Foto de la Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
Montserrat Abelló i Soler, poeta catalana, traductora i feminista, va neixer a Tarragona, l’1 de febrer de 1918 i ha mort aquest 9 de setembre de 2014 a Barcelona.El comiat a Montserrat Abelló: Divendres 12 al Tanatori de Les Corts, Barcelona, 16h. Dissabte 13, cerimònia de comiat, 13h
“Ens ha deixat com sempre tranquila i segura” tal i com informen les seves amigues a La Independent. Expliquen també que “era una dona de gran caràcter, sàvia, generosa, profunda, tendre, rebel…i molt divertida. Feminista”. Desenvolupava una gran acitivitat social: “participava molt sovint en actes, jornades, tertúlies, debats i no es perdia mai els espais lúdics on sempre la trobaves amb un somriure feliç i disposada a passar-ho bé”.
Va estudiar Filolsofia i Lletres a Barcelona, i el 1.939 es va exiliar a França des d’on més tard va marxar cap a Xile, on va viure 20 anys, retornant a Barcelona el 1960. Especialista en filologia anglesa també va treballar coma a ensenyant a banda de les seva passió per a la poesia i les traduccions.
Autora d’una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, col.laborà a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN 1992 i fou una de les fundadores del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN el 1995. Feu nombroses traduccions de poesia feminista tant del català a l’anglès com de l’anglès al català. I participà en els llibres d’assaig “Cartografies del desig” Proa, 1998 i “Memòria de l’aigua” Proa, 1999. Del català va traduir a l’anglès autores tan importants com Mercè Rodoreda i Maria-Mercè Marçal. I va traduir al català autores anglosaxones tan reconegudes com Sylvia Plath, Iris Murdoch; Anne Sexton, Margaret Alwood i Alice Walker.
La seva obra ha estat traduïda del català a l’anglès i a l’alemany, llengues de les quals ella ha traduït al català.
Entre els Premis literaris que va rebre es poden destacar: Crítica Serra d’Or de poesia,1999, per Dins l’esfera del temps; Lletra d’Or, 2003, amb Al cor de les paraules; Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 2003, també per Al cor de les paraules; Premis Literaris de Cadaqués-Quima Jaume, 2003, amb Al cor de les paraules ; i
Cavall Verd -Rafael Jaume de traducció poètica, 2007, per Sóc vertical, Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath.
Entre diveros honors va rebre: Creu de Sant Jordi, 1998; Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 2008; Premi Nacional de Cultura-trajectòria professional i artística, 2008, Premi dels escriptors catalans de l’AELC, 2008
Els seus llibres han estat publicats especialmentg des del 1986 fins aquest mateix any 2014: Vida diària,1963,(poesia); Vida diària. Paraules no dites, 1981, (poesia); El blat del temps,1986, (poesia), Foc a les mans, 1990, (poesia), Cares a la finestra – 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX -, 1993, (teatre); Són màscares que m’emprovo..,1995, (poesia); L’arrel de l’aigua,1995, (poesia); Dins l’esfera del temps,1998, (Poesia); Paisatge emergent – trenta poetes catalanes del segle XX -,1999, (Estudis literaris); Al cor de les paraules – Obra poètica 1963-2002 -, 2002, (poesia); Asseguda escrivint = Seated Writing, 2004, (poesia); Memòria de tu i de mi, 2006, (poesia), El fred íntim del silenci, 2009, (poesia); i Més enllà del parlar concís, 2014, (poesia).
Cadascú ha de tenir
en memòria de Virginia Woolf
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
vindrà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Montserrat Abelló
