Foto: Arxiu AmecoPress
La tortura, amb violacions i altres formes de violència sexual, soferta per dones i nenes de la minoria yazidí de l’Iraq que van ser segrestades pel grup armat autodenominat Estat Islàmic (EI) posa de manifest la brutalitat exercida per l’EI.
Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe: ‘Escape from hell- Torture, sexual slavery in Islamic State Captivity in Iraq‘. El document ofereix una perspectiva general dels atroços abusos soferts per centenars, i possiblement milers, de dones i nenes yazidíes que han estat casades per la força, “venudes” o lliurades com a “regal” a combatents de l’EI o als seus partidaris.
En molts casos, les captives han estat obligades a convertir-se a l’islam. “Centenars de dones i nenes yazidíes han vist les seves vides destrossades pels horrors de la violència sexual i l’esclavitud sexual sota captiveri de l’EI”, ha manifestat Donatella Rovera, assessora general de Resposta a la Crisi d’Amnistia Internacional, que va parlar amb més de 40 ex-captives al nord de l’Iraq.
Les dones i les nenes formen part de milers de persones yazidíes de la regió de Sinjar, al nord-oest de l’Iraq, que des de l’agost han estat blanc d’atacs en una onada de neteja ètnica empresa per combatents de l’EI decidits a eliminar les minories ètniques i religioses a la zona. Els horrors soferts sota captiveri de l’EI han traumatitzat de tal manera a aquestes dones i nenes que algunes s’han vist abocades al suïcidi.
Jilan, de 19 anys, es va suïcidar mentre estava captiva a Mossul perquè temia que la violessin, segons va explicar el seu germà a Amnistia Internacional. Una de les nenes que va estar reclosa a la mateixa habitació que Jilan i altres 20 captives, entre elles dues nenes de 10 i 12 anys, va dir a Amnistia Internacional: “Un dia ens van donar una roba que semblaven vestits de ball, i ens van dir que ens banyessim i ens la poséssim. Jilan es va matar a la cambra de bany. Es va tallar les venes i es va penjar. Era molt bonica, i crec que sabia que un home se l’anava a enportar, i per això es va matar”. La nena era una de les que posteriorment van escapar.
Wafa, de 27 anys, una altra ex-captiva, va explicar a Amnistia Internacional que ella i la seva germana havien intentat llevar-se la vida una nit, després que el seu captor les amenacés amb el matrimoni forçat. Van tractar de estrangular-se amb uns mocadors, però dues nenes que dormien a la mateixa habitació es van despertar i ho van impedir. “Ens lligarem els mocadors al voltant del coll i anarem cap enrere, allunyant-nos una de l’altra, amb totes les nostres forces, fins que em vaig desmaiar […] Després, vaig estar diversos dies sense poder parlar”, va dir. La majoria dels autors dels abusos són homes iraquians i sirians; molts són combatents de l’EI, però es creu que altres són simpatitzants del grup. Diverses ex-captives han dit que les havien tingut retingudes en domicilis familiars, on convivien amb les esposes i fills dels seus captors. Moltes supervivents yazidíes es veuen doblement afectades, ja que a més lluiten per superar la pèrdua de desenes dels seus familiars que, o bé romanen en captivitat, o han mort a mans de l’EI.
Estigmes
Randa, de 16 anys, d’un poble proper a la muntanya Sinjar, va ser segrestada juntament amb desenes de membres de la seva família, inclosa la seva mare, en avançat estat de gestació. A Randa la van “vendre” o donar com “regal” a un home que li doblava l’edat i que la va violar. Va descriure a Amnistia Internacional l’impacte del seu suplici: “El que em van fer a mi ia la meva família és tan dolorós, (l’EI) ens ha arruïnat la vida (…) Què serà de la meva família? No sé si els tornaré a veure”. “Els danys físics i psicològics de l’atroç violència sexual que aquestes dones han patit són catastròfics. Moltes han estat torturades i tractades com a mercaderia. Fins i tot les que han aconseguit fugir pateixen un profund trauma”, ha manifestat Donatella Rovera.
El trauma de les supervivents de violència sexual es veu a més agreujat per l’estigma que envolta la violació. Les supervivents creuen que el seu “honor”, i el de les seves famílies, s’ha vist tacat, i temen que, a conseqüència d’això, el seu lloc en la societat es vegi afectat. Moltes supervivents de violència sexual segueixen sense rebre l’ajuda i el suport integrals que necessiten desesperadament. “El Govern Regional de Kurdistan, l’ONU i altres organitzacions humanitàries que proporcionen assistència mèdica i altres serveis de suport a les supervivents de violència sexual han de redoblar els seus esforços. Han de garantir que aquests serveis arribin de manera ràpida i proactiva a totes les persones que puguin necessitar-los, i que les dones i les nenes estiguin al corrent del suport amb què poden comptar”, ha declarat Rovera.
Aquests serveis han d’incloure serveis de salut sexual i reproductiva, i també assessorament i suport per al trauma sofert. “Moltes de les que són retingudes com a esclaves sexuals són nenes: de 14 o 15 anys, i fins i tot menys. Els combatents de l’EI utilitzen la violació com a arma, en uns atacs que constitueixen crims de guerra i crims de lesa humanitat. “AI està difonent l’informe per conscienciar sobre aquesta esgarrifosa realitat i també impulsant una ciberacció, per demanar l’alliberament immediat i incondicional de Loujain al-Hathloul i Mayssa al-Amoudi, dones detingudes per conduir a l’Aràbia Saudita.
