Reunides en un cafè prop del Consolat veneçolà de Barcelona, vuit dones entre els 24 i els 65 anys, comentaven el resultat de les eleccions presidencials de Veneçuela del passat diumenge 7 d’octubre. “Tenia l’esperança que guanyés Capriles per tornar a Veneçuela”, deia Maria Elena, una jove economista de 32 anys, que se sent defraudada amb el resultat de les eleccions que va donar com a guanyador el candidat president Hugo Chávez Frías.
Una altra contertuliana, que havia estat testimoni electoral en una de les taules, explicava: “En la meva taula s’havien inscrit 426 persones, 239 eren dones i 187 homes, van exercir el seu dret al vot 344. Van votar 198 dones i 146 homes, donant com a resultat que Henrique Capriles obtingués el 95,05% amb 327 vots, Hugo Chávez el 3,48% amb 12 vots, i 0,58% de dos vots nuls, els resultats van ser similars en les tretze taules disposades per cobrir el nombre de votants, obtenint el major resultat de la votació el candidat opositor”.
I és que per a moltes veneçolanes i veneçolans resi dents a l’exterior, aquestes eleccions tenien un tint esperançador, la majoria d’elles havien sortit del seu país per diferents motius, gairebé tots relacionats amb la situació social, política i econòmica, marcava la diferència si guanyava el candidat de l’oposició.
Malgrat tot comentaven, “… però l’expectativa i l’entusiasme viscuts en els últims mesos, i malgrat el resultat, seguirem creient en la democràcia participativa per sobre de les amenaces i els abusos del govern i de la corrupció, creiem un cop més que els veneçolans hem estat víctimes d’una farsa, pensant que tenim democràcia perquè votem, però la realitat és que els que van votar per ell han legalitzat per sis anys més un règim autoritari i contradictori “.
Cintia (nom fictici) Llicenciada en Sociologia, Doctora en Ciències Socials i catedràtica universitària, feia la següent anàlisi:
“En aquest procés electoral, es van demostrar diverses coses bàsiques:
1.-Per primera vegada es va donar una veritable unió entre els més de 20 partits d’oposició, des de la dreta a l’esquerra decebuda pel chavisme, opositors líders i dirigents de tots els sectors van aconseguir tenir a Capriles com a candidat únic que els representés avorrits que Chávez maltractés la democràcia, gestionés pèssimament l’econòmica malversant els ingressos del petroli i amb alts índexs d’inseguretat ciutadana, per això el resultat marqués la diferència de només milió cinc-cents vots, suma bastant inferior, si la comparem amb el resultat de les dues eleccions anteriors en què Chávez va obtenir més de 4 milions de vots respecte a l’oposició
2. – Hugo Chávez tenia els mitjans econòmics, Veneçuela no té finançament públic per a les campanyes electorals, tenia la simpatia de les classes més populars com a principal actiu, ia més al seu favor als mitjans de comunicació estatal com la seva millor eina, la qual cosa posava en desavantatge al candidat opositor Henrique Capriles
3. – El sistema socialista de l’anomenat segle XXI de Chávez, està fracturat a causa del doble discurs, d’una banda canvia la Constitució d’acord a la seva conveniència introduint reformes o esmenes per beneficiar els seus projectes, que si bé afavoreixen a alguns sectors necessitats de la societat, també promouen el clientelisme, ja que només accedeixen els que van simpatitzen obertament amb el govern. I d’un altre, manifesta tot el temps que combat la corrupció i que no hi haurà més pobres al país, però dins del seu tren executiu, s’ha detectat quantitats de focus de corrupció que ell no ha penalitzat i l’opulència de la seva família cada vegada més rica, demostra tot el contrari “.
És innegable que les polítiques sobre programes socials educatius han estat ben rebudes per les classes menys afavorides, així com també l’impuls que ha donat als programes metge assistencials, però la transcendència de les eleccions veneçolanes van més enllà per als països de la regió constituint un fet important per a alguns i pertorbador per altres, no només perquè proveeix de petroli cru a alguns d’ells ja Amèrica del Nord, sinó pel resultat que representa per a l’economia, la tendència obertament socialista que es projecta a altres països, és una veritable intromissió política internacional activa sense precedents a Llatinoamèrica.
Des del seu accés al poder Chávez ha propiciat diverses reformes constitucionals, les que sens dubte generen inestabilitat política, tensions socials i desajustos econòmics. Quan va arribar al poder el 1999, va impulsar una dràstica modificació a la Constitució que incloïa accelerar la redistribució dels recursos per beneficiar els més pobres, Descentralitzar el poder polític i crear un model equitatiu de desenvolupament i democràcia, més tard mitjançant referèndum va imposar una esmena per afavorir la seva reelecció definitiva, i posteriorment amb majoria parlamentària, va modificar novament la constitució en aquells articles que entorpien el seu projecte socialista.
Com a colofó i sota el meu prisma femení, acabo amb aquesta frase d’un autor anònim: “La política és l’art d’obtenir els diners dels rics i el vot dels pobres, amb el pretext de protegir uns dels altres”.
