Amnistia Internacional adverteix del progressiu debilitament dels drets humans.
Amb motiu de la publicació de l’Informe Anual sobre l’estat dels drets humans al món, Amnistia Internacional va convocar aquest dimecres un col·loqui al qual van acudir diferents organitzacions per tal d’analitzar la situació dels drets humans a nivell nacional i internacional i proposar possibles vies de canvi i solució.
L’acte ha estat dividit en tres eixos temàtics: la situació de les persones refugiades; la violència i la manca de llibertat i els drets socials com l’habitatge.
Des d’Amnistia Internacional adverteixen que la protecció dels drets humans corre perill, tal com evidencia el seu Informe Anual elaborat mitjançant la investigació de la situació de drets humans de 160 països i territoris de tot el món. Segons les dades extretes, el 2015 més de 122 estats van exercir la tortura o altres maltractaments, almenys 30 països van propiciar el retorn de persones refugiades a països on eren conscients que corrien perill, grups armats van cometre abusos contra els drets humans a almenys 36 països, i al voltant de 113 països van restringir de forma arbitrària la llibertat d’expressió i premsa.
La presidenta d’Amnistia Internacional a Madrid, Cecilia Denis, va voler destacar entre les principals preocupacions presents a l’Informe els reiterats atacs per part dels governs vers els drets humans, assenyalant que “s’estan atacant aquelles institucions defensores dels drets humans”; d’aquesta manera la gravetat resideix “en que no només ens trobem amb el fet que els nostres drets es vulneren, sinó que els marcs legals als quals podem acudir estan debilitats.”
Així mateix, la presidenta va ressaltar la violació de drets de la població civil amb la resposta armada de nombrosos governs, i la constant persecució i vulnerabilitat a la qual estan sotmeses les persones que lluiten per defensar els drets humans. Al mateix temps, va voler denunciar “la creixent vulneració de la llibertat d’expressió i dels drets civils i polítics amb la justificació de la seguretat nacional.”
“Davant d’aquesta situació, des d’Amnistia Internacional proposem una mirada nova de les Nacions Unides, una mirada audaç i solucions diferents a les que s’han dut a terme fins al moment”, ha comentat Denis.
La situació de les persones refugiades
El col·loqui va ser introduït per Leila Nachawati, professora de periodisme de la Universitat Carlos III i responsable de comunicació de la xarxa internacional de drets humans Associació per al Progrés de les Comunicacions, que va destacar el preocupant augment de la impunitat, recordant l’activista assassinada Berta Càceres. Al·ludint al conflicte Sirià, Nachawati ha afirmat que “la impunitat ha augmentat fins a un punt en el qual els sirians es veuen obligats a triar entre un mal o un mal pitjor, com si els principis democràtics, com si els drets fonamentals que mereixem els altres no es poguessin aplicar a ells mateixos. “
En la seva intervenció Nachawati va voler ressaltar la importància d’aprofundir en el perquè del conflicte, afirmant que un dels grans problemes és que “no hi ha una comprensió de les causes i de les arrels d’aquests conflictes”, d’aquesta manera, segons Nachawi, “només les atrocitats comeses per ISIS reben atenció mediàtica, però a través dels testimonis i els informes d’Amnistia Internacional queda palès que la gran majoria de les persones que s’escapen de Síria intenten fugir de les bombes que llança el règim Sirià, que compta amb l’aliança de totes les potències internacionals” cosa que evidencia la necessitat d’escoltar l’altre per generar solucions efectives.
Pel que fa a les persones refugiades, Cecília Denis va destacar l’evident vulneració dels drets humans i la manca de respecte al marc internacional, denunciant la falta de compromís i incompliment de l’acollida per part dels governs; en el cas d’Espanya, de les 17.000 persones procedents del conflicte sirià que es va comprometre a reubicar el 2015, només han arribat 18. “No es pot consentir que hi hagi tantes persones vivint en aquestes situacions precàries, no es poden seguir mantenint els camps de refugiats, es necessiten fons perquè aquestes persones puguin reintegrar-se i dur una vida normal; hi ha nens sense escolaritzar des de fa cinc anys “, ha argumentat.
Per la seva banda, Susana Hijazi, que pertany a l’Associació de Suport al Poble Sirià, va afegir que “falta pressió cap als governs que són els que tenen més força a l’hora de prendre decisions perquè, per exemple, en lloc d’anar contra els drets humans com en el cas de l’acord amb Turquia, prenguin decisions d’acord amb els valors que se suposa ens abanderen com Unió Europea. “
Hijazi va fer una crida a la ciutadania defensant que “cal una mobilització més forta” que sigui conscient que els refugiats i les refugiades “són persones, no són números ni quotes, tenim aquest deure d’ajudar al proïsme. Hauríem de ser més actius i mobilitzar-nos perquè no se’ns recordi com la població que va violar els drets sinó com la que va alçar la veu per ajudar a aquells i aquelles que ho necessitaven “, ha sentenciat.
La violència contra les dones
Dins el bloc temàtic destinat a la violència es va debatre sobre la violència de gènere, amb la intervenció de Carmen de Miguel, de Women Link Worldwide, que va voler recordar el cas d’Ángela González i de la seva filla, que va ser assassinada per el seu exmarit malgrat les nombroses denúncies prèvies interposades per la mare. Aquest cas va suposar una fita que es va materialitzar en la condemna per part de l’Organització de Nacions Unides contra Espanya per haver desprotegit a la víctima, concedint al pare el règim de visites no vigilat. Tal com va explicar Carme, va ser Women Link Worldwide l’organització encarregada de portar el cas d’Ángela davant de l’ONU.
Des Womens s Link denuncien la manca de compromís del govern espanyol en adherir a les recomanacions emeses pel Comitè CEDAW per evitar aquest tipus de casos, “una de les recomanacions que considerem fonamental, com la formació dels jutges, a dia d’avui és summament reduïda “, destaca de Miguel, assegurant que tampoc s’ha complert l’obligació d’indemnitzar a Ángela a la qual, per part de l’Estat Espanyol “ni tan sols se li ha adreçat un “em sap greu”.” Davant de tal passivitat, Women Link Worldwide tornarà a acudir a la via judicial perquè l’Estat compleixi amb el dictamen emès pel Comitè CEDAW. Amb aquest incompliment “l’Estat Espanyol està deixant un buit de contingut pel que fa a les obligacions que els estats tenen respecte al Comitè CEDAW, cosa que resulta summament preocupant” ha apuntat.
Així mateix, Carmen de Miguel va voler ressaltar el paper que juguen els estereotips de gènere, obstaculitzant una actuació efectiva en els casos de violència contra les dones. “Darrere d’aquesta decisió, igual que en altres en que les dones són privades de la custòdia dels seus fills a favor dels marits acusats de violència, o fins i tot d’abusos sexuals, el que veiem són procediments judicials que es basen en estereotips de gènere; estereotips com el de no donar credibilitat a la nena o titllar a les dones de manipuladores o mentideres.” “Aquests estereotips representen un altre tipus de violència i de discriminació que impedeix l’accés a la justícia, i pensem que són el principal problema per l’eficàcia de la legislació que tutela els drets de les dones.”, ha sentenciat.
Durant la trobada també van intervenir Alejandro Gámez, membre de l’Associació Lliure d’Advocades i Advocats, que va abordar la vulneració de drets i la constricció de la llibertat d’expressió que avui en dia es pateix a Espanya apel·lant a la “involució” que ha suposat la Llei de Seguretat Ciutadana i l’última reforma del Codi Penal i Nuria García, de l’Associació Pro Drets Humans, que va destacar la necessitat d’una major formació i capacitació en l’àmbit legal per prevenir els actes de tortura i maltractaments. L’últim bloc en el qual es va debatre sobre l’accés a l’habitatge com a dret i la vulneració de drets humans que suposen els desnonaments va comptar amb les ponències d’Alejandra Jacinto, coordinadora d’Habitatge Madrid i Begoña López, de Jutges per a la Democràcia.
Durant les conclusions finals, Safira Cantos, coordinadora d’Amnistia Internacional Madrid, va fer una referència especial a la violència que pateixen les dones, destacant que “està totalment constatat que el fet de ser dona t’exposa a una major violència en qualsevol país en que puguis viure” i considerant que “la violència contra les dones és la major violació dels drets humans.”
