Vandana Shiva ha estat a Barcelona, com a ponent del Seminari Internacional organitzat per Imago a la seu de la UGT
La líder índia, que en el seu dia es va fer famosa per abraçar els arbres i tractar d’impedir la seva tala, és una persona pròxima i acollidora, una conferenciant incansable que ha estat a Barcelona, atenent somrient i molt tranquil.la, minuts abans de la seva intervenció, i després d’ una breu meditació, als i les assistents al Seminari Internacional de Barcelona “Paradigmes de Convivència Interplanetaria“.
Vandana Shiva, ecofeminista de prestigi internacional, va ser un dels principals atractius del tercer seminari internacional sobre biocivilització, organitzat per Imago Catalunya, que va tenir lloc a la seu de la UGT de Barcelona, del 24 al 26 d’abril d’enguany. La seva presència va ser un dels principals reclams perquè el divendres 25 a la tarda la sala estigués plena a vessar, també van tenir un gran interès les conferències del dia de la inauguració, del líder brasiler, Chico Whitaker, la d’Arcadi Oliveras, que va presentar el procés Constituent a Catalunya, just abans que intervingués la líder índia, o la intervencio de Pedro Santana, líder colombià, que tenia assegut al seu costat a la taula, o la participació de Josep Pàmies, abans de la cloenda de dissabte.
El copyright, sobre les patents de la vida
Nascuda a Derahum (Índia) provinent d’una família de casta alta, va estudiar física nuclear i va esdevenir una de les filosofes de la ciència més prestigioses del món. Per la seva formació i el seu amor a la naturalesa, va començar molt aviat a qüestionar l’impacte de certes tecnologies en el medi ambient, es va convertir en activista, i es va implicar en la lluita de la pagesia tot fundant en els anys 70 el Moviment Chipco (abraçada *). Des de llavors es dedica a defensar un altre tipus de desenvolupament, solidari, sostenible i respectuós amb la natura, dintre de la Fundació per a la Investigació de la Ciència, la Tecnologia i la Política de Recursos Naturals (RFSTE) dedicada a la conservació de la biodiversitat, i també com a integrant del Fòrum internacional sobre la Globalització. Com pensadora i activista estableix un estret vincle entre la dominació de la natura, la subordinació de les dones i la opressió dels pobles. Així va iniciar la seva intervenció: “La lluita mundial d’organitzacions i persones conscienciades hauria de defensar que el món de la pobresa és cosa de tots, i que tenim poder per lluitar-hi en contra. L’acció mundial hauria de basar-se en tres eixos: la protecció de la natura, la defensa de l’agricultura sotenible –i de les llavors lliures-, i el suport a la saviesa ancestral i al treball de les dones”.
Shiva, partidària de mantenir la biodiversitat, l’agricultura orgànica i la sobirania alimentària, promou la campanya Seed Freedom, per lluitar pel lliure intercanvi de llavors, i que s’acabi amb el “copyright” i les “patents” sobre la vida i la naturalesa. “Som una entitat internacional activa que lluita contra el monopoli de les multinacionals biotecnològiques, del monocultiu, dels dissenys transgènics i del comerç desigual. Ja tenim 110 bancs de llavors i estem aconseguint que molts agricultors comerciïn amb bancs de llavors locals, sense control de majoristes”. Aquesta lluita la desenvolupa en el seu país la Xarxa Navdanya, una xarxa que es centra en les dones i és famosa per les seves victòries contra Monsanto i altres responsables de la biopirateria mundial. Vandana Shiva va guanyar el 1993, el Premi al “Sustent Ben Guanyat” i, a nivell internacional, el Nobel Alternatiu de la Pau.
Per a ella és molt important el moviment mundial de la nova consciència: “Per a la humanitat és tan perillós el monocultiu agrícola com el mental: “No es poden destrossar espais amb 400 o 500 espècies de cultiu per plantar-ne només una i a més intentar convèncer-nos que s’està augmentant la productivitat de la terra… Si la teva ment està dissenyada només per veure el guany immediat, un bosc natural et semblarà improductiu”.
Cal revaloritzar els sabers de les dones
Com una de les primeres pensadores que va formular i va defensar l”ecofeminisme”, un activisme social contra la destrucció de la natura unida al feminisme, la seva aposta principal és la revalorització dels sabers de les dones: “el repte al qual han de respondre els i les responsables de definir les polítiques a escala mundial és aprendre del treball femení del paper de les mares”. Shiva sempre s’ha basat en el poder de “l’energia femenina”, d’allo femení que hi ha en tothom i en l’experiència de les dones: “Cal promoure l’autoritat de la saviesa que procedeix d’aquest saber fer que es pot trobar en qualsevol racó del món”.
Segons ella, la ciència moderna i el desenvolupament capitalista, articulats al voltant de premisses patriarcals i colonials, són els responsables de la crisi ecològica i de la crisi econòmica. “Al sistema no l’interessem com a persones, només com a consumidors i força de treball barata. Però ja és l’hora, hem de canviar la ‘Família Humana’ i la mentalitat. I aprendre a compartir perquè la terra és de tots i totes. L’apropiació de la riquesa natural és violència”. Les crisis les genera el propi sistema i les formes antigues de fer-ho no serveixen per resoldre-ho; l’acumulació de riquesa per uns pocs destruirà el nostre planeta; i per això defensa que: “no n’hi ha prou amb ‘reformar’ el model i posar-hi pegots que no qüestionen la forma d’acumular la riquesa i explotar persones i terres”. Shiva considera que l’augment del ‘consumisme verd’ és positiu, però no una veritable “alternativa”. En la situació actual, el més important és recuperar la vida des de la “consciència”, i reconèixer el nostre poder de canviar les coses. “Hem d’entrar en una fase desobediència civil activa contra les injustícies. No acceptar, oposar-se i denunciar contínuament els abusos del poder polític, econòmic o religiós. No podem acceptar que es privatitzin recursos naturals, com l’aigua, la vegetació i les llavors. No es pot obligar els camperols a que comprin les llavors, que abans guardaven i recuperaven, a una multinacional com Monsanto perquè ells les hagin patentat. Tampoc podem acceptar que els expulsin de les seves terres, per no tenir documents de propietat reconeguts, o per altres interessos.
Cal acabar amb la falsa il·lusió que el ‘capitalisme’ crea riquesa i benestar. Per a l’activista índia, els drets de la terra són la base dels drets humans: “i les lleis del planeta són les més importants; la naturalesa és lliure i ‘gratuïta’, només cal cuidar-la i conservar-la. No permetrem que es criminalitzi els qui veritablement les estan conservant: la pagesia i, sobretot, les dones, que reprodueixen la vida, sovint en condicions impossibles. Encara que molts països no ho vulguin reconèixer, hi han moltes persones que s’han suïcidat per no poder continuar a les seves terres, o per no poder mantenir les seves famílies”. Shiva també denuncia els canvis que han introduït les multinacionals en milers d’hectàrees, amb cultius transgènics, soia, cotó i altres productes, que ja han demostrat la seva perillositat, tant per a la terra, que perd la seva biodiversitat, com per al consum humà. Segons ella, no es pot abaixar la guàrdia ni un segon en la lluita contra multinacionals alimentàries, químiques i farmacèutiques, els responsables de les quals dirigeixen els governs nacionals.
Tanmateix, Shiva prefereix acabar la seva intervenció amb optimisme, tot comentant que, malgrat que la situació és greu, s’obtenen èxits cada dia. “Per exemple, ens explica, va haver-hi una multinacional nord-americana que va voler patentar el nostre popular arròs basmati, com a creadors de la seva aroma especial, i la denúncia social va servir perquè aturessin el projecte”.
[Consultar Vídeos delseminari a Bambuser]
