fet esdevingut fa 17 anys, quan una dona palestina que s’havia sotmès per 9 anys a tractaments de fertilitat, i per fi s’havia quedat embarassada de dos bessons, li va ser impedit passar un check Point pels soldats israelians, quan necessitava anar a parir a un hospital. Va haver de donar a llum a terra i un dels dos nadons morir, van intentar salvar l’altre bessó però de nou va ser aturada en un altre control, fet pel qual va morir l’altre bessó.
Daniela Joel, que té néts sans i alegres, va sentir pena per la dona i va decidir que era hora de fer gestos concrets per defensar els elementals drets de la vida de les dones i homes palestins, i es va involucrar en el moviment “Machsom Watch” (“control de Check point”).
Es tracta d’una organització nascuda el 2001 i que ara compta amb 400 voluntàries hebrees que fan un seguiment dels 600 check points distribuïts al llarg del Mur de 700 km que separa Israel dels territoris palestins ocupats, per procurar que els soldats tinguin un tracte humà cap a les persones que estan obligades a fer hores de cua, sota el sol o la pluja, per a presentar els seus documents a l’entrada o sortida d’Israel.
Mentrestant el Mur, amb una alçada de 13 metres, construït amb la intenció d’evitar atacs terroristes a Israel, avança serpentejant entre camps i propietats palestines, a les quals els assentaments il·legals israelians roben aigua i terra, i la tensió entre palestins i hebreus és altíssima.
Actualment el Mur, present també a Betlem (fet que deixà atònit al papa Francisco), dificulta el trànsit entre un poble i un altre, entre un poble i els seus camps, transformant els territoris ocupats en una “presó a cel obert”, com la defineix Rahed Abusahlia, el sacerdot palestí director de Càrites a Jerusalem. Ell mateix explica, que dones d’una organització hebrea, durant els bombardejos de Gaza a l’estiu 2014, responsables de més de 2000 víctimes palestines, van recaptar l’equivalent a 120.000 euros per enviar aliments a la població afectada pels bombardejos.
Foto:Palestinallibre.org. 8 de Març de 2014 a Cisjordania
Són accions que tot i no tenir la força d’incidir en el pla polític, simbòlicament representen la voluntat de moltes dones hebrees de oposar-se a l’opció militarista dominant.
Una altra experiència valuosa a nivell educatiu és l’escola primària de Neve Shalom o Wahat As Salam a àrab, (“Oasi de pau”), una comunitat intercultural d’unes 50 famílies fundada el 1972, on nens i nenes àrabs i jueus aprenen els dos idiomes, comparteixen jocs i coneixements, trencant estereotips i prejudicis.
Una convivència més justa entre pobles és possible, si més gent ho vol i s’hi compromet: això creu Daniela Joel, que denuncia també a l’exterior les violacions dels drets humans que es donen en el seu país, motivada, segons diu, pels valors de justícia que hi ha inclosos en la seva religió.
Quan els seus compatriotes la titllen de “traïdora”, (igual que a l’organització de drets humans B’Tselem) ella respon: “Hem d’ajudar Israel a salvar-se de si mateixa.
