Gemma Arenas és professional en orientació Bancària i Borsària a la Borsa de Barcelona. A més és promotora del Networking Femení a la Borsa de Barcelona que es celebra un cop al mes. En l’última reunió-dinar d’aquesta temporada, el passat dimecres 21 de novembre, va reunir unes 30 empresàries, emprenedores i professionals de sectors diversos que van presentar públicament els seus projectes i es van conèixer entre elles. “Ja és el cinquè networking – menjar, explica, que organitzo aquest any. Aquesta reunió de dones tan diverses té com a objectiu la creació de sinergies, la col·laboració, l’ajuda mútua i el suport per als seus respectius projectes d’emprenedoria empresarial i personal “
Arenas és sòcia fundadora at Grup Assessorament Bancari i Borsari, i la primera curiositat que ens revela és sobre el seu èxit de convocatòria. “Suposo que tinc un bon mailing gràcies a Linkedin, i les que han vingut han vist que pel preu d’un menú no han de sentir cap discurs només escoltar les seves companyes i explicar els seus projectes. En total hi han assistit unes 400 dones de diferents àmbits i professions i pel que sembla l’interès continua”
A més dels àpats organitzes alguna altra activitat per empresàries i emprenedores?
Aquesta és la segona temporada. Vaig veure la necessitat que les dones coneguéssim la borsa i no ens quedéssim amb les quatre dades que donen els informatius. He organitzat a alguns tours al parquet electrònic i he ensenyat com es treballa per dins.
Quins objectius tenen aquestes reunions de dones tan diferents?
El networking és un invent fantàstic. Ofereix l’oportunitat de conèixer personalment a un gran nombre de persones amb interessos semblants en només 2 hores. Totes perseguim un fi comú, donar-nos a conèixer a nosaltres i a les nostres empreses o productes. Si això s’aconsegueix amb un bon ambient, en total llibertat, un bon àpat i en un lloc especial com és la Borsa de Barcelona, millor que millor. Es fan, col·laboracions i negocis immediats i de futur. En un entorn de crisi colossal que, desgraciadament, durarà molt temps i en el qual el treball per compte d’altri és i serà escassíssim, no queda altra solució que emprendre i vendre, a més les xarxes socials no són suficient, han d’anar acompanyades de contactes personals. El networking aconsegueix sumar ambdues coses. Cal tenir en compte que els contactes no acaben quan acaba l’acte, sinó que comencen. Després cal distribuir un llistat amb les dades de totes i cadascuna de les assistents per prosseguir el treball.
Et sents recolzada en aquesta iniciativa pels responsables de la borsa?
Compleixo els requisits exigits i ja està. També compto amb la inestimable col·laboració de la persona responsable dels tours de 45 minuts de durada pel parquet electrònic de la Borsa, i que resulten realment instructius i il·lustratius sobre el funcionament dels mercats borsaris.
Tu ets una de les poques expertes en borsa i en inversions.Per què creus que és un camp tan masculí?
Si, és un camp molt masculí, però des de fa molts anys s’han incorporat moltes dones, sobretot en certs departaments de bancs i brokers com són els de back-office i anàlisi. En aquest últim són autèntica majoria, perquè potser tenim una ment una mica més analítica i més preparada per al control de les emocions, en concret les derivades de la por i de l’eufòria. No obstant això, aquests avantatges que ens diferencien, encara no les apliquem al que més ens interessaria que és guanyar diners comprant i venent. El percentatge de dones que operen en els mercats és absolutament marginal, un 5%. En aquest camp els homes ens porten tota l’avantatge. Hi ha la impressió, en part equivocada, que operar en els mercats comporta riscos inassumibles, que cal que sigueu “iniciat /iniciada” i tenir grans coneixements d’economia. No és cert, no és més arriscat que crear una nova empresa amb l’afegit que la inversió inicial és gairebé irrellevant i els diners destinats en actius rendibles. El coneixement s’adquireix mitjançant cursos (molts d’ells gratuïts) i l’estar contínuament informades d’allò que passa.
Què en recomanaries perquè les dones coneguessin una mica més la borsa?
Una forma molt senzilla, a través de les xarxes socials. Tinc la certesa que moltes senyores estan aprenent economia d’aquesta manera. Tinc nombrosíssimes mostres que és així a través dels seus comentaris personals i a través dels seus mails. Actualment mantinc 900 contactes a Facebook, 500 a Twitter i 2.200 a Linkedin. En un 90% femenins i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Público una mitjana de 20 notícies al dia a Facebook i Twitter extretes dels diaris d’economia espanyols i certs articles que em semblen didàctics d’altres fonts. I també distribueixo un butlletí diari (prèvia petició), vespertí, de dilluns a divendres, que arriba a unes 700 persones, amb les 5 o 6 notícies del dia més interessants. Encara que la borsa ocupa un lloc important en tota aquest flux d’informació intento abastar els diferents aspectes que componen l’escenari econòmico-financer, inclosa la denúncia de la corrupció, de manera que una persona pot passar de no saber gairebé res a adquirir cert nivell de coneixements en pocs mesos, només llegint, encara que sigui, al principi, només els titulars.
La borsa domina i orienta els mercats o els mercats dominen i dirigeixen les borses?
Els mercats tenen forma de piràmide, la piràmide de la informació i del poder. Al cim es “fabriquen” els moviments i cicles econòmics i la informació, després, va baixant fins a la base. La base som nosaltres i entre mig polítics, banquers, grans empresaris, brokers, etc.
Per què encara no cotitzen en borsa ni es consideren valors afegits, per exemple, la qualitat, el respecte del medi ambient, la responsabilitat social, o l’equitat en les empreses?
Aquests valors de tipus solidari s’agrupen en les anomenades inversions ètiques. Al meu entendre no estan exemptes de patir les mateixes conseqüències de la crisi que les de tipus general, amb l’agreujant que la seva mida és molt reduït i per tant són més vulnerables.
Tanmateix, a l’Estat, hi ha dipòsits, fons d’inversió, plans d’estalvi, de pensions i fins i tot un banc pròpiament ètic (Triodos Bank), encara que abans d’invertir s’han de conèixer bé les seves característiques.
I com a experta, consideres que inversions ètiques i solidàries està renyit amb la rendibilitat?
Quant a la rendibilitat, els rendiments d’aquests productes no estan garantits. En principi es tracta d’actius de risc mitjà o alt. A Espanya, per exemple, la majoria dels fons d’inversió solidaris, ètics o responsables són de renda variable, el que implica assumir el risc de la Borsa. De tota manera la regla bàsica que s’hauria de seguir per a aquestes inversions, siguin quines siguin les seves característiques és la de sotmetre-les a l’opinió d’una persona experta, fins i tot les operacions més simples com són els comptes corrents, els dipòsits o els plans de pensions .No s’ hauria de triar un banc pels seus alts tipus d’interès sinó per la seva solvència, més en aquests moments en què el risc de fallida és més que evident en gairebé totes les entitats bancàries espanyoles i el FGD (Fons de Garantia de Dipòsits) no podria afontar de cap manera, la cobertura de 100.000 euros per titular i entitat bancària, en el cas que la insolvència arribés a diverses institucions creditícies.
Cal tenir en compte que el ‘banc no és el teu amic “, com bé diuen alguns eslogans i és cert, per això cal utilitzar els serveis de l’assessor financer de la mateixa manera que es contracta a un metge o un advocat o un expert fiscal. A Catalunya i a l’estat espanyol no hi ha aquesta tradició, però a la vista de tot el que ha passat amb les hipoteques, preferents, deute subordinat, accions, etc. hem de canviar. Al món anglosaxó un 90% d’imposicions, inversió, elecció de banc, etc. provenen d’aquest canal, el dels assessors independents.
Per què el PIB segueix excloent el treball no pagat de “cures”, que normalment realitzen les dones?
Perquè no està remunerat i per tant la convertibilitat en diners és inexistent, com si la feina de casa fos improductiva. La seva conversió és una antiga reivindicació de l’esquerra que jo sempre he recolzat però que amb l’estat de coses actual queda pràcticament sepultada, ja que la seva implementació suposaria, com a única possibilitat, que anés a càrrec estatal, dins dels paràmetres de l’Estat del Benestar que, malauradament, estan en franca reducció.
